Atxaga, Bernardo. Obabakoak. Barcelona: Ediciones B, 2005
Us recomano Obabakoak perquè us recomano Bernardo Atxaga, tot Atxaga, o al menys les seves novel·les que és el que jo he llegit. Penso que val la pena començar amb aquest llibre perquè hi trobem moltes de les referències que conformen la seva obra, el seu món literari, però sobretot perquè és literatura de la bona.
I us recomano especialment l’edició amb el pròleg A mode d’introducció a la literatura basca d’Ibon Sarasola, Premi Euskadi d’Investigació en Ciències Socials del 2011, una brillant, amena i breu exposició sobre la situació i evolució de l’eusquera i la seva literatura fins la publicació d’Obabakoak.
Quan es va publicar el 1988 la novel·la va ser un èxit. El propi autor la va traduir al castellà i actualment es troba en 26 idiomes. El 1989 va ser el primer llibre en eusquera en guanyar el Premi Nacional de Narrativa. El 2002 Unai Elorriaga el va rebre per SPrako Tranbia/Un tramvia en SP.
La novel·la està formada per 26 relats i estructurada en 3 parts: una primera, Infàncies, amb contes sense nexe d’unió; un intermedi, Villamediana; i una tercera part, A la recerca de la tercera paraula, que com a Les Mil i una nits enllaça contes narrats en una sola nit, en aquest cas per dos narradors (l’autor i el seu amic metge), i que té com a fil argumental la sargantana que apareix en una foto escolar.
El llibre està ple de referències al món literari d’Atxaga: Obabakoak, vol dir “Els d’Obaba”, i Asteasu, el poble d’on és i on viu Atxaga és el seu transsumpte literari. Hamburg, que apareix ja al primer conte, Esteban Werfel, és el transsumpte de Bilbao.
El conte Mètode per a plagiar és una defensa del plagi i de fet Obabakoak, conté un conte plagiat… a veure si el trobeu!
En A mode d’autobiografia, epíleg del llibre, Bernardo Atxaga defensa que no hi ha res que sigui estrictament particular, que el món és a tot arreu i Euskal Herria no és només Euskal Herria sinó el lloc on el món pren el nom d’Euskal Herria. O, dit en paraules d’Ibon Sarasola al pròleg del llibre, “en el terreny cultural el poble que crea alguna cosa ho crea per a ell i per als altres i, així mateix, qui no crea per als altres tampoc crea per a ell”.
El director de cinema Montxo Armendáriz en va fer la pel·lícula el 2005, Obaba, amb Pilar López de Ayala i Juan Diego Botto.
I si voleu compartir un dia amb Bernardo Atxaga o simplement venir a escoltar-lo a última hora, teniu l’oportunitat de fer-lo el dissabte 10 de novembre a Barcelona, al Centre d’Art Santa Mònica, dins el programa Un dia amb... que pretén acostar l’escriptor al públic i entendre millor la seva obra.
4 Comments
Atxaga, ara i sempre, soc fan d’Atxaga no sabria quin recomanat perque per mi tots son boníssims, peró obabakoak és especial.
Si algú encara no ha llegit Atxaga que comenci per aquest, no se arrepentirà.
Poques vegades estaré tant d’acord amb una recomanació. Atxaga es un monstre de les lletres. Un escriptor que ha creat el seu propi univers literari amb una força i una poètica difícil de trobar. Obabakoak és sensacional, però altres novel·les molt diferents en forma i contingut que a mi m’han agradat especialment són El hombre solo y El hijo del acordeonista. I un assaig molt diferent: Alfabeto sobre la literatura infantil. Encara guardo el bon gust que ens va deixar al realitzar el Pregó de la Lectura de Biblioteques de Barcelona l’any 2009. Ens va demostrar que és un escriptor excepcional i també n tipus magnífic.
Estic organitzant un encontre amb Bernardo Atxaga aquest dissabte, 10 nov. a Arts santa Mònica de BCN. Es tracta de passar tot un dia amb ell (dinar amb ell també). La iniciativa es diu UN DIA AMB… i vol acostar l’escriptor al seu públic. Més info a la web d’Arts santa Mònica.
Un dels meus autors favorits i un dels meus llibres favorits i en la meva opinió el millor d’Atxaga. Gran recomanació.