Isidore Ducasse

Isidore Ducasse
Soc el César Azuara i treballo a Biblioteques de Barcelona. L’Isidore va ser més conegut com a Comte de Lautréamont, de l’autre monde...
Darrerament prolifera al panorama literari un gran ventall d’obres que concentren en la vida dels seus autors la seva raó de ser, compartint en alguns casos les figures d’autor, narrador i personatge.
Michel Houllebecq (Saint-Pierre, 1956) és un poeta, novel·lista, assagista i director de cinema reconegut per la seva àmplia obra i famós per la controvèrsia que aixequen algunes de les seves opinions i postures, enfront alguns temes socials i polítics de la França actual.
Si el llenguatge és un virus, com va dir William Burroughs, llavors la poesia hauria de ser l’expressió màxima d’aquest virus. Un virus, per cert, que esdevé diferent a cada contagi, de la mateixa manera que un poema és un altre cada vegada que s’escriu o es llegeix.
El passat dimarts 10 de maig a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, en el marc de la Setmana de Poesia de Barcelona, ens van visitar dos dels poetes portuguesos més reconeguts actualment, Fernando Pinto do Amaral (Lisboa, 1960) i José Luís Peixoto (Galveias, 1974).
Periòdicament, com si es tractessin de les apps per telèfons intel·ligents i tauletes, es van instal·lant i actualitzant, en el món de la poesia, noves generacions d’autors joves agrupats en antologies. Algunes van fer fallida, d’altres van fer via.
Els inicis poètics de Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948), a la dècada dels anys 70, van estar relacionats amb la poesia experimental i visual, bàsicament publicada a revistes i catàlegs d'obres col·lectives, i exposada a sales d'art juntament amb pintors i escultors.
El subtítol d’aquesta magnífica antologia, Poetas en tiempos de crisis, és tota una declaració d’intencions i marca el camí pel qual transita aquesta exhaustiva recopilació compromesa, crítica, de protesta i solidària de poetes i poemes.
Amb L’esplendor de Portugal ens trobem davant d’una de les millors novel·les de l’escriptor portuguès, i psiquiatra de formació, António Lobo Antunes (Lisboa, 1942).
Fuga és una de les novel·les més reconegudes de l'escriptor i professor de literatura català Xavier Gimeno (Sitges, 1959), guardonada amb el Premi Pere Calders 2007.
Josep Sebastià Pons (Illa, Rosselló, 1886-1962) és considerat el millor escriptor rossellonès, tant com a poeta com a narrador i dramaturg.
Avui, 7 de novembre, es celebra el centenari del naixement d’Albert Camus (Mondovi, Algèria 1913 – Villeblevin, França 1960), un dels més importants escriptors i intel·lectuals francesos del segle XX, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1957.
Cementerio de pianos és la novel·la amb la qual es va donar a conèixer internacionalment el poeta i escriptor portuguès José Luís Peixoto. A vegades tendra, a vegades dura, a vegades complexa, a vegades lírica, a vegades esperançadora, a vegades definitiva i sempre una de les millors novel·les que llegireu mai.