Goblet, Dominique. Parecer es mentir. Barcelona: Norma, 2010

Hi ha moltes maneres d’arribar a un còmic: per una recomanació, per una crítica bona (o dolenta) i per curiositat. Aquest darrer és el meu cas, en primer lloc em vaig sentir molt motivada a llegir-lo pel títol Parecer es mentir, i aquest primer impuls va continuar quan vaig fullejar-lo i em vaig trobar amb un dibuix sorprenent, de vegades anguniós, difícil, tendre i interessant. Tot en un, així que finalment em vaig fer la pregunta: de què deu parlar?.

Parecer es mentir (Faire semblant c’est mentir), publicat a Espanya per Norma Editorial, és un còmic de Dominique Goblet, una autora belga nascuda l’any 1967 que té molt prestigi com a il·lustradora. Quan vaig investigar una mica sobre Goblet vaig descobrir que és una artista molt reconeguda en molts formats. Aquest còmic havia estat qualificat com el millor àlbum del seu any.

Ja no em vaig poder resistir a la temptació de llegir-lo d’una tirada, l’interès no em va decaure mai. Ja des de les notes d’abans del pròleg, d’un creador reputat com Jean-Christophe Menu, que sempre busca desmarcar-se dels cànons i de tot el que és estàndard, i fins al final. Goblet fa contínuament flaixos del seu passat buscant explicacions del present per potser trobar pistes per al futur i no caure en les mateixes errades.

Dominique Goblet explica la seva vida amb una sinceritat sorprenent, molt i molt personal, en el qual ens apunta detalls de la seva infantesa, de l’alcoholisme del pare i la seva difícil relació amb ell, també ens parla de l’amor i la relació complicada i plena de fantasmes que té amb la seva parella.

Tècnicament totes aquestes experiències en fan aflorar un esforç en l’estil, en què hi apareix el color sèpia amb gust d’antic, amb un autèntic esforç en la retolació, que fa que es respiri autenticitat (quan parla de la seva infantesa la tipogràfia recorda a la d’un infant).

Goblet va deixar reposar l’obra durant dotze anys, potser (i en faig una especulació) perquè el material era feridor d’una intimitat i sinceritat impactant.

Així, doncs, si voleu buscar una obra que es capbussa en el passat, que cerca respostes, que reestructura records i sensacions, i que de fet els reinventa, aquesta és una obra molt interessant.