El descens o viatge sense retorn

Vila-Matas, Enrique. El viaje vertical. Barcelona: Anagrama, 2001

He de començar dient que sóc una lectora entusiasta de l’obra d’Enrique Vila-Matas. Tot el què he pogut llegir m’ha proporcionat grans moments de lectura i, tot i que no és una lectura fàcil, he quedat atrapada en cadascuna de les novel·les que he llegit.

El viatge vertical comença a Barcelona i té com a destí l’illa de Madeira, passant per Oporto i Lisboa. Aquesta és l’escenografia geogràfica, però el veritable viatge és a l’interior del protagonista, Federico Mayol, que fa un repàs a la seva vida i a la història de la seva generació a partir d’aquest viatge en solitari. És un viatge només d’anada,  un viatge a l’abisme, un viatge al fons de sí mateix.

Al principi al protagonista li costa emprendre aquest viatge, es resisteix i no entén perquè la seva vida ha fet aquest gir. Ell s’esperava una vellesa tranquil·la, al costat  de la seva dona, a la seva ciutat. Però ara la seva dona, que ha conviscut amb ell tota la vida, li diu que marxi de casa i que no el vol veure més. Al principi la incredulitat s’apodera d’ell i s’aferra a la idea que és una cosa passatgera, que aviat canviarà d’opinió. Intenta parlar amb els seus amics i amb el seus fills, fins que finalment se n’adona que se n’ha d’anar definitivament de Barcelona: “…estaba claro que no podía quedarse amargado en Barcelona y que debía arriesgar. Tal vez lo que en un principio le había parecido una inmensa contrariedad era en realidad lo único interesante que le había ocurrido en toda su vida.”

I al final d’aquest viatge vertical l’Atlàntida, l’illa enfonsada sota les aigës a causa d’un terratrèmol i que a Federico Mayol li recorda la idea originària de Cerdà per a l’Eixample de Barcelona en veure el plànol del barri de la Gran Lanura.

“Yo sí que soy de la Atlántida, me diría ese mismo día Mayol cuando nos encontramos a las seis de la tarde”

L’any 2008 Ona Planas va dirigir l’adaptació televisiva en català El viatge vertical, que també pots trobar a les biblioteques:

La novel·la va obtenir el XII Premio Internacional de Novela Rómulo Gallegos de Veneçuela l’any 2001.

Segons l’autor, El viaje vertical s’havia de dir El descenso. El títol era una referencia a un poema de William Carlos Williams que va sentir recitar a Octavio Paz i que el va impactar sobretot per aquest final:

“El descenso/ hecho de desesperanzas / y sin consumación / nos revela un nuevo despertar: / que es el otro lado / de la desesperación. / Por lo que no pudimos llegar a consumar, / por aquello / negado al amor, / por lo que perdimos en la expectativa / el descenso continúa / sin fin e indestructible”