Garcia Jané, Jordi
Adéu, capitalisme : 15M-2031
Barcelona: Icaria, 2012
“… El dia 29. Aquest és el punt en què possiblement es troba la humanitat. Albirem que s’apropa el col·lapse de la civilització i no sabem si estarem a l’altura per evitar-ho. Orwell vaticinava que el triomf totalitari que descrivia a 1984 s’aconseguiria quan, entre altres coses, després d’un procés de manipulació mental encoberta, la gent no fos capaç d’imaginar el futur …”, així comença Garcia Jané el seu llibre, amb la certesa de la falta de propostes davant la crisi del sistema econòmic i social en el que estem ficats. Un sistema econòmic, el capitalista, que durant més de dos-cents s’ha revelat incapaç de satisfer les necessitats bàsiques de la població, i que l’autor defineix com “un model de producció, distribució i consum ecològicament insostenible, estructuralment violent, socialment injust i políticament antidemocràtic”.
Les propostes de Garcia Jané per a superar el capitalisme i generar una ecodemocràcia cooperativa neixen d’una síntesi personal de reflexions i experiències col·lectives. Davant la urgència de la necessitat d’un canvi, vol plantejar una alternativa factible a mig termini, assolible en 20 o 30 anys, basada en l’experiència de les persones que, acostumades a una educació conformista, poc a poc es tornin més conscients, compromeses, altruistes i participatives; propostes per a servir de guia, però desenvolupades des d’uns processos construïts cooperativament.
El possibilisme per aconseguir un procés d’empoderament popular que superi el capitalisme necessita, segons l’autor, un bloc social heterogeni, que aglutini a una majoria de població. Aquest ampli conjunt de població conscient prioritzarà la transformació de la societat en comptes de la presa del poder estatal; i buscarà l’organització de les persones en moviments en xarxa, horitzontals, descentralitzats i basats en la democràcia directa i participativa, com alternativa a la democràcia representativa, jeràrquica, tancada i uniforme dels partits polítics.
Després del primer capítol, El dia 29, que serveix com a introducció, el capítol II planteja Una estratègia d’empoderament popular. Aquesta estratègia gira entorn tres eixos: els contrapoders, la creació d’una xarxa comunitària autogestionada que posi en pràctica de forma col·lectiva els valors i les experiències postcapitalistes; la mobilització popular no violenta i de desobediència civil, per a millorar les condicions de vida de les classes populars i pressionar per aconseguir un canvi polític que faci possibles reformes estructurals; i la via electoral, per a legalitzar els contrapoders i transformar estructuralment l’Estat, l’economia i la política.
En el capítol III l’autor es situa en l’any 2032, i ens descriu El sistema polític, el procés de presa del poder polític per part de la població mitjançant l’autoorganització ciutadana, la democràcia directa participativa i inclusiva, la dispersió del poder en assemblees públiques deliberatives i sobiranes, el control de la democràcia representativa mitjançant sistemes com les revocacions de mandat, l’enfortiment de les institucions internacionals per a una governança mundial més democràtica, la democratització i humanització del sistema judicial, penal i penitenciari, i el reemplaçament gradual de les forces policials i militars per forces de pau no violentes.
Seguint en el futur, el capítol IV, El sistema econòmic, proposa la democratització de l’economia. Una economia, ja no capitalista, que s’inspira en la cooperació, la democràcia, la solidaritat, l’equitat, la resiliència, l’eficiència, la diversitat i la sostenibilitat amb l’objectiu de satisfer les necessitats bàsiques de la població en habitatge, alimentació, salut, seguretat i educació. Una economia mixta formada per quatre sectors: lucratiu privat, no lucratiu social, no lucratiu públic i lucratiu públic. La població participa en les decisions econòmiques, es nacionalitzen els mitjans de producció més importants en empreses públiques estratègiques (energia, finances, transports, recursos naturals…) de gestió cooperativa. Es reconverteix ecològicament l’economia per a produir de forma neta, reduir el consum material i abandonar el creixement il·limitat basat en el interès econòmic. Es milloren les condicions laborals i es distribueix la riquesa i la fiscalitat.
Finalment, el capítol V, Topies, ens presenta una quarantena d’experiències reals, amb una petita explicació de cada una, i que podrien inspirar les institucions futures. Aquestes topies, juntament amb la bibliografia que va apareixent durant tot el text, representa una bona font d’informació addicional sobre cadascun dels temes plantejats. Per acabar, se’ns proposa un bloc per a participar i opinar en l’ecodemocràcia cooperativa i l’estratègia d’empoderament popular.
Entrevista a Jordi Garcia Jane al Setmanari de Comunicació Directa
Per cert, la propera setmana fem una xerrada sobre l’habitatge a la Biblioteca Trinitat Vella-J.Barbero. Vindran les associacions 500×20 i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
