Yimou, Zhang. El camino a casa. Madrid: Columba Tristar, 2001
“Por aquel entonces, enamorarte libremente estaba mal visto. Mi madre fue la primera mujer en su aldea que se saltó esas reglas“, aquesta és la frase que resumeix tota la pel·lícula… però no us enganyeu, no es tracta d’una pel·lícula d’amor cursi.
A través d’una senzilla història ens descriu, com si fos una poesia visual, una de les tantes històries personals de la Xina rural, i no ho fa a través de paraules, sinó a través de les mirades, els gestos i les expressions dels protagonistes.
Lao Tsung és un home de negocis que torna a casa, a un poblet del nord de la Xina, pel funeral del seu pare, el mestre del poble. La seva mare està obsessionada que es segueixin tots els rituals funeraris, i en un principi no ho entén, però, a través de la història d’amor dels seus pares, acaba descobrint perquè el respecte a les tradicions mil·lenàries és tant important per la seva mare i per la resta de persones del poble.
No us espereu emocionar, no us espereu plorar, ni patir, ni tant sols pensar… per mi, El Camino a casa és una d’aquelles pel·lícules perfectes per asseure’s al sofà de casa o a la butaca del cinema i gaudir d’una pel·lícula maca, amb uns paisatges espectaculars i una història senzilla… que et fa desconnectar del món durant 90 minuts.
Zhang Yimou és un director xinès amb una gran projecció internacional i molt premiat, com el Lleó d’or a Venècia o l’Ós d’or a Berlín, i ha estat nominat a l’Òscar, com a millor pel·lícula estrangera amb La linterna roja i Hero. Va debutar com a director amb Sorgo rojo, al 1987, i ja des de la seva primera pel·lícula va passar a ser un dels directors xinesos amb una major projecció internacional ja que va guanyar l’ós d’or de Berlín al 1988.
El seu cinema es caracteritza per una cuidada fotografia, fet que no ha d’estranyar ja que va començar la seva carrera com a director de fotografia. Les protagonistes fortes i decidides són una altre tret característic de les seves històries, tant les que tenen un marcat caràcter íntim i quotidià, com El camino a casa, o les èpiques, com Hero o La Casa de las dagas voladoras.
Aquesta pel·lícula va suposar el debut cinematogràfic de l’actriu xinesa Zhang Ziyi, i gràcies a aquesta actuació en menys de tres mesos la van contractar per protagonitzar Tigre y dragón, una de les pel·lícules estrangeres més taquilleres a la història dels Estats Units i ovacionada al Festival de Cannes. Al 2004 va protagonitzar una altra pel·lícula de Zhang Yimou: La casa de las dagas voladoras, que li va valdre la nominació com a millor actriu als premis BAFTA, i l’any següent, al 2005, va protagonitzar Memorias de una gueisha, pel·lícula per la qual va ser molt criticada per la societat japonesa, però amb la que va obtenir la seva primera nominació al Globus d’Or. Aviat la podrem veure en el paper d’una altra heroïna: Mulan, dirigida per Jan De Bont.
La pel·lícula va guanyar al Festival de Berlín l’Ós de Plata (2000) i a Sundance el Premi del Públic Internacional (2001).
