Entrevistem el Jordi, guanyador del concurs de maig del Bibarnabloc, a la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert

Entrevistem el Jordi, guanyador del concurs de maig del Bibarnabloc, a la Biblioteca Camp de l’Arpa - Caterina Albert

El Jordi, guanyador del premi del mes de maig, té l’afició de presentar-se a tota mena de concursos. Encara que ho hagi de provar dues vegades per guanyar-los, com amb aquest del Bibarnabloc, i fins hi tot si es queda a un esglaó del pòdium, com va passar-li en un concurs molt conegut que fan per la televisió catalana. Ve a la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert a recollir L’Aniversari, d’Imma Monsó, una autora de la qual no ha llegit cap obra, tot i que la recorda com a pregonera de Sant Jordi, un caprici de la memòria que el va ajudar a encertar la resposta a la pregunta del mes.

Tot i que és enginyer i treballa en logística, o precisament per això, li agrada llegir sobre història, viatjar i la literatura de viatges. Per arribar a la biblioteca no ha de viatjar gaire, perquè viu aquí al costat, i tampoc és de passejar-s’hi perquè ell quan ve ja sap el què vol: lectures que el transportin en l’espai i el temps. Títols com Erebus: historia de un barco, de Michael Palin (més conegut per haver estat un dels membres de Monty Python que pels seus documentals de viatges) o un altre que mereix un 10 en el seu rànquing personal, 100 històries de l’aventura espacial, i que es va regalar aquest Sant Jordi, signat i tot.

El seu dilema, com el de tants i tantes de nosaltres, és “quin començo ara”, de vegades perquè has gaudit tant amb el llibre acabat que et sembla impossible repetir l’experiència, d’altres perquè fa tant de temps que no has trobat un 10 que ja perds l’esperança. Si sou d’aquests últims, la seva recomanació és retornar als clàssics, com Jo, Claudi, el supervendes de Robert Graves, o L’Illa del Doctor Moreau, una novel·la de H. G. Wells d’allò més pertorbadora que té pendent de rellegir.

Aquest gran jugador, que ves per on també és molt juganer, s’acomiada per avui de la biblioteca, llançant-li un repte: buscar un racó per als jocs de taula en aquests espais que troba tan ben organitzats i tan ben integrats al seu entorn. A mirar, no, perquè ja sabem que ell quan ve va directe al gra, però si és a jugar, hi vindria encantat a passar una tarda.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.