Crichton, Michael. Urgencias.
Warner Bros, cop. 2005

Amb permís de l’Omar m’atreviré a recomanar-vos una sèrie de televisió.

Al principi van ser General Hospital, M.A.S.H., Saint Elsewhere, Doctor en Alaska… Ara tenim Anatomia de Grey, House, Nip/Tuck, Hospital central…el nombre de sèries de metges és interminable però jo em quedo amb Urgències (E.R.).

A Urgències li dec alguns dels meus millors moments davant de la pantalla, la majoria dramàtics, alguns inesperats i impactants, molts inoblidables. Potser Urgències no ha tingut el ressò que han tingut altres series de televisió als últims anys però als addictes ens va mantenir davant la tele durant quinze temporades i això té el seu mèrit.

Urgències narra les històries de les persones que treballen al County General de Chicago. El dia a dia de metges, infermeres i pacients. La seva rutina laboral, la seva vida privada, les seves relacions personals, els seus problemes… En quinze temporades vam poder veure l’evolució dels personatges com a persones i com a professionals.

La sèrie va ser creada per Michael Crichton i a la seva primera temporada va participar també l’Steven Spielberg. Si parlem dels actors hem de dir que per ella n’han passat uns quants de coneguts, com George Clooney, Juliana Margulies, Antony Edwards i Noah Wyle entre d’altres i que ha comptat amb la col·laboració d’artistes convidats força importants com Don Cheadle, Angela Basset o Ray Liotta.

Tot i ser una sèrie coral, tots els personatges centrals han tingut en un moment o altre un protagonisme més especial, si bé és veritat que alguns d’ells han tingut un pes més important dins la trama general, ja sigui perquè han estat més temps a la sèrie o perquè el seu personatge ha sigut més complex o carismàtic i ha gaudit de més trames; però tots han sigut importants a l’hora de confeccionar una sèrie creïble, seria, intel·ligent, dura, molt bé construïda i ambientada, i que era capaç de finalitzar capítols deixant al telespectador en estat de shock.

A Urgències li dec haver-me fet fan de les sèries de televisió, haver après noms tècnics com epinefrina o asistolia i potser també haver incrementat els meus nivells d’hipocondria.

Alguna cosa negativa havia de tenir.

Us deixo amb l’escena final.

2 Comments

  1. Las series médico-quirúgicas nos han abierto el mundo y las dudas sobre los entresijos de la Seguridad Social y la cultura d elas batas blancas en España, desde entonces, pedir una segunda opinión médica ya no nos atemoriza. En todo caso, me preocupa la salud de su prota, tan lleno de cafeina monodosis en sangre.

  2. Tens molta raó: jo també vaig començar amb “Urgències” i he acabat a “House”, passant per “Anatomia de Grey” …, però especialment li devem a aquesta sèrie haver descobert a George Clooney ….ayyyyyyyy!!!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.