Tokio es mi jardín - Boilet / Peeters

Tokio es mi jardín - Boilet / Peeters
Boilet – Peeters (amb la col·laboració de Jiro Taniguchi)
Tokio es mi jardín
Rasquera: Ponent Mon, 2004

Un dels països que està realment de moda és: Japó; i sembla que la fascinació encara durarà uns quants anys més. Admeto que a mi també m’atreu i, per tant, és ben lògica la curiositat que em va despertar Tokio es mi jardín. Haig de confessar que el títol em va semblar d’allò més engrescador i vaig iniciar la seva lectura.

M’esperava un còmic més a l’estil Taniguchi, però no, no va per aquí exactament. De primeres, ja destaco en positiu que és una obra diferent. Només fullejar-la, un hi pot veure que s’ha recolzat en el vídeo i la fotografia com a eines bàsiques de suport, amb les quals Boilet crea un còmic que flueix i que mai-mai és estàtic.

Però anem a pams i parlem una mica dels autors: Frédéric Boilet és un dels pocs occidentals amb èxit al Japó i això és una dada molt destacable. Ja de ben jove, al final dels vuitanta vuitanta, va fer-se un nom per la tècnica que he comentat abans i amb els anys ha fet una carrera força destacable, amb algunes col·laboracions en revistes de manga.

L’ajuda en el guió Benoît Peeters, que és un autor franc-belga de gran reputació tant en la creació com en la crítica.

Tokio es mi jardín - Boilet / Peeters

Si, a més, hi afegim que el mestre Taniguchi va fer les trames en gris de l’obra, tenim un autèntic equipàs.

Un treball en equip que aconsegueix fer un cant a una ciutat, Tòquio. Una mena de barreja d’obra iniciàtica, de reportatge, de diari, que explica l’instant en què a un “gaijin” (estranger) de 33 anys, la vida li està a punt de fer un tomb. El moment en què ja s’ha ben adaptat al Japó i flipat de nou amb una noia, està punt de perdre la feina que li permet viure a Tòquio, la de representant de whisky.

Tokio es mi jardín - Boilet / Peeters

El guió no és gens complicat i funciona molt bé. Hi ha passejos a totes hores, clubs, mercats, parcs, pisos… I el millor és que mai pensem que no pugui haver passat, perquè unes imatges tan sentides han de ser veritat, no? Ja ho direu si us decidiu a llegir-lo.

Frédéric Boilet és l’ideòleg i un dels millors exemples del corrent de La Nouvelle Manga, amb el qual alguns creadors volen combinar les essències del còmic franc-belga i el manga. I a Tokio es mi jardín la barreja funciona de faula.

2 Comments

  1. La fascinació pel Japó, pel dualisme tradició i modernitat, contenció i explosió, és per a mi el més semblant a la definició de viatge de descoberta, de cerca d’allò diferent.

  2. El Japó és el país que més m’ha agradat dels que he visitat fins ara. El fet de ser tan diferent al nostre culturalment influeix però potser el factor humà també hi afegeix un atractiu addicional. Són un poble amable, educat, net i respectuós, i fan venir ganes de que aquí fóssim més japonesos!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.