Corto Maltès

...

Boilet – Peeters (amb la col·laboració de Jiro Taniguchi) Tokio es mi jardín Rasquera: Ponent Mon, 2004 Un dels països que està realment de moda és: Japó; i sembla que la fascinació encara durarà uns quants anys més. Admeto que a mi també m’atreu i, per tant, és ben lògica la curiositat que em va despertar Tokio es mi jardín. Haig de confessar que el títol em va semblar d’allò més engrescador i vaig iniciar la seva lectura. M’esperava un còmic més a l’estil Taniguchi, però no, no va per aquí exactament. De primeres, ja destaco en positiu que és una...

Prado, Miguelanxo. Traç de guix. Barcelona: Glénat, 2008 Prado, Miguelanxo. Trazo de tiza. Barcelona: Norma, 2003 No podia deixar d’escriure aquest post sobre Miguelanxo Prado, referent en majúscules del còmic espanyol. Aquest gallec, nascut a A Coruña, va deixar la carrera d’arquitectura per dedicar-se de ple al món del còmic; i molts lectors li agrairem eternament aquesta decisió.  Prolífic autor d’obres com: Tangencias, la Mansión de los Pampin: que és una crítica a l’especulació immobiliària que ha viscut i viu aquest país, De Profundis, etc. És una llista molt i molt llarga.

Thompson, Craig Blankets: una novel·la gràfica Bilbao : Astiberri, 2004   Quan una obra artística te la recomanen d’una manera tan efusiva i tantes persones diferents, pot passar que quan l’acabem pensem: “no és per tant” o “mmmm, no està malament, però”. Blankets és per a mi l’exemple d’aquesta segona frase. Si em permeteu l’expressió, “és una obra de digestió lenta”, necessita uns dies per adonar-te de moltes de les seves grans virtuts. Aquesta novel·la gràfica es va publicar en 2003 als Estats Units i al nostre país va arribar en edició catalana i espanyola de la mà d’Astiberri un...

Goblet, Dominique. Parecer es mentir. Barcelona: Norma, 2010 Hi ha moltes maneres d’arribar a un còmic: per una recomanació, per una crítica bona (o dolenta) i per curiositat. Aquest darrer és el meu cas, en primer lloc em vaig sentir molt motivada a llegir-lo pel títol Parecer es mentir, i aquest primer impuls va continuar quan vaig fullejar-lo i em vaig trobar amb un dibuix sorprenent, de vegades anguniós, difícil, tendre i interessant. Tot en un, així que finalment em vaig fer la pregunta: de què deu parlar?.

Baudoin, Edmond. Piero Bilbao: Astiberri, 2007 Edmond Baudoin és un dibuixant i guionista de còmics francès molt prestigiós, nascut a Niça el 1942. Un autor de producció tardana perquè durant anys va ser comptable, i no es va dedicar al món del còmic de manera professional. Els records, els somnis, l’art del dibuix, la família, són els temes recurrents de la seva obra.

Taniguchi, Jiro. El caminante. Rasquera: Ponent Mon, 2004 Un senyor de mitjana edat amb ulleres i posat tranquil es passeja per la seva ciutat i contempla els petits detalls de la vida quotidiana: com mirar un ocell, descobrir un camí nou, sentir la sensació de la pluja sobre el seu rostre, pujar a un arbre, banyar-se a mitjanit en una piscina, jeure sobre la gespa i contemplar el cel. Tota una declaració d’amor als petits moments i a la natura.