Nabokov, Vladimir
Lolita
Barcelona: Anagrama, 2005

Lolita
Barcelona : Labutxaca, 2009

Lolita
London: Penguin Books, 2006

Lolita, llibre icònic del segle XX. Potser no heu llegit aquest llibre prohibit, però tothom el coneix, com tothom reconeix la llengua icona dels Rolling Stones. La icona de Lolita és una noia tendra, menjant una piruleta, que t’observa darrere d’unes ulleres molt juvenils en forma de cor, que et provoca i et diu: Ep! sé que m’estàs mirant i jo també t’observo.

Escrit per Vladimir Nabokov, Lolita finalment es va poder publicar. Envoltada d’una polèmica mítica. L’Editorial Sunday Express va argumentar que era el més fastigós que havia llegit i induïa a la pornografia. Per qüestions de moralitat, l’Oficina de l’Interior del Regne Unit la va censurar l’any 1955 i se’n va prohibir l’entrada al país. L’any següent també va ser censurada a França amb arguments similars.

La història de Lolita és senzilla. Un home madur “s’enamora” d’una jove; el conflicte social?, la jove és massa jove. El protagonista, Humbert, és un professor que marxa d’Europa per anar a viure als Estats Units. Allà lloga una habitació a casa de Charlotte Haze, una dona de la seva edat a qui coneix per casualitat. L’Humbert està de sort, té una debilitat, les nímfules, noies d’edat prematura, entre els nou i catorze anys, que segons ell tenen una naturalesa demoníaca, l’exciten, l’atrauen, l’hipnotitzen. La filla de la Charlotte és una nímfula per a l’Humbert, una nímfula de dotze anys anomenada Dolores, afectuosament Lolita o Lol. L’Humbert queda encisat per Lolita, lloga l’habitació a casa seva i s’ho enginya per casar-se amb la seva mare, només per estar al costat de Lolita.
 

 
El destí, cruel, burleta i sàdic, fa que la Charlotte mori atropellada després de descobrir l’obscur desig que amaga el seu nou marit. Aquesta circumstància permet a l’Humbert convertir-se en el tutor legal de la seva debilitat, Lolita. Tots junts comencen un joc de seducció, un joc que la noia tot i ser jove domina bastant bé, un joc de seducció i desitjos. L’obsessió de l’Humbert, finalment, com totes les històries d’alt voltatge acaba malament, però no faré un spoiler.

És una novel·la ràpida de llegir, fascinant i molt psicològica. Qui no s’ha sentit una mica Lolita algun cop? No hi ha Humberts que se sentin atrets  per noies més joves en secret? No és un llibre de lliçons morals, però et fa dubtar: l’Humbert és un malalt, que s’aprofita de la tendresa d’una noia, una noia que no és tan tendra ni tan innocent, i que sap el poder que exerceix. Però és una noia de dotze anys, no ho oblidem.

La novel·la sempre ha estat envoltada de polèmica perquè és la història “d’amor”, sexe i seducció d’un home madur i una noia de dotze anys. A l’obra destaca el plantejament amoral; la Julieta de Shakespeare només tenia 13 anys, i ens va semblar un amor romàntic i dolç. I, també, la hipocresia social en la qual intenta fer crítica l’autor.

L’any 1962 el director Stanley Kubrick va adaptar la novel·la al cinema; en la seva versió, Lolita té 14 anys.

https://www.youtube.com/watch?v=dY0LrmKXsB8

L’any 1997 es va estrenar una altra versió de Lolita dirigida per Adrian Lyne i protagonitzada per Jeremy Irons com a Humbert.

Podeu escollir. Personalment, la versió de Kubrick la trobo immillorable, qüestió de gustos. El millor? La novel·la, sens dubte. Gaudiu d’una bona lectura prohibida.