Hanff, Helene
84, Charing cross road
Barcelona : Anagrama, 2010
Potser sou dels que encara els arriba una postal o felicitació per correu, però gairebé segur que no és dels vostres fills, nebots o néts! Avui és pràcticament impensable l’existència d’una relació per correspondència. Per això us aconsello instal.lar-vos amb un té o una copa de vi, si pot ser davant de la llar de foc, i deixar-vos portar pel ritme epistolar, pel plaer d’esperar l’arribada del carter, com ho fan l’escriptora americana Helene Hanff i el seu llibreter londinenc Frank Doel.
20 anys (1949-1969) d’intercanvi càlid i intel·ligent entre dues ànimes unides per la passió de la lectura. Mentre la relació evoluciona es transformen també els dos països separats per l’Atlàntic.
L’octubre del 1949, Helene Hanff, una jove escriptora desconeguda, envia una carta des de Nova York a Marks & Co., la llibreria de vell que es troba al 84 de Charing Cross Road, a Londres. Apassionada, maniàtica, extravagant i sovint sense un duro, la senyora Hanff, a la recerca insaciable de nous descobriments literaris, reclama al llibrer Frank Doel documents gairebé impossibles d’aconseguir. Vint anys més tard encara s’escriuen i la familiaritat ha derivat en una intimitat quasi amorosa. Aquesta correspondència és una petita joia que recorda el lloc que ocupen els llibres i les llibreries a les nostres vides.
84, Charing Cross Road va passar inadvertit quan es va publicar per esdevenir des del anys 70 un llibre de culte.
84, Charing Cross Road, dirigida per David Hugh Jones el 1987, va ser produïda per Mel Brooks com a regal a la seva dona Anne Brancroft en el 21è aniversari del seu matrimoni.
5 Comments
Ben trobada, Teresa! Em sembla una recomanació molt interessant i, si puc, no me la perdré. Llàstima que no tingui a mà una bona llar de foc… però des del meu pis de Sants-Bordeta, al sofà amb una manteta i un bon té, segur que farà el fet!
Vaig veure la pel.lícula i haig de dir que és una de les
més maques que he vist. L’argument és delicat i
amable com la correspondència epistolar entre els
dos protagonistes.
Ostres! Me’l vaig llegir fa molt temps per recomanació de l’Adela Alòs i em va encantar 😉
Bona, molt bona recomenació. El vaig llegir fa uns anyets, en un llarg viatge de tren. Posteriroment el vaig recomanar i regalar vàries vegades.
Per als qui us agradi la literatura epistolar dos títols més:
El abrecartas de Vicente Molina Foix i La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
A gaudir-ne!!!
Mágradat la presentació del llibre i pot ser molt interessant.Gràcies!!!!