Fringe: Una sèrie de culte

inuts de lectura
Please go to your post editor > Post Settings > Post Formats tab below your editor to enter video URL.

Fringe - J. J. AbramsFringe. Primera temporada completa. Madrid: Warner Bros., 2010

Fringe. Segunda temporada completa. Madrid: Warner Bros., 2010

J.J. Abrams és sinònim de qualitat i d’èxit, com ha demostrat en el camp televisiu, amb les sèries Felicity, Alias i sobretot Perdidos. I també en el camp cinematogràfic amb les pel·lícules Missió Impossible 3, Star Treck i Super 8. Dos anys abans que finalitzés la sèrie Perdidos, va crear juntament amb Alex Kurtzman i Roberto Orci la sèrie Fringe (2008-2013).

Tots tres ja havien col·laborat prèviament a la sèrie Alias. Quan anys més tard J.J. Abrams va rebre l’encàrrec de rellançar la saga Star Trek, va pensar amb Alex Kurtzman i Roberto Orci per crear la història. Durant l’escriptura del guió va sorgir el punt de partida de Fringe.

La premissa de la sèrie és la investigació de diferents casos estranys que tenen lloc en diferents zones dels Estats Units, i que estan protagonitzats per una agent de l’FBI, un científic que va estar tancat en una institució mental i el seu fill.

El repartiment de la sèrie

Per al trio protagonista els actors triats van ser Anna Torv (Melbourne, Austràlia, 1978) com a Olivia Dunham, Joshua Jackson (Vancouver, Canadà, 1978) en el paper de Peter Bishop i John Noble en el paper de Walter Bishop (Port Pirie, Austràlia, 1948). Tant Joshua Jackson com John Noble eren coneguts gràcies a les seves actuacions a la sèrie Dawson crece i a la pel·lícula El senyor dels anells: El retorn del rei (Peter Jackson, 2003). Justament per al paper més important de la sèrie l’actriu triada va ser Anna Torv, que era una actriu desconeguda.

La bona sintonia entre els actors va ser clau en l’èxit de la sèrie des de bon començament. El principal problema que es va haver de superar al principi va ser el plantejament inicial de la primera temporada: la cadena de televisió la volia vendre com una nova Perdidos o Expediente X. És per això que l’estructura de la primera temporada es basa tant en el recurs del monstre del dia i no va ser fins als capítols finals de la sèrie que no van començar a explicar una història amb un fil conductor cada vegada més original. A més, intentaven plantejar, amb molt bon encert, casos científics portats al límit de la ciència. Gràcies a aquest fil conductor de lenta arrencada, cada nova temporada ha estat molt millor i més complexa que l’anterior.

Un altre fet que cal destacar és la banda sonora de la sèrie, composta per Michael Giacchino i Chris Tilton, on van crear musicalment un ambient amb molta tensió i molta intriga.

Malauradament la sèrie no va tenir l’èxit que esperaven, i durant totes les temporades planejava la idea de la cancel·lació de la sèrie. Cal destacar que no va rebre cap nominació als premis importants en el món televisiu, però no obstant es va convertir en una bona sèrie de culte per molts teleaddictes.

Gaudiu amb un tràiler del primer episodi de la sèrie:


 

Neville Longbottom

Estudiant de valent a Hogwarts que un dia vaig fer un conjur i em vaig convertir amb el Rubén de la Biblioteca Joan Miró.

6 Comments

  1. Molt bona sèrie i pels que us interessi els ponts entre els llibres i les sèries de televisió, us recomanem l’activitat que farà el 21 de maig a la Biblioteca Sagrada Família ‘Els grans mites literaris segons Perdidos i Fringe’

  2. Molt bona recomanació! és una de les sèries que més m’han agradat, friso per veure la cinquena i última temporada.

  3. Pura ciència ficció que toca gairebé tots els temes de desenvolupament científic i ètic! És un gran entreteniment d’enorme originalitat que permet pensar sobre conceptes que toquen bastant més d’aprop del que sembla. Els que la comencin que tinguin paciència, que la sèrie va agafant cos a mesura que avança de manera gairebé imperceptible… fins que t’hi enxampa irremeiablement.

  4. La sèrie és molt bona. jo ja he vist la cinquena i última temporada. Si cal dir un però és que deixa sense lligar alguns personatges importants que entren i surten sense saber el destí final. Tot i això, jo li dono un 9’5 de puntuació.

  5. Aquesta série m’encanta! Encara tinc pendents varies temporades, però ben segur que l’acabaré de veure.

  6. Totalment d’acord, la serie va in crescendo, i l’evolució dels personatges és molt interessant. Recomanable!!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Anterior història

Ragtime, de Francesc Garriga i Barata

Següent història

Un menjar sa però barat.

Últimas de Blog