Kat

Màrkaris, Petros. Offshore Barcelona : Tusquets, 2017 Déu digué: “Que hi hagi llum”. I hi hagué llum   Última novel·la de Petros Màrkaris, és una forta crítica sociopolítica. En aquesta obra els crims no són només els cadàvers, si no una crida a reflexionar d’on provenen els diners, la falta de transparència, els diners opacs que ho regeixen tot, la falta de transparència. Corrupció i blanqueig de capitals. Márkaris imagina un país hel·lè on circulen de cop i volta moltes quantitats de diners a grans nivells i amb una procedència misteriosa. Ens situem en una Grècia que acaba de ressorgir...

Lacombe, Benjamín Madama Butterfly. Adaptación libre de la ópera Madama Butterfly de Giacomo Puccini, y de la novela  Madame Chrisanthème de Pierre Loti Barcelona : Edelvives, cop. 2014   Ho confesso, estic enamorada visualment dels treballs de l’il·lustrador francès Benjamin Lacombe (París,1982). Aquest home, no només il·lustra sinó que fa vertaderes obres d’art. Tinc uns quants llibres d’ell a casa com qui guarda joies. De fet en Benjamin ja ha aparegut recomanat al Bibarnabloc, fa un temps la meva companya Justine va fer un post sobre la Mecànica del Cor, de Mathias Malzieu, la portada d’aquest magnífic llibre és creació de Benjamin...

Lemaitre, Pierre. Irène «Se accedía a la vivienda subiendo dos escalones. Camille vio a Louis de espaldas, apoyado en la pared con una mano, inclinado sobre una bolsa de plástico que sostenía cerca de su boca. Pasó por delante de él seguido de Le Guen y otros dos oficiales del grupo, y entró en la habitación, ampliamente iluminada por focos. Cuando llegaban a la escena de un crimen, inconscientemente, los más jovenes buscaban con la mirada el lugar donde se encontraba la muerte. Los más curtidos buscaban la vida. Pero allí no se podía. La muerte lo había invadido todo,...

Nabokov, Vladimir Lolita Barcelona: Anagrama, 2005 Lolita Barcelona : Labutxaca, 2009 Lolita London: Penguin Books, 2006 Lolita, llibre icònic del segle XX. Potser no heu llegit aquest llibre prohibit, però tothom el coneix, com tothom reconeix la llengua icona dels Rolling Stones. La icona de Lolita és una noia tendra, menjant una piruleta, que t’observa darrere d’unes ulleres molt juvenils en forma de cor, que et provoca i et diu: Ep! sé que m’estàs mirant i jo també t’observo. Escrit per Vladimir Nabokov, Lolita finalment es va poder publicar. Envoltada d’una polèmica mítica. L’Editorial Sunday Express va argumentar que era...

Maroon 5 V [S.l.] : Interscope, p. 2014 Maroon 5 és el grup de pop-rock més transgressor del moment, amb un aire musical que recorda Michael Jackson o Prince. Una banda de música que només en tretze anys ha venut més de deu milions de discos. La componen, actualment, el baixista Mickey Madden, el guitarrista James Valentine, el bateria Matt Flyn, els teclistes Jesse Carmichael i P. J. Morton, però sens dubte, la cara de la banda, el més representatiu, és el vocalista Adam Levine. Un home carismàtic amb una presència a l’escenari molt particular, t’eclipsa, t’hipnotitza, és magnífic, i...

Nesbø, Jo El lleopard Barcelona: Proa, 2014 El leopardo Barcelona: Literatura Random House, 2014 Leopard : Kriminalroma Berlin : Ullstein, 2011 Increïble!, encara tinc al cap l’última i sorprenent novel·la del fantàstic Jo Nesbø, que no decep. El lleopard t’atrapa des de la primera pàgina. Amb un plantejament impactant i angoixant, quan el comences ja no el pots deixar de llegir. I com que ara s’apropa el cicle de la BCN Negra, quina millor opció hi ha que anar a la biblioteca i agafar-lo en préstec? Després de resoldre el cas del llibre anterior, El ninot de neu el nostre...

Falchuk, Brad / Murphy, Ryan American horror story. Primera temporada. Madrid: Twentieth Century Fox, cop. 2012 Normalment només recomano música, però avui faré una recomanació audiovisual. La meva proposta és la sèrie American Horror Story, no només la primera temporada, la segona Asylum també és molt recomanable. De fet ara als Estats Units s’està emetent la tercera temporada Coven. Vaig directament a la recomanació, American Horror Story és una sèrie feta pels amants del misteri, de la por, del món paranormal. Feia molt que no veia una sèrie que fos esgarrifosa i estigues ben feta. Costa de ficar-te una mica...

Doors. The Doors New York: Elektra, 2007 Banda de rock dels estats units amb formació a Los Angeles (com la gran majoria de grups bons de rock), ha estat una de les bandes amb més influència i amb més nombre de fans, han venut més de 100 milions de discos, això diu molt d’ells. En Jim Morrison, Ray Manzarek, Robby Krieger i en John Densmore, van treure el seu primer disc l’any 1967, portava el mateix nom que el grup, i és exactament el disc que vull recomanar.

Backstreet Boys. Backstreet Back [S.l.]: Jive, 1997 En l’actualitat ha sorgit innumerables bandes musicals etiquetades com a “Boy Bands” i que lluiten entre elles per la popularitat, els milions de fans o el número de followers a les xarxes socials. Davant aquesta situació m’he sentit obligada a escriure un post, dedicat a la Boy Band per excel·lència, tot i no ser del meu estil musical que més m’agrada, he de confessar que van marcar una etapa de la meva vida, i que com quan era adolescent, no puc evitar que m’agradin moltíssim. Parlo dels Backstreet Boys.

Fito y Fitipaldis. Antes de que cuente diez. Spain: Warner, 2009 Tinc el plaer de poder recomanar-vos un dels grups de rock més autèntics i més bons de la música espanyola actual. Fito & Fitipaldis amb el seu estil rockabilly dels anys 50 i les seves lletres, tan i tan profundes han fet que l’Adolfo “Fito” Cabrales es converteixi, per a mi i molta gent, en un gran poeta del segle XXI. La banda Fito & Fitipaldis es va fundar pròpiament a l’any 1998, fruit de la descomposició del grup Platero y Tú.

Him.And love said no: the greatest hits 1997-2004. Finland: BMG Finland, p. 2004 Fa pocs dies vaig rebre una bona noticia, els HIM treien un nou disc, el 29 d’abril va sortir a tota Europa el nou àlbum de la banda Tears of Tape. Feia molt de temps que no treien material, però pel que he pogut escoltar ha valgut la pena esperar… Com és massa aviat per recomanar-vos el disc, us faig cinc cèntims i parlaré del seu primer disc de recopilacions (trobareu el millor d’ells) i així tots aquells que no els conegueu us en feu fanàtics i...

Jackson, Michael Thriller. [USA]: Epic, cop. 1982 Em semblava estrany que en un bloc tan bo com aquest cap dels meus companys hagués fet una recomanació d’aquest disc o d’aquest artista. El Thriller, el disc més venut de la història de la musica! i el rei del pop Michael Jackson, una icona, un deu de la indústria discogràfica. Així que tinc el plaer de ser la precursora i recomanar-vos una joia mundial.