Aquest mes de març de 2021 es commemora el 150è aniversari de la Comuna de París, la qual Karl Marx va arribar a definir com «l’esdeveniment més gran de segle XIX». Del 18 de març al 28 de maig de 1871, un moviment insurreccional va governar breument la ciutat de París, instaurant el socialisme autogestionari, el primer cop a la història que la classe obrera agafava les regnes d’una gran metròpolis europea.
L’experiència va durar poc (només vuit setmanes), però se’l considera un dels capítols més dramàtics de l’Europa d’aquell segle, un experiment revolucionari que va acabar en una “Setmana Sagnant”: la massacre d’entre 15.000 a 50.000 communards, entre ells nombroses dones i infants, que van morir a mans de les forces del govern provisional un cop aniquilada la Comuna.
Tanmateix, aquest efímer esdeveniment va repercutir en la història contemporània com les ondulacions que resulten de llençar un còdol a un estany. No es pot entendre l’esdevenir de la classe obrera europea (i, de retruc, mundial) sense tenir en compte els fets de París de 1871. De fet, en els anys posteriors a la desfeta, els pensadors més importants de l’esquerra, com Marx, Engels, Kropotkin, Bakunin o posteriorment Lenin i Trotski, van analitzar i provar d’extreure lliçons teòriques de la limitada experiència viscuda a la Comuna.
Per commemorar aquest 150è aniversari, la llibreria, distribuïdora, editorial (i moltes coses més) madrilenya Traficantes de Sueños ha elaborat una completa bibliografia que ens pot ajudar a endinsar-nos en aquest fet cabdal en el desenvolupament de la lluita del proletariat per la seva emancipació.
Des de la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte hem volgut adaptar aquest itinerari lector a les referències que teniu disponibles a la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM). Donem les gràcies a Traficantes per donar-nos permís per fer-ne difusió.
El Grito del pueblo
Barcelona: Norma, cop. 2011“El bany de sang que acaba de patir potser és una horrible necessitat amb què calmar alguna de les seves febres. A partir d’ara el veuran créixer en saviesa i en esplendor”. Així escrivia Émile Zola, el 3 de juny de 1871, en referència al poble de París i a un dels successos més violents, alhora que rellevants, de la història de França: la creació i aniquilació de la Comuna de París. A “El Grito Del Pueblo”, el dibuixant francès Tardi es basa en la novel·la de Jean Vautrin per narrar-nos magistralment aquesta història en format de còmic.
Masacre
Vida y muerte en la Comuna de París de 1871
Tres Cantos: Siglo XXI, DL 2017En aquest assaig, John Merriman (professor d’Història a la Universitat de Yale) explora les arrels radicals i revolucionàries de la Comuna, esbossa vívids retrats dels comuners i analitza les conseqüències que va comportar la Comuna per a la configuració de l’Estat i la construcció de la sobirania a França i l’Europa moderna. Apassionant, evocador i profundament commovedor, aquest relat ofereix una visió molt completa d’un moment decisiu en l’evolució del terrorisme d’Estat i la resistència popular.
La Comuna de París
Tafalla: Txalaparta, 2016Els poc més de dos mesos en què la Comuna va resistir heroicament són narrats des de dins per Lissagaray (periodista francès i membre de la Comuna) amb detall i cruesa. Un testimoni fonamental, un clàssic per a l’esquerra i un relat commovedor.
(A part d’aquesta edició de Txalaparta des del 15 de març hi ha una nova edició d’aquest llibre editat per Capitán Swing. Pròximament a les biblioteques de la XBM)
El Eclipse de la fraternidad
Una revisión republicana de la tradición socialista
Tres Cantos: Akal, 2019Del cèlebre lema revolucionari –liberté, égalité, fraternité-, la fraternitat és el gran valor oblidat. En aquesta brillant investigació, que combina narració històrica i argumentació analítica, el professor Antoni Domènech parteix d’una original interpretació del significat profund de la fraternitat revolucionària per emprendre una revisió republicana de la tradició política socialista a través de diferents moments de praxi republicana al llarg del s. XIX, com per exemple les revolucions de 1830, 1848 i la Comuna de París.
París a sangre y fuego
Jornadas de la Comuna
Madrid: Cisma Editorial, abril 2019Després de la Comuna de París, poques veus es van aixecar en defensa d’aquesta. Una d’elles va ser l’escriptor i periodista mataroní Lluís Carreras, que es va atrevir a posar de manifest la brutal repressió exercida pels vencedors. “París a sangre y fuego” va ser escrit en 1871, just després de la Comuna, mentre es discutia a les Corts Espanyoles la condició de refugiats dels comuners exiliats. L’objectiu d’aquest llibre és desmuntar els arguments esgrimits pels vencedors i destacar el caràcter polític de la Comuna.
Diario del sitio
y la Comuna de París
1870-1871
Pepitas de calabaza, 2020En el marc del París revolucionari de 1870 i 1871, aquest gran reaccionari que va ser Edmond de Goncourt va recórrer incansablement els carrers, va parlar amb tothom, va assistir a reunions polítiques, va entrar en hospitals, va travessar fortificacions, va visitar barricades, va presenciar combats i després va tornar cada nit a la seva habitació per forjar algunes de les més belles pàgines que s’hagin escrit sobre aquests moments crucials de la història.
La Comuna de París 1871
Una revisión republicana de la tradición socialista
Madrid: Los Libros de la Catarata, 2014Aquest llibre de Roberto Ceamanos, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Saragossa, narra els successos que van desembocar en la Comuna, els detalls del seu desenvolupament i analitza com s’ha interpretat la Comuna al llarg de la història, des dels intents per desprestigiar-la fins a la seva reivindicació per part de socialistes, anarquistes i marxistes.
