Rowell, Rainbow
Eleanor & Park
Madrid: Alfaguara, 2013

Les classificacions formen part de la nostra vida. No ens adonem però tendim a etiquetar-ho tot: pel·lícules per a majors de 18 anys, música per a relaxar-se, roba per a fer ioga, menjar baix en calories… i un llarg etcètera.

El mateix passa amb les novel·les: d’aventures, de misteri, policíaques, històriques, per a infants, joves, adults… Estem tan habituats a classificar i categoritzar la nostra vida, que sovint, quan busquem una bona novel·la per a llegir deixem de banda molt bones històries. Llegiríeu vosaltres, adults, un llibre destinat a un públic adolescent o juvenil? Segur que molts, d’entrada, diríeu que no.

Doncs jo us recomano llegir Eleanor & Park.

Eleanor& Park desdibuixa, un cop més, la rígida línia que separa les novel·les juvenils de les novel·les d’adults. És que s’anomena una novel·la crossover.

Les novel·les crossover habitualment narren una història complexa, barrejant diferents nivells d’emoció i comprensió. Estan adreçades a un públic molt ampli, des d’adolescents fins a adults. Els protagonistes són joves i tracten temàtiques universals que poden arribar a tothom.

Eleanor:

 Pèl-roja, molt pèl-roja, cabell llarg, arrissat i descontrolat, amb algun quilet de més, roba estrafolària i molt vella. És la gran de cinc germans, tots comparteixen habitació i una vida massa complicada. Els seus nous companys de l’institut se’n riuen d’ella.

Park: 

D’ascendència asiàtica, practica taekwondo des que era petit, apassionat de la música i dels còmics, té una habitació per a ell sol i un matalàs d’aigua. És l’únic dels seus amics que no té els pares separats. Tot i que és massa friqui per ser popular, ha aconseguit que el deixin tranquil.

Els dos es veuen obligats a seure junts a l’autobús que els porta a l’escola, però procuren evitar qualsevol tipus de contacte. L’Eleanor, perquè voldria ser invisible pels seus companys d’institut i no ser objecte constat de bromes de mal gust. En Park, perquè no vol que la noia més impopular del seu curs s’assegui al seu costat, què podrien dir d’ell? A poc a poc, tota la indiferència que mostren l’un envers l’altre desapareixerà i compartiran les seves aficions per la lectura de còmics de superherois i per la bona música. Aquesta complicitat esdevindrà atracció fins a enamorar-se com només pots enamorar-te als 16 anys.

Així comença aquesta novel·la juvenil que em va tenir enganxada durant tota una tarda i que vaig llegir de cop (sí, sí, sense poder parar). Potser va ser perquè està ambientada als anys 80 i em portava records d’abans, amb els primers walkmans, les cintes cassette, les trucades de telèfon d’amagat…

Els protagonistes no són la típica parella de nois guapos i amb èxit, al contrari, són dos nois que viuen a un barri marginal a Omaha (Nebraska) on se senten fora de lloc, ja que tenen gustos diferents de la resta dels seus companys.

L’estructura del llibre fa que sempre puguem veure els punts de vista dels dos nois, segons els capítols els expliquen l’Eleanor o el Park. Aquest llibre va ser publicat per primer cop el 2013 i va estar 12 setmanes consecutives dins el llistat de més venuts del New York Times.

La música és part important en aquest llibre. L’Eleanor i en Park comparteixen els seus gustos musicals: The Cure, The Smiths, Joy Division o U2. L’autora del llibre, la Rainbow Rowell ha fet diverses playlists dels protagonistes, amb les seves cançons preferides que ha penjat al seu blog.

El 2014 Dreamworks Studios va anunciar que havia comprat els drets del llibre i el 2015 serà adaptat per a la pantalla gran. L’autora del llibre serà l’encarregada d’escriure el guió de la pel·lícula.

Plantegeu-vos, per un moment, que si canviéssim els protagonistes de moltes de les novel·les juvenils, per un personatge adult no sabríeu distingir una crossover d’una novel·la. Llavors, per què no proveu? Com a recomanació final us diria que li doneu una ullada a les prestatgeries de les Biblioteques de Barcelona cercant les novel·les crossover, hi ha moltes i molt bones.