Teresa Serrat

Atxaga, Bernardo. Obabakoak. Barcelona: Ediciones B, 2005 Us recomano Obabakoak perquè us recomano Bernardo Atxaga, tot Atxaga, o al menys les seves novel·les que és el que jo he llegit. Penso que val la pena començar amb aquest llibre perquè hi trobem moltes de les referències que conformen la seva obra, el seu món literari, però sobretot perquè és literatura de la bona. I us recomano especialment l’edició amb el pròleg A mode d’introducció a la literatura basca d’Ibon Sarasola, Premi Euskadi d’Investigació en Ciències Socials del 2011, una brillant, amena i breu exposició sobre la situació i evolució de l’eusquera...

Soler, Jordi. Los rojos de ultramar. Madrid: Alfaguara, 2004 Aquesta és una història que m’ha atrapat i emocionat. El llibre me’l va recomanar una amiga que viu a la capital de Mèxic des de fa molts anys i he de dir que sóc una enamorada d’aquest país que no deixa mai de sorprendre. Jordi Soler, l’autor, nét d’exiliat republicà català, ret homenatge a la valenta i generosa ajuda que Mèxic va brindar als republicans durament perseguits a França sota el Govern de Vichy del mariscal Pétain, i especialment al seu ambaixador a França, Luis Rodriguez. Jordi Soler narra la història...

Modiano, Patrick La Petita Joia Barcelona : Columna, 2003 Cada dos anys, aproximadament, Modiano publica una novel·la, sempre d’unes 120 pàgines, sempre en la sòbria i elegant edició francesa de Gallimard, fons crema, títol vermell, autor en negre… És el moment d’intentar trobar una tarda sencera per delir-se en la lectura. El silenci dels carrers de Paris, els bistrots mal il·luminats, les anònimes habitacions d’hotels… i un personatge que deambula armat de la incertesa de la memòria a la recerca d’un carrer, d’un nom, d’un passat que ha esborrat tot rastre… Sempre el mateix llibre, sempre el mateix plaer.

Hanff, Helene 84, Charing cross road Barcelona : Anagrama, 2010 Potser sou dels que encara els arriba una postal o felicitació per correu, però gairebé segur que no és dels vostres fills, nebots o néts! Avui és pràcticament impensable l’existència d’una relació per correspondència. Per això us aconsello instal.lar-vos amb un té o una copa de vi, si pot ser davant de la llar de foc, i deixar-vos portar pel ritme epistolar, pel plaer d’esperar l’arribada del carter, com ho fan l’escriptora americana Helene Hanff i el seu llibreter londinenc Frank Doel. 20 anys (1949-1969) d’intercanvi càlid i intel·ligent entre...