Arnold Layne

Picture of Arnold Layne
M’agraden els miralls que deformen les imatges. Odio les cadenes que em posen per culpa de les meves estranyes aficions (sí, ja ho sé, hauria de deixar d’agafar la roba que trobo als estenedors, però...). Disfressat de Juan Carlos em podeu trobar a les primeres fileres d’un concert, a la cua d’un cine o col•locant llibres al Vapor Vell.
Picture of Arnold Layne
M’agraden els miralls que deformen les imatges. Odio les cadenes que em posen per culpa de les meves estranyes aficions (sí, ja ho sé, hauria de deixar d’agafar la roba que trobo als estenedors, però...). Disfressat de Juan Carlos em podeu trobar a les primeres fileres d’un concert, a la cua d’un cine o col•locant llibres al Vapor Vell.

Guies

No s'ha trobat res

Ressenyes

Fotografia del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 9

...
Fotografia del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 8

...
Fotografia del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 7

...
Fotografia del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 6 (especial estiu)

...
Fotografia del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 5

...
Fotografia del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 4

...
Fotografia del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 3

...
In my own time - Karen Dalton

A propòsit de Karen Dalton

Dalton, Karen In my own time Seattle: Light in The Attic, p. 2006 A propósito de Llewyn Davis (Inside Llewyn Davis, 2013), la pel·lícula dels germans Coen que es va estrenar per aquí l’any passat, a part de proporcionar-nos 100 minuts de plaer als amants del cinema, va servir per reivindicar l’excitant escena folk de Greenwich Village, que va viure la seva etapa d’esplendor als anys seixanta. Avui us parlaré d’una de les figures més interessants d’aquella escena, Karen Dalton, els discos de la qual em tenen captivat des que els vaig descobrir gràcies a Bob Dylan i les seves imprescindibles Cròniques (quan arribarà el...
Aman Iman - Tinariwen

Tinariwen, el blues del Sàhara

Tinariwen. Aman Iman. [S.I.]: Resistencia, p. 2007 Tot just estava preparant aquesta entrada quan va saltar als mitjans una notícia sorprenent i lamentable: els islamistes que dominaven el nord de Mali havien prohibit la música! Precisament Mali és un dels països del món amb una major riquesa musical. Grans figures han sortit d’allà. Avui us en parlaré de Tinariwen, un col·lectiu de tuaregs que fan una música meravellosa que ells anomenen “assouf” i que a nosaltres els occidentals ens sona a blues, blues del desert (“Tinariwen” significa “deserts” en llengua tamasheq). Si heu vist el magnífic documental de Martin Scorsese...
Malas tierras - Terrence Malick

Badlands, romàntica i nihilista

Malick, Terrence. Malas Tierras. Madrid: Warner Bros, 2003 Aprofito la nova temporada del cicle de Road Movies programat a la biblioteca Francesc Candel, per parlar-vos d’un clàssic del gènere pel qual sempre he sentit debilitat. Es tracta del primer llargmetratge que va filmar uns dels més grans directors de cinema contemporanis, Terrence Malick, autor de La delgada línea roja o El árbol de la vida. Badlands (estrenada aquí com a Malas Tierras) es promocionava amb una frase de les que no deixa indiferent (“En 1959, molta gent matava el temps. Kit i Holly mataven gent“) i, tot i que s’inspirava...
Big Star. Third

L'obra mestra d'Alex Chilton: disc maleït, venerat, retrobat

Big Star. Third; Sister Lovers. London: Rykodisc, 1992 Moment històric: Barcelona, divendres 1 de juny del 2012, prop de les onze de la nit, Auditori del Fòrum. Està a punt d’acabar el concert d’homenatge al tercer disc de Big Star programat al Primavera Sound i pugen a l’escenari per cantar plegats tots els involucrats. La reunió de talents és impressionant. No s’havia vist una cosa així des de l'”I Shall Be Released” de The Last Waltz. Allà dalt tenim, entre d’altres, la meitat de Wilco (Jeff Tweedy inclòs), Ira i Georgia de Yo La Tengo, Mike Mills (R.E.M.), Norman Blake...
images

La maduresa d'una deessa

Faithfull, Marianne. Easy Come Easy Go. France: Naïve, p. 2008 Porto mesos descobrint i rescatant discos signats per dones. La “culpa” la té un original i molt recomanable llibre publicat l’any passat, Mujer y música, on el periodista musical Toni Castarnado ens apropa de manera amena i instructiva a 144 intèrprets femenines de música popular (jazz, rock, soul, blues, cantautores…) i a un disc representatiu de cadascuna d’elles. El recent Easy Come Easy Go (2008) és el disc escollit pel capítol dedicat a la veterana Marianne Faithfull, elecció que pot sobtar algú, que potser optaria pel trencador Broken English (1979),...