Las meninas de Santiago García i Javier Olivares ens trasllada a la gènesi d’una de les obres més influents del patrimoni pictòric universal.
Premi a la Millor obra espanyola en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2015 i nominada a millor edició estatunidenca de material internacional en els Premis Eisner 2018, Las meninas destaca per la seva singular aportació al gènere. Però, per què fer un còmic sobre el quadre de Las meninas, sobre Velázquez i sobre el Segle d’Or espanyol? On rau el seu interès per a recuperar aquesta lectura una dècada després de la seva publicació?
Las meninas és una biografia històrica ambientada al Segle d’Or, la posada en escena de la qual impacta extraordinàriament en fullejar les seves pàgines per primera vegada. Obscura, esmolada, laberíntica, conté un llenguatge narratiu i pictòric que encarna magistralment el moment històric d’il·lusions perdudes del barroc. A diferència del renaixement i del seu humanisme optimista, el barroc que el succeeix és fosc com els abismes on ha caigut l’esperit: s’han escombrat d’Europa les experiències republicanes del segle previ, els reis acumulen cada vegada més poder, les guerres de religió arrasen el continent, el capitalisme naixent instal·la les seves misèries, el clima fa patir horrors i la moda es vesteix de negre. Rembrandt ha pintat La Ronda de Nit i el Greco espanta alhora que fascina amb els seus cristos malaltissos i llangorosos.
Per a fer-se una imatge de la època en que va viure Velázquez, res millor que submergir-se en tres pel·lícules històriques de fama internacional: The Devils de Ken Russell (Regne Unit, 1971), El Rey Pasmado de Imanol Uribe (Espanya, 1991) i Tous le matins du monde d’Alain Corneau (França, 1991).
També el còmic Las meninas espanta i atrapa per igual. El seu tema és la gènesi del quadre del mateix nom en relació a la vida de l’autor. O per què i com Velázquez pinta una tela considerada “obra culminant de la pintura universal”, on el centre d’atenció està posat en la mirada de qui la contempla a cada ocasió, que es observat alhora pel propi pintor i els altres personatges del quadre.
Intercalats en la trama en la forma de flashbacks cap al futur, el còmic dona protagonisme a artistes i escriptors que van sentir-se interpel·lats i assetjats per aquestes mirades que retornen inquietants, qüestionant l’observador. Al còmic trobem a Picasso, Dalí, Goya, Foucault i altres figures famoses, la vida dels quals va estar lligada al quadre des del moment en què van posar la seva mirada sobre ell i es van sentir, llavors, protagonistes.
Ja que el misteri principal del quadre rau, segons el filòsof Michael Foucault, en que el seu tema és el Subjecte en tan mirada. La força de la tela i la seva vital atemporalitat radica en el joc de mirades en què l’artista es posa a si mateix observant a tots els possibles futurs espectadors de l’obra, que en ella es veuen reflectits i interrogats. Per al filòsof francès, el quadre representava l’entrada en el pensament de l’estructura subjecte/objecte, la historicitat de la qual estava interessat en analitzar.
Segons Foucault, l’estructura subjecte/objecte pròpia de l’època moderna tenia un començament (també per això se li podia intuir una fi) i el quadre de Velázquez el datava de la mateixa manera que ho feia el cogito de Descartes. En comparació amb l’època prèvia, dominada per la recerca sobre la naturalesa de Déu i el supòsit d’un ordre diví més o menys accessible al coneixement humà, la Modernitat introdueix la idea de que la realitat és una cosa observada per un subjecte, preguntant-se llavors per les condicions de possibilitat d’aquesta mirada. Així, el quadre de Velázquez apunta al cor de la transformació que va succeir en el pensament, en el pas d’un model teològic a un subjectivista.
Els autors fan seva aquesta perspectiva quan el còmic relata les raons professionals i personals que van portar l’autor a pintar un quadre tan singular: Velázquez volia captar l’atenció d’un rei absent que abandonava les seves obligacions, i fer-ho des d’una altra mirada, la seva pròpia. D’aquesta manera la trama adquireix cos i recorregut: la formació de Velázquez a Sevilla, l’arribada a Madrid, la seva vida com pintor de la cort, la vida matrimonial i familiar, els viatges a Roma i Nàpols, la relació amb altres pintors o la seva amant. Però sobretot el còmic incideix en l’amistat propera i no exempta de conflictes amb el rei, situada a l’origen del quadre.
Dotant al còmic de càrrega tensional i èpica, el relat avança conduït per la investigació que l’Orde dels Cavallers de Santiago va dur a terme per a provar la vàlua i honorabilitat de Velázquez, introduint l’últim misteri de tots, el de la creu vermellosa de Santiago que el pintor llueix orgullós al pit, en el que potser és el quadre més rellevant de la pintura universal. Un còmic per a gaudir, i molt.
6 Comments
Doncs pot ser ben interessant. Gràcies!
I tant! Per mi, va ser un descobriment impactant i mol atractiu. Espero que t’agradi!
Ja havia sentit fa temps de que era un gran còmic. Amb aquest article, l´afegeixo a la llista de pendents a conseguir… Salut i bones lectures
Un gran còmic i un còmic preciós efectivament, ens alegrem de que l’afegeixis al llistat…i torna per qui per comentar-nos que t’ha semblat 😉
Salut!
Sempre és interessant un còmic que divulga una obra d’art o aprofundeix en un període històric.
I tant! Però a més aquest còmic, a través de la seva forma i del seu llenguatge narratiu, expressa o encarna l’esperit de la època de manera molt espectacular.
És molt fidel al barroc, un període molt dur, de crisis polítiques, religioses, espirituals…tot molt negre i esmolat XD