El desordre de les mans, de Gemma Gorga

El Desordre de les mans - Gemma Gorga

Gorga i López, Gemma
El Desordre de les mans

Lleida: Pagès, 2003

Hi ha versos que agraden. I n’hi ha que, en llegir-los, et fan sentir enveja. Enveja en pensar que els versos són justament allò que t’hagués agradat escriure, fil per randa, per a expressar la mateixa idea. Per exemple:

No vaig haver d’eixamplar
ni d’escurçar la llargada
dels meus llavis, dels meus braços:
el teu amor hi encaixà
com un vestit fet a mida
.

La connexió emocional que uneix amb algú estimat, i que ens fa sentir que “encaixem” a la perfecció amb aquella persona, imaginada com un vestit fet a mida. Intel·ligent, bell i emotiu. El poema és de Gemma Gorga (A mida), del seu poemari El desordre de les mans. Un poemari ple de versos intel·ligents, bells i emotius.

Al pròleg del llibre, el també poeta Francesc Parcerisas ens diu que la poesia de Gemma Gorga és feta de tres elements: una temàtica lligada a la realitat quotidiana, a les seves vivències i emocions; la riquesa d’imatges en l’elaboració dels poemes; i una veu poètica crua, fins i tot cruel.

Gorga, com assenyala Parcerisas, és una virtuosa de la imatge poètica, i la seva tècnica travessa les dues parts de El desordre de les mans, titulades Les mans (primera) i El desordre (segona).

A Les mans els sentiments són centrals. L’amor, com hem vist a A mida, però també el desig, com a Eclesiastès:

Ens mirem fins a l’extenuació,
fins a omplir-nos el cos de llagues.
Benvingut el dolor que degota incansablement
i ens forada la pell.
[…]

Però l’amor també comporta pèrdua, i la pèrdua el record, com a Decoració:

Apago el llum i ensopego
amb el record de tu, l’únic
moble de la cambra on habito.

O a Artúrica:

Em desperta la fulla freda de l’espasa
clavada al centre del llit entre el meu cos
i el teu record.
[…]

Les mans també hi ha espai per a la reflexió sobre allò que ens és més proper, com per exemple els objectes, a Zenó de Cítium reflexiona en veu alta:

Qui diria que l’armari enyora el vent
i les ales dels avets? Es plany de nit,
però de dia s’obre a espais d’aire i llum
i, a estones, sembla que fins i tot somriu.

O la natura, a Semàntica i nutrició:

Cau la fulla a terra i es descompon
[…]
És per això que l’idioma
del vent arriba a parlar-se també
sota terra.
[…]

Les imatges de Gorga permeten que els temes dels seus poemes se’ns presentin amb un altre llum, per molt que siguin la matèria típica de la poesia (la realitat quotidiana a la qual fa esment Parcerisas): l’amor, el desig, l’allò immediat,…

A El desordre el desamor és el protagonista. És en aquesta part on potser trobem la Gorga més directa. I, de nou, l’habilitat de Gorga fa que els sentiments universals se’ns presentin de maneres noves i colpidores. Així, per exemple, la impotència i la buidor a Deadline:

[…] I res no dius
quan la tristesa força el pany, i em tenalla
les parpelles, i em penetra fins que crido
l’última síl·laba de la desemparança
.

I el desencís a Bolero:

Com quan una nit obres el rebost i descobreixes,
entre olives i capsetes de safrà,
que l’amor també tenia data límit
.

Gemma Gorga diu que, per a ella, la poesia és una eina per a aprofundir a les coses, per a conèixer coses que encara no sap i que el procés d’escriure potser li desvetlla.

A El desordre de les mans, Gorga ens mostra la seva mestria en anar més enllà de l’obvi gràcies a l’ús de la paraula poètica.

2 Comments

  1. Des de fa un temps la serendipia em persegueix i ha fet possible que em trobés en aquesta ciutat amb” el meu vestit fet a mida”. I ara ho torna a fer a través de les paraules del “Desordre de les mans”. Un descobriment afortunat i inesperat que, gràcies a la recomanació de l’Evelio, m’ha fet sentir la curiositat de tafanejar a les prestatgeries de les biblioteques cercant les paraules poètiques de Gemma Gorga.
    Gràcies per la teva recomanació

    • Afortunats els qui trobem el nostre vestit: és com trobar una agulla en un paller, o millor, en un desert. Brindem doncs per la serendipia, pels encontres inesperats, per les sinergies i per les paraules alienes que diuen per nosaltres allò que portem ben endins.
      Celebro que t’hagi agradat. Moltes gràcies Amelie pel teu comentari.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.