Akin, Fatih. Al otro lado
Barcelona : Cameo Media, DL 2008

Ali és la núvia de Yeter, el pare de Nejat, i la mare d’Ayten. Ayten és amiga de Lotte, que és filla de Susanne. Les vides dels sis protagonistes de la història es creuen en una sèrie de trobades, relacions i, fins i tot morts, però no sabran mai que van estar tant a prop els uns dels altres.

Al otro lado és la segona pel·lícula d’una trilogia sobre l’amor, la mort i els dimonis interiors del director alemany Fatih Akin.

Nejat no mira amb bons ulls la relació del seu pare Ali amb Yeter, que és prostituta, però tot canvia quan descobreix que ella fa arribar diners a Turquia per a pagar els estudis universitaris de la seva filla Ayten, quan Yeter es mor Nejat decideix anar a Istambul per buscar-la. Ayten, que és activista política, fuig de la policia turca per anar a Alemanya, allí coneix a Lotte que li ofereix viure a casa seva, fet que no li agrada a Susanne, la seva conservadora mare, fins que és detinguda i deportada a Turquia. Lotte viatja a Turquia a intentar alliberar a la seva amiga.

Una pel·lícula, a cavall entre Alemanya i Turquia, que no deixa indiferent a ningú. La traducció literal del títol hauria de ser “Al borde del cielo”, potser molt més significatiu que la traducció final, ja que totes les històries giren entorn la mort.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ELQ45zyT4sk[/youtube]

Al otro lado va ser premiada a diversos festivals: Antalya Golden Orange Film Festival, el Bavarian Film Awards, i el festival de Cannes, on va guanyar el premi al Millor Guió.

Fatih Akin, cineasta alemany d’ascendència turca, va tenir, en aquesta pel·lícula, el seu cinquè llargmetratge, l’assessoria de l’escriptor mexicà Guillermo Arriaga, autor d’obres, que s’han portat a la pantalla, com Amores Perros, Babel i 21 gramos.   Amb l’anterior pel·lícula, Contra la pared, va guanyar l’Ós d’Or com a millor director i millor pel·lícula al Festival Internacional de Cine de Berlín, l’any 2004. Les seves pel·lícules estan molt influïdes per la seva descendència turca. Entrevista al director

Després de Contra la pared, aquesta pel·lícula és la segona part de la trilogia “Amor, mort i dimonis”. La tercera entrega és, actualment, una incògnita, el director només ha comentat que es basarà en “el dimoni que tots portem dins”.

Contra la pared, el primer títol de la trilogia, també és un drama dur, però parla de l’amor, no de la mort, … i tampoc us la podeu perdre!

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LzT3k83Tofk[/youtube]

Cahit té 40 anys, i està tancada a la planta de psiquiatria d’un hospital per haber intentat suïcidar-se. Ara ha de començar des de zero, encara que la ràbia profunda que té fa que necessiti alcohol i drogues per poder dormir. Sibel té 20 anys, i igual que Cahit, és d’origen turc, encara que hagi crescut a Hamburg, és guapa i li agrada massa viure per a ser una bona musulmana, en un intent d’escapar-se de la seva família, molt creient i respectuosa amb les tradicions, intenta suïcidar-se, però sobreviu, i l’única possibilitat que veu és casar-se amb Cahit.