El descens o viatge sense retorn

El viaje vertical - Enrique Vila-Matas

El viaje vertical - Enrique Vila-MatasVila-Matas, Enrique. El viaje vertical. Barcelona: Anagrama, 2001

He de començar dient que sóc una lectora entusiasta de l’obra d’Enrique Vila-Matas. Tot el què he pogut llegir m’ha proporcionat grans moments de lectura i, tot i que no és una lectura fàcil, he quedat atrapada en cadascuna de les novel·les que he llegit.

El viatge vertical comença a Barcelona i té com a destí l’illa de Madeira, passant per Oporto i Lisboa. Aquesta és l’escenografia geogràfica, però el veritable viatge és a l’interior del protagonista, Federico Mayol, que fa un repàs a la seva vida i a la història de la seva generació a partir d’aquest viatge en solitari. És un viatge només d’anada,  un viatge a l’abisme, un viatge al fons de sí mateix.

Al principi al protagonista li costa emprendre aquest viatge, es resisteix i no entén perquè la seva vida ha fet aquest gir. Ell s’esperava una vellesa tranquil·la, al costat  de la seva dona, a la seva ciutat. Però ara la seva dona, que ha conviscut amb ell tota la vida, li diu que marxi de casa i que no el vol veure més. Al principi la incredulitat s’apodera d’ell i s’aferra a la idea que és una cosa passatgera, que aviat canviarà d’opinió. Intenta parlar amb els seus amics i amb el seus fills, fins que finalment se n’adona que se n’ha d’anar definitivament de Barcelona: “…estaba claro que no podía quedarse amargado en Barcelona y que debía arriesgar. Tal vez lo que en un principio le había parecido una inmensa contrariedad era en realidad lo único interesante que le había ocurrido en toda su vida.”

Mapa Atlàntida
MAPA DE LA ATLÀNTIDA que Roberto Bolaño va cedir a Vila-Matas i que recorda a l'Eixample de Barcelona

I al final d’aquest viatge vertical l’Atlàntida, l’illa enfonsada sota les aigës a causa d’un terratrèmol i que a Federico Mayol li recorda la idea originària de Cerdà per a l’Eixample de Barcelona en veure el plànol del barri de la Gran Lanura.

“Yo sí que soy de la Atlántida, me diría ese mismo día Mayol cuando nos encontramos a las seis de la tarde”

L’any 2008 Ona Planas va dirigir l’adaptació televisiva en català El viatge vertical, que també pots trobar a les biblioteques:

La novel·la va obtenir el XII Premio Internacional de Novela Rómulo Gallegos de Veneçuela l’any 2001.

Segons l’autor, El viaje vertical s’havia de dir El descenso. El títol era una referencia a un poema de William Carlos Williams que va sentir recitar a Octavio Paz i que el va impactar sobretot per aquest final:

El descenso/ hecho de desesperanzas / y sin consumación / nos revela un nuevo despertar: / que es el otro lado / de la desesperación. / Por lo que no pudimos llegar a consumar, / por aquello / negado al amor, / por lo que perdimos en la expectativa / el descenso continúa / sin fin e indestructible

1 Comment

  1. Aquest llibre es recomendable perqué es el protagonista analitza la seva vida per comprendre perqué li ha deixat la esposa.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.