Canavan, Trudi. Crónicas del mago negro. Barcelona : Debolsillo, 2010

Cada any els mags d’Imardin es reuniexen per netejar els carrers de la ciutat de vagabunds i sense sostres. Aquests poderosos mags, protegits per escuts de força, posseïdors d’un poder que fa tremolar imperis, són agafats completament per sorpresa quan una pobra noia els tira una pedra i desfà les seves proteccions.

La Sonea, que pertany a les classes baixes, és una maga nata que ha desenvolupat el seu do de forma natural, en lloc de fer com la resta de mags, que són seleccionats entre la noblesa quan són joves. El fet de no haver tingut preparació implica que el seu poder es incontrolable, i ha de ser molt i molt gran donat que ha aparegut de forma espontània, sense entrenament. La suma d’aquests dos factors la fa molt perillosa per la ciutat i molt desitjable per vàries faccions que lluitaran per reclutar-la.

Trobarà el seu lloc entre els mags d’origen noble a pesar del seu origen humil? O servirà el poble des de la clandestinitat al servei del gremi de lladres?

Malgrat aquest inici tan Harrypotterià, de nena prodigi predestinada a ser la gran salvadora i heroina, la història de la Sonea resulta molt novedosa. Trudi Canavan crea un sistema màgic que agafa complexitat a mesura que avancen els llibres i troba un equilibri entre la crítica social, en parlar-nos d’un gremi de mags que viu en el luxe mentre la meitat de la població passa gana, les històries romàntiques, que van guanyant pes a mesura que creixen els protagonistes, i l’humor, que és bastant abundant, sense ser un llibre còmic, perquè es basa sobretot en la relació entre els personatges, a través d’uns dialegs molt ben treballats i versemblants.

Ens trobem davant d’un autèntic passapàgines, molt adictiu i divertit.