Frahm, Nils. Felt
[S.l.] Erased Tapes, p. 2011

El pianista alemany Nils Frahm va dedicar el seu àlbum Felt als seus veïns. No és una dedicatòria gaire usual. Però és que, com ens explica breument a les notes de l’àlbum (escrites en forma de carta: “Dear beloved listener…”), el procés de gravació del disc també va ser poc usual.

El pianista ens diu que l’única hora del dia on podia assajar i acabar les seves cançons era a la nit. Ningú vol un veí que toqui el piano a les 3 de la matinada així que Frahm, per respecte al descans dels altres, va decidir esmorteir el so del seu instrument, estenent sobre les cordes una capa de feltre gruixut. El cas és que Frahm va quedar encantat amb el nou so del seu piano, un so que contribueix a atorgar a la música de Felt (“Feltre”) una bellesa cristal·lina i fràgil, plena de melangia, fent de l’àlbum una de les obres més especials de la música contemporània dels últims anys.

Frahm, de tan sols 32 anys, té una sòlida formació com a pianista clàssic, que es trasllueix en la seva habilitat compositiva i en la seva delicadesa amb les tecles. Però el seu ús de l’electrònica (molt moderat a Felt), el seu gust pels sons ambientals, i la seva orientació pop han fet que es consideri a Frahm com un representant de l’anomenat indie classical (o modern classical), encara que no tothom estigui d’acord amb el terme. Frahm comparteix aquesta etiqueta amb figures com el celebrat Ólafur Arnalds; el polifacètic i sempre genial Peter Broderick, en els seus moments més intimistes; o el duo ambiental A Winged Victory for the Sullen, responsable d’algunes de les composicions més absolutament belles del modern classical. Tots, per cert, artistes de la discogràfica Erased Tapes, que edita Felt i altres obres de Frahm.

Felt és un àlbum de només piano, amb aparicions puntuals de glockenspiel (un instrument semblant a un xilòfon), i sons pregrabats. Als temes de Felt podem sentir altres sons, producte del peculiar procés de gravació: els micròfons ambientals, disposats molt a prop del piano, capten la respiració de Frahm, l’acció de les tecles o el so dels peus del pianista sobre el parquet. Tots aquests sons semblarien ser errades a la gravació, de no ser perquè estan integrats a la perfecció a les composicions.

Keep, la primera peça, està format per vàries capes de piano, que es van superposant a poc a poc, fent créixer el tema. Algunes notes de la melodia estan tocades amb un glockenspiel, que aporten un delicat so de campana a una obertura d’àlbum gairebé onírica.

A Less, el segon tema, l’alemany ens mostra que el silenci és una part fonamental de la música: uns acords i una melodia espaiada, tocades amb una emoció continguda i plenes de melangia. Sentim la respiració de Frahm, i això transmet la sensació d’estar assistint a un moment privat, íntim. Tot plegat fa que Less sigui un tema que et pot trencar el cor si ho permets.

Familiar, tercer tall, creix a poc a poc i desplega una bella harmonia, exemple de la mestria compositiva de Frahm. El glockenspiel també té un paper destacat, que potser et farà pensar en Yann Tiersen.

Unter és un tema intimista, de caràcter més clàssic, que deixa pas a Old thought, el cinquè tema del disc. Old thought és la composició amb un regust més de tristesa de Felt. Una melòdica solitària obre el tema, que es construeix sobre unes notes en ostinato: l’execució repetida de les notes, en tonalitat menor, produeix aquell peculiar sentiment que ens desperta la música que ens toca en algun lloc molt endins.

A Snippet, sisè tema, l’execució delicada de Frahm es condensa en una calma melangiosa. Kind, setè tema, és una altra composició de caràcter clàssic, que ens deixa a la recta final del disc. A Pause, unes notes greus i espaiades ens mantenen a l’expectativa mentre la cançó s’obre per deixar-nos amb More, el darrer tema: com si es tanqués el cercle, More és semblant al primer tema, Keep, amb les seves capes de piano i el seu aire oníric, però executat de manera més incisiva.

La seva joventut i el seu talent fa que puguem esperar grans aventures musicals per part de Nils Frahm. De moment, pots deixar-te emocionar per Felt. I visitar el seu compte de SoundCloud, i escoltar cançons dels seus diferents treballs:

També pots veure aquest petit concert que Frahm va oferir a l’emissora de ràdio KEXP, d’EEUU:

PS: I ja que parlem de modern classical, aquí tens uns vídeos d’Ólafur Arnalds, Peter Broderick i A Winged Victory for the Sullen.