Prado, Miguelanxo. Traç de guix. Barcelona: Glénat, 2008
Prado, Miguelanxo. Trazo de tiza. Barcelona: Norma, 2003
No podia deixar d’escriure aquest post sobre Miguelanxo Prado, referent en majúscules del còmic espanyol. Aquest gallec, nascut a A Coruña, va deixar la carrera d’arquitectura per dedicar-se de ple al món del còmic; i molts lectors li agrairem eternament aquesta decisió.
Prolífic autor d’obres com: Tangencias, la Mansión de los Pampin: que és una crítica a l’especulació immobiliària que ha viscut i viu aquest país, De Profundis, etc. És una llista molt i molt llarga.
Traç de guix, està situada en una petita illa, que no surt ni a les cartes de navegació, i en la qual el mar és un protagonista indiscutible d’aquesta, els seus canvis, les seves tempestes afecten d’una manera profunda als seus personatges, a les seves històries i al seu caràcter. El mar capritxos i juganer fa arribar a aquest illot a un mariner desorientat per una tempesta, i allà es troba a tres personatges: la Sara, qui regenta l’únic establiment que té l’illa: una pensió; el seu fill un jove discapacitat i l’Anna, una jove rossa i molt atractiva, de la qual el nostre protagonista s’enamora perdudament, un amor d’aquells platònics.
La història transcorre d’una manera tranquil·la, sembla que no passi res, però només és un vernís, perquè aquesta història està plena d’amor, de la solitud representada pel personatge de la Sara, la propietària de la pensió, de la gelosia, la cobdícia, l’odi, etc. La tensió i els malentesos entre el mariner i l’Anna són un continu durant tota l’obra. I fins aquí puc llegir. Us la recomano, principalment per la història i pel dibuix, que està ple de poesia i romanticisme.
I al final de l’obra, una sorpresa, un homenatge al millor mariner de tots els temps, disculpin la modèstia, a mi mateix!, Corto Maltès. Vaig visitar aquesta illa perquè l’Atlàntic és un d’aquells mars plens de sorpreses, de gent interessant, i em vaig colar entre les seves darreres pàgines perquè sempre que hi hagi un mariner, una dona, aventures i una illa, jo hi seré present.
Us deixo un vídeo que és una conferència de Miguelanxo Prado a l’Instituto Cervantes de Manchester. Espero que us agradi i que us engresqueu a llegir aquest fantàstic còmic.
1 Comment
Hi poses tanta passió què és difícil resistir-se a la lectura d’aquest traç de guix. Corro a buscar-lo. Paraula de capità, i… de capità a capità, espero que ens seguim trobant dins les pàgines d’algun llibre.