Smith, Patti
Éramos unos niños
Barcelona : Lumen, 2010
Eramos unos niños transcendeix la història d’amor, amistat i fidelitat entre la cantant i poetessa Patti Smith i l’artista Robert Mapplethorpe. És una mirada privilegiada a una època irrepetible. Patti Smith explica de primera mà les llums i ombres de Nova York des de finals dels seixanta fins a principis dels noranta del segle passat.
“Fue el verano en que murió Coltrane. El verano de Chrystal Ship. Los hippies alzaron sus brazos vacíos […]. Jimmi Hendrix prendió fuego a su guitarra en Monterrey. AM radio retransmitió Ode to Billie Joe […]. Fue el verano del amor… Fue el verano en que conocí a Robert Mapplethorpe”
Els referents literaris, musicals i plàstics d’aquests dos artistes creen un univers que ha esdevingut part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions. A la manera dels collages i fotografies que Richard Mapplethorpe feia amb la Polaroid assistim a les reunions a la Factory amb Andy Warhol i la seva Cort, ens passegem pel MOMA darrere el Guernica de Picasso, recitem poesies de William S. Burroughs, d’Allen Ginsberg, de Bertold Brech, mentre ens creuem amb Salvador Dalí al hall del Chelsea Hotel i fem una escapada a França perseguint els fantasmes de Rimbaud i de Jim Morrisson.
És un llibre que “s’escolta”, una autèntica playlist. De Bob Dylan a Tom Verlaine; dels Rolling’s i Janis Joplin a la Velvet Underground; de John Lennon a MC5. I per soposat un passeig pel wild side amb els seus herois caiguts per les drogues i el SIDA, començant pel propi Mapplethorpe, però també amb tota aquella generació d’artistes que eren uns nens i han esdevingut eterns.
Però millor que us ho expliqui ella mateixa des de The New York Public Library:
I si encara voleu saber més podeu comparar la versió de la història que explica Patti Smith amb la biografia de Richard Mapplethorpe.
Per últim, no oblideu escoltar la playlist que ha preparat la Biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot
Jo me l’he comprat per Sant Jordi!!!
Tot i que me’l vaig comprar per Sant Jordi, no me l’he llegit fins ara. Fantàstic, genial!!! Sempre m’ha agradat la música de la Patti Smith, ara estic coneixent la persona a través del llibre i val a dir que és una dona excepcional. T’estimo Patti!
Si que és una dona excepcional. Per cert que darrerament ens ha visitat diverses vegades. Per rebre el premi Christa Lerm a Barcelona, i per inaugurar el carrer dedicat a Roberto Bolaño a Girona. Sería un somni fet realitat que un dia anés a alguna de les Biblioteques de Barcelona a parlar de literatura!!! (és una idea…)
“una generació d’artistes que eren uns nens i han esdevingut eterns” Buf!! Ho has clavat 🙂
Benvolguda Chelsea girl, gràcies per la recomanació i com diu A. SÁENZ DE ZAITEGUI “Que los rebaños sigan venerando a Marilyn y a Elvis. Patti Smith: un icono de masas para la minoría pensante”
Com molt bé dius és un llibre que s’escolta. L’he llegit aquest cap de setmana. No he pogut evitar enganxar-m’hi i saltar del sofà al Spotify i tornar al llibre. Quina sensibilitat, intel.ligència, generositat, creativitat… Gràcies Chelsea Girl, ja sé què regalar aquest Nadal.