Roca, Paco
El invierno del dibujante
Bilbao : Astiberri, 2010
Paco Roca ha obtingut el premi a millor guionista i a millor obra nacional per El invierno del dibujante.
Una història que ens fica dins el ventre de la balena per mostrar-nos com, a finals dels cinquanta, una empresa i un ofici van veure’s agitats per la sorprenent revolta de cinc dibuixants.
Peñarroya, Cifré, Escobar, Conti i Giner, van ser els “historietistes” que van abandonar el vaixell de Bruguera per fundar la revista independent Tío Vivo. Tot i que les coses no van sortir com imaginaven, vist ara, des de la distància, queda clar que va ser de la mena de batalles que mereixen ser contades.
Viatgem a finals dels cinquanta. Bruguera és una de les empreses de còmics més importants d’Espanya. Treballar per a ella és la millor opció per a qualsevol dibuixant. Però, a l’igual que passava a la resta d’editorials, els artistes havien de renunciar als seus drets d’autor. En realitat, ni tan sols es contemplaven. Si els dibuixants es consideraven obrers, els personatges, les vinyetes i les historietes, eren el producte que fabricaven, propietat de l’editorial.
És en aquest context, a la ciutat de Barcelona, on els somnis de llibertat d’un grup de dibuixants entren en ebullició i, com un grup d’amotinats, abandonen el vaixell de Bruguera per fundar Tío Vivo, la primera publicació independent de la història del còmic espanyol.
Encara no eren conscients de com aquell canvi afectaria a les seves vides ni a les seves famílies. Hi havia ànsies de llibertat, esforç, il·lusions, però no seria una aventura de color de rosa. Intentar convertir els somnis en realitats no sempre és bonic. És un salt al més enllà que pot desembocar en un camí sense retorn. I a la vida, de vegades cal fer marxa enrere. Cal deixar de banda certes esperances per poder seguir avançant.
El invierno del dibujante es un gran còmic que ens explica els orígens del còmic a Espanya. Una història real, amb flors i amb espines, explicada amb gran elegància. Un còmic per a gaudir, que encomana la trista melangia dels ideals xocant contra la realitat.
8 Comments
Per aprofundir en el tema Bruguera resulten interessants els capítols que els hi dedica González Ledesma en les seves memòries Historias de mis calles. González Ledesma fou durant uns anys l’advocat de l’editorial amb l’encàrrec de defensar l’empresa en allò que era indefensable…
Interessant aportació Brausen, defensar lo indefensable és una missió difícil, digna de tot un Silver Kane.
Salut ! 🙂
La Biblioteca Jaume Fuster també disposa d’un fons especial dedicat a l’Editorial Bruguera.
Xahrazad, la lectura de “El invierno del dibujante” fa venir ganes de redescobrir aquest fons. Qualsevol dia d’aquests em passo. Petons!
Una de les millors lectures que he fet aquest any. La història d’uns valents perdedors en una Barcelona aburrida i grisa, a on les historietes d’aquests protagonistes alleujaven el dia a dia de molta gent.
Quanta raó que tens, Nestor Bruma. Historietes per posar el cor alegre i que resultaven terapèutiques.
Salut ^_^
documental sobre el tema en tv3.cat:
http://www.tv3.cat/videos/4060450/Histories-de-Bruguera
És la primera vegada que entro en aquest bloc i m’ha encantat, jo no sóc cap geni escrivint ni tampoc llegint, però és molt lleuger de lletra i molt didàctic. Recomanaria a tothom aquest bloc.