Antonio de la Torre (1968) és un actor malagueny que ha guanyat dos Premis Goya, un per l’actor protagonista i un altre com a secundari. És l’intèrpret espanyol que té més nominacions a aquests premis, en total ho ha estat onze vegades. Al llarg de la seva carrera ha participat en més de 80 films. Prolífic i popular, també camaleònic i creïble en els seus registres que van des de l’humor més boig a la seriositat del personatge compromès o molt cínic.
 

 
El premi Goya al millor actor secundari el va aconseguir per la pel·licula AzulOscuroCasiNegro en 2007 i 10 anys després, en 2017, el d’actor protagonista per El reino.

Per Balada triste de trompeta va obtenir una altra nominació, igual que per les pel·lícules Gordos i La isla mínima.

És habitual de metratges de Pedro Almodóvar, Alex de la Iglesia o Daniel Sánchez Arévalo. Sota la direcció d’Almodóvar va treballar a Volver i Los amantes pasajeros. Amb Sánchez Arévalo ho va fer a Gordos i AzulOscuroCasiNegro. Amb Alex de la Iglesia va intervenir a La comunitat i va ser el protagonista de Balada triste de trompeta.

Diu en una entrevista unes paraules que poden resumir tant la seva biografia com la seva manera d’entendre la professió:
 

Sí, considero que el esfuerzo tiene sus frutos. Mira mi caso: hijo de un administrativo y un ama de casa semianalfabeta y aquí me tienes, en el hotel María Cristina de San Sebastián dando entrevistas a medios importantes. Creo en el esfuerzo pero en lo que no creo es en las oportunidades, dado que no somos capaces de romper los círculos de las élites.

 
L’entrevista va ser feta el 29/9/2018, la podeu consultar sencera.

Després d’aquest petis apunts fílmics, passarem a comentar breument algunes pel·lícules seves que ens han cridat l’atenció.

Ho farem de quatre obres on fa de protagonista: El reino (2018), Tarde para la ira (2016), Que Dios nos perdone (2016) i Balada triste de trompeta (2010). I de dos metratges on té papers secundaris: El autor (2017) i AzulOscuroCasiNegro (2006).

El reino (2018)

Els problemes que comença olorant i que a poc a poc van prenent forma quan un polític corrupte veu retirats els favors de la resta de membres del seu partit en el moment que decideixen que ell serà el cap de turc d’una trama complexa de favors i assumptes tèrbols. Un bon retrat de situacions que ens resulten desagradablement familiars. Un Antonio de la Torre contingut que amb els seus gestos i la seva interpretació transmet l’embolic sense sortida en el que acabarà ficat, quan finalment es queda sense suports.

Tarde para la Ira (2016)

El passat sempre torna i pagaràs per allò que hagis fet. A aquest metratge el protagonista té un “aire” psicòpata quan va cercant sense pietat els individus que en l’atracament a la joieria de la família destrossen la seva vida. Sense sentiments trama una venjança que a vegades sembla que el podríem disculpar, quan ens identifiquem amb el seu patiment. Violència innecessària tant per la part dels malfactors com per part del protagonista… O no?

Que Dios nos perdone (2016)

De nou la violència però ara al servei de la fidelitat de dos companys policies. Un d’ells machista i brutote, al millor estil dels membres de l’autoritat, dur i violent. L’altre, paper en mans d’Antonio de la Torre, més tímid i amb modes molt menys bruscos, sempre mudat amb vestit i corbata, enfront de la seva parella caracteritzada amb mànigues de camisa i mostrant els seus pectorals peluts. És tartamut i és per això que sembla més insegur, menys violent i menys perillós. Res és el que sembla. Impagable l’escena on intenta violentar una dona que acaba de conèixer i que respon a les seves primerenques insinuacions sexuals. Fàstic en fa la seva resposta d’home primari.

Balada triste de trompeta (2010)

Hilarant, gore i amb un Antonio de la Torre pallasso trist d’un circ, violent amb la seva parella i els seus companys de la troupee, especialment amb el pallasso trist, acabat d’arribar. Les situacions inversemblants dels membres del circ dels anys setanta ens fan treure un riure quan uns dels pallassos està a l’escena de l’atemptat d’en Carrero Blanco o bé la fugida boja cap al Valle de los Caídos o quan li demana al pallasso trist ue li llenci un nen quan ell està a sobre d’un cavall… I es veu que no arriba des de lluny a deixar-lo caure als seus braços amb seguretat …de no estampar-lo contra el terra… La pel·lícula va ser guanyadora del millor maquillatge i perruqueria del XXVè Premis Goya i candidata al millor disseny de vestuari.

El autor (2017)

Aquí l’Antonio fa de professor d’escriptura d’una escola on assisteix disciplinadament un autor en hores baixes amb la inspiració i que ho porta força malament. Com el burxa i com li fa comentaris de la seva dona que, justament quan el protagonista està sec d’idees i bones realitzacions, ella viu un gran moment de creació i popularitat. El professor critica l’autor, el matxaca, critica la dona amb èxit fàcil però no dubta a convidar-la a l’escola quan creu que pot beneficiar-li la seva presència i no té pèls a la llengua a comentar-li al marit, exmarit ja- la popularitat i les andanzas de l’exitosa autora. Arribista que se n’aprofita de l’angoixat autor i dels opípars àpats als quals és convidat per tal que li doni útils consells per a la creació literària.

AzulOscuroCasiNegro (2006)

El germà de l’Antonio és un jove que cuida del pare i de la porteria que regenta, mentre estudia per un futur millor. Antonio li demana que deixi prenyada la seva xicota a la presó per tal que ella passi al mòdul de mares i tingui una millor vida entre reixes. Antonio de la Torre se n’aprofita del seu germà petit, dubtós, insegur, poc decidit, que es veu empès a fer alguna cosa que no li acaba de convèncer… I que tindrà conseqüències per tots dos. Un xulo que vol beneficiar-se dels estalvis paterns. Un pare que sembla estar més pallá que pacá  i que no hi toca gaire. Tragicòmica i agredolça durant moltes escenes.

Si voleu coneìxer els seus projectes, podeu consultar la seva plana web. Per estar al corrent de la seva filmografia.

Finalment, l’acadèmia de cinema espanyola ha confirmat que els propers premis Goya se celebraran a Málaga el gener de 2020, la seva ciutat natal. Li desitgem molta sort, bons treballs, i molts encerts durant la seva carrera a l’Antonio de la Torre.