Fuster, Miguel. Miguel. 15 años en la calle. Barcelona: Ediciones Glénat, 2010
Us heu plantejat mai com se sent un indigent quan us demana diners i ni el mireu? Quines són les circumstàncies que fan que una persona acabi vivint al carrer?
Aquest és el testimoni esfereïdor d’un dibuixant de còmics que va viure al carrer durant quinze anys i que se’n va sortir gràcies, en part, al fet que va escriure la seva experiència.
Us recomano aquest testimoni colpidor en forma de narració gràfica de la vida de Miguel Fuster (1944), antic dibuixant d’Edicions Bruguera que a causa de l’alcohol i circumstàncies adverses (se li va incendiar la casa) va acabar vivint al carrer. Ara fa uns set anys, quan ja havia tocat fons, alcoholitzat i desesperat, la Fundació Arrels el va recollir del carrer i més tard, quan ja estava millor, li van proposar fer un bloc per retratar amb dibuixos i textos les seves experiències. D’aquest bloc ara ha sorgit aquest relat.
Miguel descriu la soledat, la por, i la culpabilitat amb dibuixos que encomanen aquests sentiments, amb gargots negres que deformen totes les figures i escenes. Són els dibuixos dels seus estats d’ànim, la seva desesperació i la lluita per sortir de la teranyina en el que el té atrapat l’alcoholisme. El text que acompanya les imatges és commovedor, directe, sense esperança…
Aquest còmic és una història de superació personal que ens dóna a conèixer quin seguit de circumstàncies poden fer que una persona, com nosaltres, pugui caure en un pou i acabar al carrer sol i sense res. Però també és interessant perquè difon la importància de la tasca que fan voluntaris d’entitats com Arrels que dediquen els seus esforços perquè la gent com el Miguel, sovint ignorats, se’n surtin.
Si us interessen aquests temes també us recomano la novel·la El día menos pensado de Enrique de Hériz
Un còmic que no pot deixar indiferent a ningú. Uns dibuixos foscos i un guió dur al servei d’una història que impressiona per la seva proximitat. Gràcies per recomanar-me’l dos cops, Jane!
Gràcies, Jane. Sembla molt interessant, el llegiré molt aviat!. Sobre aquest mateix tema us recomano el següent còmic: “Sopa fría” de Charles Masson. Impactant, colpidor però del tot necessari per conèixer la realitat d’aquestes persones que ens envolten, i la certesa que un dia podríem ser nosaltres.
Sobta conèixer la realitat que porta a una persona a una situació de marginació social. Tan a prop i tan lluny. La duresa de la vida ens pot caure al damunt a qualsevol moment. Molt, molt, molt, interessant. Gràcies Jane!
Després de llegir aquest còmic, m’ha vingut a la memòria la història de la indigent morta en un caixer automàtic per les agressions d’uns joves. Com Miguel, aquella indigent tenia nom (Rosario) i una vida d’infortunis que la van portar al carrer. En el còmic Miguel també ens explica les agressions que va patir, la terrible por que sentia per les nits. Afortunadament Miguel va córrer millor sort que la Rosario i ara ens ho pot explicar. Quina gran recomanació Jane!
Sobre la Rosario, es va publicar La noche que quemaron a la mendiga
A mi també m’ha fet pensar amb la senyora Rosario, i també amb un llibre, “La senyora de la furgoneta” diria que és el títol, on l’autor explica la vida de l’indigent que viu a la furgoneta del seu jardí. Quines històries més dures, està clar que qui se’n surt és un heroi.
Hola, soc un gran apassionat del mon del còmic i el llibre de Miguel Fuster amb va deixar mol impactat, com a lector en va resultar molt dur posar-me en la seva pell, els seus dibuixos i la seva historia t’arriba a l’anima, quan estava endinsat en la lectura, mes d’una vegada vaig tindre que parar per agafar aire. Ja que la seva lectura m’emocionava molt.
Recomano a tothom la seva lectura, per cert en aquest mes d’abril esta previst que surti el segon volum dels relats de la vida del autor com indigent que tindrà per títol, MIGUEL 15 AÑOS EN LA CALLE. LLORARÁS DONDE NADIE TE VEA.
Moltes gràcies per la informació Rubén, n’estarem al cas. El que ha viscut en 15 (!!!) anys no cap en un sol llibre. Impactant també el títol…
La veritat és que impressiona la duresa del seu traç en el dibuix …, el donarem un cop d’ull.