La Comuna de París
Historia y recuerdos
Madrid: LaMalatesta ; La Laguna: Tierra de Fuego, 2016L’anarquista francesa Louise Michel va ser una lluitadora infatigable a les barricades durant la Comuna de París, posant la seva vida en perill, juntament amb tota la classe oprimida de la capital francesa. Aquest llibre és una crònica minuciosa, en primera persona, on no obvia els errors comesos, però que no dubta a jutjar aquest moviment revolucionari en la seva justa mesura: com un triomf obrer, una breu espurna d’un possible futur igualitari.
La Comuna de París
Tres Cantos: Akal, cop. 2010La present recopilació recull una sèrie de textos de Marx, Engels i Lenin sobre la Comuna de París. Des de “La guerra civil a França” de Karl Marx fins al treball de Lenin “En memòria de la Comuna”, aquests autors clàssics del materialisme dialèctic i històric reflexionen sobre aquest excepcional esdeveniment polític. Les seves reflexions sobre aquesta nodririen el patrimoni teòric del marxisme, especialment la teoria de l’Estat, profundament reformada després dels ensenyaments de la Comuna.
Poder obrero
Control y autogestión obera desde la Comuna hasta el presente
Madrid: La Oveja Roja, 2017Al llarg d’aquest volum es documenten experiències d’acció col·lectiva en defensa dels interessos de la classe treballadora (ocupacions de fàbriques, constitució de consells obrers i democratització dels centres de treball). També s’exposa el debat teòric que les ha acompanyat i les lluites desenvolupades, des de finals del s. l’XIX fins a principis del XXI, tant en societats capitalistes com sota diferents formes de socialisme d’Estat.
La Virgen roja
Barcelona: La Cúpula, 2016Mary M. Talbot i Bryan Talbot, capdavanters d’un tipus de novel·la gràfica de rigor històric, reconstrueixen en aquestes pàgines la vida i les circumstàncies de Louise Michel (vegeu #8), l’anomenada “Verge Roja”, una dona extraordinària, sempre fidel al símbol de la bandera negra i perseverant en els seus ideals feministes, que pel seu paper a la Comuna va acabar sent deportada a una colònia penal de Nova Caledònia.
Sota les flames
Alzira: Edicions Bromera, gener 2020El mestre de la novel·la policíaca francesa, Hervé Le Corre, retrata els últims deu dies de la Comuna de París en un relat de ficció fosc i angoixant. Als carrers de la ciutat bombardejada i plena de barricades, dues joves desapareixen, segrestades per un personatge tan pervers com repulsiu. Una de les quals, Caroline, és la parella del sergent Nicolas Bellec, que lluita a les files dels communards.
La Guerra social
Barcelona: Virus, 2016André Léo, novel·lista, escriptora, activista política i estreta companya de Louise Michel, va ser una de les dones més destacades de la Comuna. A “La guerra social” ofereix el seu testimoni directe, descrivint amb una honestedat electritzant els èxits, els errors de la revolució i el suport deslleial dels intel·lectuals suposadament progressistes que la van acabar abandonant.
El Testamento de un bromista
Cáceres: Periférica, 2016“El testamento de un bromista” és el primer antecedent de la coneguda trilogia autobiogràfica en què Vallès, que va fundar diversos diaris polítics i va participar activament en la Comuna de París, va radiografiar la seva època. Aquesta novel·la breu, tan violenta com lírica, explica una infància semblant a la de l’autor. El protagonista de la història creix, com diria Zola, un dels defensors de Jules Vallès, «amb la sorda rebel·lia de l’infant oprimit per l’educació i l’ensenyament», però ens fa somriure tant com ens commou.
La Commune
(Paris 1871)
Barcelona: Intermedio, DL 2014Encarregada a finals dels anys noranta pel canal francoalemany Arte al cineasta britànic Peter Watkins, “La Commune” és ara com ara l’última obra d’un dels directors més inconformistes del cinema i la televisió contemporània. “La Commune” basa el seu argument en un imaginatiu anacronisme: dues cadenes de televisió (el canal públic oficial, TV Nacional de Versalles, i la recentment creada TV Comunal, que pretén donar imatge i paraula als comuners) cobreixen la revolució i govern de la Comuna de París des de perspectives ben diferents.
Sangre de las cerezas
Calle de l’Abreuvoir
Bilbao: Astiberri, agosto 2019París, 1885. Els exiliats de la Comuna retornen a la capital, però la insurrecció de les classes proletàries i la seva violenta repressió han deixat profundes empremtes a la societat. Quaranta anys després de l’inici de la seva sèrie de culte ‘Los pasajeros del viento’, l’autor de còmic francès François Bourgeon continua amb ‘La sangre de las cerezas’ un tercer i últim arc narratiu en dos toms on entrecreua el destí de dues dones en el cor d’un Montmartre sagnant.
Le Temps des cerises
Barcelona: Discmedi, DL 2008“Le temps des cerises” és una cançó de 1866, amb lletra de Jean-Baptiste Clément i música d’Antoine Renard. Aquesta cançó es troba fortament associada a la Comuna de París, tot i que fou escrita uns anys abans, i actualment es considera un himne no oficial per a l’esquerra francesa. Ha sigut interpretada per múltiples artistes, un d’ells l’actor i cantant francès Yves Montand, que la va convertir en una de les cançons més emblemàtiques del seu repertori.
5 Comments
Una bibliografia molt i molt interessant. Moltes gràcies!
Gràcies! Molt adient per a entendre el context i el rerefons, ara que es commemora el 150 aniversari.
Gràcies! Molt interessant.
Sota les flames està molt bé, us el recomano!
Una bibliografia molt interessant. Hem de estudiar el passat per a treure conclusions per al present.