Moliner, Empar
T’estimo si he begut
Barcelona : Quaderns crema, 2004

 
El sentit de l’humor i la visió crítica de la societat contemporània són dues de les característiques de la literatura de l’escriptora Empar Moliner, i en aquest recull de tretze relats curts hi són ben presents. L’escriptora, amb aquestes tretze històries ens fa viure, d’una manera molt còmica, situacions quotidianes de la vida moderna al voltant de món de la parella, totes amb un punt de ridícul.

Un matrimoni que va a un terapeuta matrimonial, una alumna que s’enamora del seu professor, un grup feminista que organitza una xerrada contra la discriminació, un home que s’enfada amb la seva parella per un somni, una dona que somia en posar-se a la pell d’altres dones, el procés creatiu d’un poema…, història rere història, l’autora fa passar clixé rere clixé tot un seguit de personatges que tenen un punt de patètics, on el lector pot reconèixer a un amic, un parent o a ell mateix.

Tretze contes, ràpids de llegir, amb una estructura lliure, allunyats de la típica estructura de “presentació-nus-desenllaç”, de fet quan n’acabes un no tens la sensació de final, s’acaben de cop, sense més. El llenguatge també es podria considerar que va per lliure, amb uns diàlegs on s’usen els barbarismes i les incorreccions gramaticals per fer-los més pròxims al lector.

Amb aquest recull, l’escriptora va guanyar el Premi Lletra d’Or l’any 2005
 

La cultura trash ha estat definida com un «humorisme que triomfa per defecte de forma» (Jordi Costa, «Notes sobre el trash. Apunts per a la redempció», dins Cultura porqueria. Una espeleologia del gust, Barcelona, Centre de Cultura Contemporània / Diputació de Barcelona, 2003, p. 15). L’obra d’Empar Moliner coincideix amb aquesta definició perquè, descobreix (adaptada) una pornografia privada de desitjos i abjeccions a partir de la selecció d’uns personatges-tipus produïts i banalitzats pels mitjans de comunicació de masses, que s’expressen per mitjà d’un llenguatge depauperat. Tanmateix, i potser per aquest motiu, llegir-la tranquil·litza: dóna, simplement, aparença de normalitat a una literatura, la catalana, que es creu enrarida. La seva prosa buida i sense pretensions desacomplexa i introdueix –agradi o no– preocupacions pròpies de la Bridget Jones i ens familiaritza amb uns freaks que semblen escopits de les pel·lícules de John Waters. I això, segurament, compensa: vehicula, amb els seus límits i la seva modèstia, uns elements partícips del nostre patrimoni imaginari, la qual cosa constitueix un mèrit. O no.” Maria Dasca

 
Us deixo amb el vídeo del programa Alexandria, on Màrius Serra conversa amb l’escriptora Empar Moliner del seu llibre T’estimo si he begut, no us el perdeu, allí l’autora, amb la seva característica “verborrea” ens descobreix aspectes curiosos del llibre, com que el títol està basat en dues cançons, de dos grups americans Bloodhound Gang i Zebrahead.