Böll, Heinrich. Opinions d’un pallaso. Barcelona : La Magrana, 2001
Böll, Heinrich. Opiniones de un payaso. Barcelona : Seix Barral, 1997
A Hans el pallasso l’acaba d’abandonar la seva estimada Marie. I no per falta d’amor. Han estat les pressions d’un entorn catòlic despietat les que han conduït la noia a deixar el seu pallasso, amb qui vivia en concubinat des de feia quatre anys.
Heinrich Böll (1917-1985) va publicar Opinions d’un pallasso el 1963 i, més que una novel·la, amb un èxit aclaparador, per cert, se la va considerar una “ficció ideològica”. La història està al servei d’una intenció clara: la denúncia contundent de la hipocresia de bona part dels creients catòlics i dels seus estaments més elevats. Però no només: Opinions d’un pallasso fa extensiva la crítica a la societat alemanya, un poble que, després d’una època funesta governada per la barbàrie nazi, va emergir de les seves cendres i es va convertir en la gran potència europea que encara avui dia és. Sobre quines bases es va dur a a terme allò que s’ha anomenat el “miracle alemany”? De quina mena era l’ànima de la societat burgesa de l’Alemanya federal de la postguerra? Quina ètica impulsava els seus actes?
Opinions d’un pallasso està escrita amb un realisme descarnat i a través d’un monòleg interior que va esquitxant de trucades telefòniques sovint esperpèntiques (a banda de les sucoses converses que hi manté, Hans té la capacitat de sentir olors a través del fil telefònic, cosa que afina les anàlisis psicològiques dels personatges l’ànima dels quals es dedica a escrutar).
Böll ens descriu les desventures de Hans Schnier, un jove de vint-i-set anys prematurament vell, desencantat, que no deixa mai de dir el que pensa. I el que pensa acostuma a no agradar mai a ningú. Un nen de casa bona que renuncia a les comoditats d’una vida burgesa a la qual li manca l’esperit, la carn, la festa. Un precursor dels activistes del Maig 68, quan eren joves i volien capgirar el món. Un cosí germà de Leo Bassi, potser.
3 Comments
Este libro me lleva a una etapa de mi vida muy intensa: Uruguay, 1977, plena dictadura. La persona que me lo recomendó -mi actual compañera- se tuvo que marchar del país y el libro se fue con ella. Mi madre no sé cómo se enteró que -no sólo- mi lectura había quedado a medias y me regaló el libro, que leí con fascinación porque la historia y la escritura de Böll es fantástica y quizás porque buscaba entre sus palabras alguna clave para entender lo que nos estaba pasando.
Cuando al poco tiempo marché del Uruguay mi “Opiniones…” viajó conmigo. Y por aquí seguimos, los tres juntos.
Hi ha novel·les que s’enreden en les nostres vides i passen a formar part de la nostra història particular. Ens aporten dades que necessitem per entendre el món i el fan més ric (o de vegades només hi afegeixen nous interrogants, però no deixen de ser un bon interlocutor). Gràcies, Julio, per compartir amb nosaltres un trosset de la teva relació amb “Opinions”.
Sóc la Sivia de la Biblioteca Montserrat Abelló, pensant ja en les vacances, un llibre fascinant és Estambul retrat autobiogràfic del premi Nobel Orhan Pamuk, fa una descripció molt poètica d’una de les ciutats més increibles del món, acompanyat de fotografies personals de l’autor, és una veritable joia!