El passat dimarts 10 de maig a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, en el marc de la Setmana de Poesia de Barcelona, ens van visitar dos dels poetes portuguesos més reconeguts actualment, Fernando Pinto do Amaral (Lisboa, 1960) i José Luís Peixoto (Galveias, 1974). L’acte va ser presentat i moderat per Jordi Cerdà, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Durant la conversa tots dos poetes van parlar dels seus inicis literaris i de com van aconseguir publicar les seves primeres obres i es van anar consolidant en el panorama literari portuguès.
Àudio dels primers 25 minuts de l’acte.
A continuació cadascú va recitar diversos poemes tant en portuguès com en castellà i català, que van aixecar els aplaudiments del nombrós públic que hi havia a la sala d’actes de la biblioteca.
Una vegada acabat l’acte, i després de les salutacions i signatures de llibres, José Luís Peixoto, que a més de poeta és novel·lista, va tenir la deferència de concedir-nos una entrevista al Bibarnabloc, en la que vam poder preguntar-li sobre les seves novel·les, les seves temàtiques i el seu estil.
Després de l’entrevista, amb una cervesa a la mà, ens va confirmar que durant aquest any apareixeran diversos llibres seus en català i castellà. L’editorial Xórdica publicarà aviat Dentro del secreto. Un viaje por Corea del Norte, un llibre de viatges en el que narra les experiències i les sensacions que va tenir durant el viatge que va fer el 2012 a aquell país sota un règim dictatorial molt estricte. L’editorial Minúscula publicarà dues noves edicions, en català i castellà, del seu primer text Te’n morires i Te me moriste. I l’editorial Random House traurà a la tardor la seva penúltima novel·la que porta per títol el nom del seu poble natal, Galveias.
Al catàleg de Biblioteques de Barcelona tenim el primer text que va escriure, Te’n morires, i les seves novel·les Nadie nos mira, Cementerio de pianos, Una casa en la oscuridad i Libro. A més també podeu trobar els seus poemaris en portuguès A criança em ruínas i A casa, a escuridao.
Afortunadament pels seus lectors, l’obra de José Luís Peixoto continua estant molt viva i encara no l’hem de vetllar -ni retreure res- durant una nit, com va fer Carmen Sotillo amb el seu marit Mario.
6 Comments
Gran treball César !!!
Al principi estava una mica nerviós, però va ser una gran experiència. Infinites gràcies, Óscar!
César, crec que qualsevol autor estaria encantat de ser entrevistat per algú amb tant de coneixement de la seva obra com mostres tu amb la de Peixoto. Ben interessant m’ha semblat la pregunta sobre el joc de miralls entre pares i fills: la resposta de Peixoto potser és un bon exemple de que per a escriure una bona obra cal, paradoxalment, molt més que saber escriure bé. Felicitats per l’entrevista, César!
Gràcies, Eve, per la teva valoració. En relació al joc de miralls que esmentes, farà un parell d’anys es van publicar a Portugal dos estudis sobre l’obra de Peixoto que es centraven en l’anàlisi dels paral·lelismes existents entre les figures de pare i fill. Segur que seran molt interessants.
Una entrevista molt bona. Gràcies per compartir-ho!
Gràcies a tu, Mònica. No sé si ja coneixes l’obra de Peixoto. En el cas que no l’ha coneguis, ara, a l’estiu amb temps, és un bon moment per descobrir-la!