«Se accedía a la vivienda subiendo dos escalones. Camille vio a Louis de espaldas, apoyado en la pared con una mano, inclinado sobre una bolsa de plástico que sostenía cerca de su boca. Pasó por delante de él seguido de Le Guen y otros dos oficiales del grupo, y entró en la habitación, ampliamente iluminada por focos. Cuando llegaban a la escena de un crimen, inconscientemente, los más jovenes buscaban con la mirada el lugar donde se encontraba la muerte. Los más curtidos buscaban la vida. Pero allí no se podía. La muerte lo había invadido todo, hasta la mirada de los vivos, llena de incomprensión. Camille no tuvo tiempo de preguntarse sobre esa curiosa atmósfera, su campo de visión fue ocupado inmediatamente por la cabeza de una mujer clavada a la pared.»
Pierre Lemaitre ha estat, el meu descobriment del passat 2015. Quan vaig començar a llegir Irène, ja no vaig poder parar, a dalt teniu una mostra del que us podeu trobar a la novel·la. Si realment sou persones susceptibles, llavors no us recomano llegir aquest llibre. Si pel contrari, us agraden les novel·les fortes, de misteri constant, de crims espantosos, llavors aquesta és la vostra novel·la.
Però comencem pel principi, el protagonista el comandant Camille Verhoven, un home d’un metre quaranta-cinc centímetres d’alçada, aquesta característica física l’ha coaccionat a tenir molt poca autoestima, s’infravalora quan es compara amb la seva alta, intel·ligent i maca dona, Irène. Els dos, molt enamorats esperen el seu primer fill. En Camille és un home turmentat pel seu passat i per la influència que va suscitar en ell la seva mare, artista i fumadora empedreïda, ell culpa tots els seus dimonis i defectes a la professió de la seva progenitora i a les seves addiccions.
En Camille és tot un descobriment, un comissari, com els que ja no hi ha, meticulós en la seva feina, un detectiu d’aquells que gaudeixes que t’acompanyin al llarg de la teva lectura.
A Irène, Camille, s’enfronta a un assassí en sèrie, com mai s’havia trobat, és l’assassí més sanguinari de la seva carrera professional, els seus crims són brutals, no puc no explicar-los.
Al llarg de la investigació s’anirà esbrinant, que l’assassí és un home intel·ligent i culte, que dóna homenatge a novel·les negres importants de la història de la literatura, recreant els seus crims al mil·límetre, al psicòpata l’acabaran anomenant “el novel·lista”.
Així que aquesta novel·la té de tot, un homenatge a les grans novel·les negres que segurament, ja heu llegit, així que si us agrada aquest gènere, aquesta és la vostra novel·la.
La història és àgil, ràpida de llegir, assassinats, persecucions i intriga sense parar per arribar a esbrinar qui és l’autor dels crims…
És una novel·la rodona i fantàstica que no us deixarà indiferents.

Irène ha estat un dels llibres recomanats a la selecció anual que fan professionals de Biblioteques de Barcelona.
A més estem de sort, si realment us apassiona el gènere, aviat estrenem nou cicle de BCNegra16, i podrem gaudir de la presència, d’en Pierre Lemaitre, el dia 3 de Febrer a les 19.30 hores, jo no m’ho penso perdre, i tu?
4 Comments
Crec que val la pena llegir-ho. Ultimament he descubert molts autors de novela negra i m’encanta cada cop més aquest génere.
Cal llegir la trilogia Verhoeven per ordre! En cas contrari, hi ha risc d’spoiler.
La veritat és que mai havia estat gaire pendent de Pierre Lemaitre, però el llibre que va guanyar el Goncourt, “Ens veurem allà a dalt”, em va encantar, així que em sembla que faré cas de la recomanació!
Realment m’ha encantat… no havia llegit res d’ell i no et deixa indiferent, potser fins i tot una mica salvatge.