Little Fish

Martin, Javier Suníes y chiíes: los dos brazos de Alá Madrid: Catarata, 2014 El món musulmà és motiu de notícia quasi cada dia, per motius dissortats: terrorisme, disputes tribals, conflictes armats… I entre aquesta plètora de fets sagnants, hi ha dos termes que es repeteixen amb certa freqüència: sunnites i xiïtes. Qui són aquestes persones, i per què se’ls identifica amb aquests termes grupals? A Suníes y chiíes : los dos brazos de Alá, el periodista i escriptor Javier Martín ens ofereix un perfil de sunnites i xiïtes, ens relata la història del seu desenvolupament dintre de l’islam i ens...

Frahm, Nils. Felt [S.l.] Erased Tapes, p. 2011 El pianista alemany Nils Frahm va dedicar el seu àlbum Felt als seus veïns. No és una dedicatòria gaire usual. Però és que, com ens explica breument a les notes de l’àlbum (escrites en forma de carta: “Dear beloved listener…”), el procés de gravació del disc també va ser poc usual. El pianista ens diu que l’única hora del dia on podia assajar i acabar les seves cançons era a la nit. Ningú vol un veí que toqui el piano a les 3 de la matinada així que Frahm, per respecte al descans dels altres,...

Nolan, Christopher Origen [S.l.] : Warner, 2010 El director Christopher Nolan va aconseguir una autèntica fita amb la seva trilogia de Batman: que les aventures d’un paio disfressat de rat penat es convertissin en petits tractats de filosofia moral i política. Entre la segona i la tercera part de la trilogia, Nolan va trobar temps per a crear un altra pel·lícula que combina l’entreteniment d’alta volada amb la reflexió seriosa sobre qüestions ben apreciades pels espectadors: Origen. L’argument principal es pot resumir en poques frases. Dom Cobb (Leonardo DiCaprio) és un expert en l’extracció: el robatori de records de la...

Lindley, David Incertidumbre: Einstein, Heisenberg, Bohr y la lucha por la esencia de la ciencia Barcelona: Ariel, 2008 “Déu no juga als daus”. La famosa frase d’Albert Einstein condensa a la perfecció l’esperit de la ciència clàssica. Segons aquest esperit, el món natural és semblant a una màquina. Les lleis de la natura actuen sobre la realitat de manera fixa, immutable. Res del que succeeix ho fa per atzar, res succeeix si alguna altra cosa no ho causa. L’aparent espontaneïtat i arbitrarietat del món no és més que això, aparent: la ment humana és limitada en el seu poder de...

Volto! Incitare Beverly Hills: Concord, p. 2013 Incitare, el primer àlbum de la banda Volto! (el signe d’admiració forma part del nom), és una bona mostra d’un àlbum de rock que és quelcom més que rock. Volto! està formada pel bateria de Tool Danny Carey, el guitarrista John Ziegler i el baixista Lance Morrison. Per Incitare, Volto! també compta amb la presència del teclista Jeff Babko. Volto! fa una música instrumental, combinant la força del rock amb una improvisació més típica del jazz. Les cançons es troben a cavall entre els dos estils: amb harmonies potser no tan sofisticades com...

Miller, Marcus Silver rain Los Angeles: 3 Deuces, p. 2005 Marcus Miller és sinònim “de ritme”. El baixista, compositor, multiinstrumentista i arranjador s’ha llaurat una sòlida carrera musical explorant el costat més funk del jazz-fusió: ritme, però sense oblidar la improvisació del jazz ni la potència del rock. Miller és un mestre de l’slap, una tècnica de baix que produeix un so molt percutiu, sec i rítmic, al colpejar les cordes sobre el màstil. Les seves melodies i els seus solos d’slap llueixen sobre bases rítmiques plenes de matisos: vents, sintetitzadors, caixes de ritme, cordes, scratchs de dj,… Silver rain...

MacLaughlin, John The Boston record [S.l.] : Abstract Logix, 2014 Als seus 73 anys, el guitarrista anglès John McLaughlin és una llegenda viva del jazz-fusió. Com tot gran artista, McLaughlin hi ha sabut crear el seu propi univers musical: la seva barreja de rock, jazz i world music ha deixat empremta, i el seu estil virtuós i visceral, sigui amb la guitarra elèctrica o amb l’acústica, és reconeixible a l’instant. A The Boston record, McLaughlin ens ofereix nou cançons, algunes més recents i d’altres més clàssiques, en un concert gravat en directe el 2014 al Berklee College of Music de...

Gorga i López, Gemma El Desordre de les mans Lleida: Pagès, 2003 Hi ha versos que agraden. I n’hi ha que, en llegir-los, et fan sentir enveja. Enveja en pensar que els versos són justament allò que t’hagués agradat escriure, fil per randa, per a expressar la mateixa idea. Per exemple: No vaig haver d’eixamplar ni d’escurçar la llargada dels meus llavis, dels meus braços: el teu amor hi encaixà com un vestit fet a mida. La connexió emocional que uneix amb algú estimat, i que ens fa sentir que “encaixem” a la perfecció amb aquella persona, imaginada com un...