Ballard, J. G. Furia Feroz
Barcelona: Minotauro, 2005.
J. G. Ballard (1930-2009) s’ho passava molt bé escrivint. Dominava diversos gèneres i no s’estava de demostrar-ho en cada un dels seus llibres. Tot i que els retrats que feia de la nostra societat no deixen gaire lloc a l’optimisme, sempre és un plaer llegir-lo.
És conegut per títols com El Imperio del sol, Crash o Fiebre de guerra. Tanmateix, algunes de les seves novel·les ‘menors’ alberguen autèntics tresors. A Furia Feroz es retroba amb el seu estil més hiperrrealista i detallat, carcassa formal d’un esperit subversiu i insistent que no deixa mai de recordar-nos ni les seves obsessions (avionetes i aviadors, urbanitzacions de luxe, piscines buides) ni les perversions que s’amaguen sota l’aparença impol·luta d’unes elits socials cultivades, paradigma de la civilització occidental. Ballard projecta sobre alguns aspectes de la nostra societat una mirada cínica i despietada molt necessària.
Furia Feroz té l’aparença d’una novel·la negra curta. La narració simula construir-se com un informe policial per sota del qual emergirà una hipòtesi pertorbadorament admonitòria. J. G. Ballard situa en el centre de la història un psiquiatra que la policia contracta per investigar la matança perpetrada en una urbanització de luxe. La investigació no es limitarà a desemmascarar l’assassí i el mòbil. Allò de veritat important serà la relació de la tragèdia amb les formes en què es manifesta el poder en les nostres societats. L’autor ens invita a una comprensió de les relacions de poder de manera substancialment diferent a com acostumem a entendre-les.
De Ballard s’ha dit que ‘no descriu, anticipa’. Encara que sovint se l’ha catalogat com un autor de ciència ficció, en les seves distòpies no hi trobem ni naus espacials ni corporacions interplanetàries, únicament un demà angoixosament proper.
Furia Feroz, en particular, és un excel·lent antídot contra l’actual proliferació de llibres d’autoajuda que prometen orientar les mares i els pares que, sotmesos a la llei de petits dictadors/es, hi busquen una guia per aprendre a educar-los.
4 Comments
Totalment d’acord. Sovint en els llibres ‘menors’ hi ha la bona confitura.
De Furia feroz m’agrada la serenor i contenció de l’autor. La capacitat per circumscriure’s a allò que ens vol dir sense excedir-se. En aquest cas sembla encara més difícil si tenim en compte el tema que aborda.
A més, aquesta recomanació és molt pertinent si tenim en compte el moment d’indignació col·lectiva que ha manifestat part de la nostra societat durant les darreres setmanes. Molt adient !
Desconegut fins ara per a mi…no puc més…vaig a buscar-lo!!
Que bé Òscar!
Deixa algun comentari per aquí quan l’hagis llegit, ok?
Aquest és un llibre que em va agradar molt però no trobo gaire persones que l’hagin llegit.
I, ja se sap, després del plaer de llegir un llibre, ve el de poder-lo comentar.
Muy buen post!!
Un autor imprescindible para entendernos como “especie” humana. De forma aparentemente sencilla y sin salirse de lo cotidiano, de lo que nos ocurre todos los días, logra hacer inteligibles nuestros entresijos psico/sociales más profundos y fundamentales.
Como dice el post, de este libro, me encantó ese regusto a bofetada que deja… a toda la pedagogía “buenrrollista”, bienpensante, bobalicona y políticamente correcta que tanto prolifera hoy día.
Nunca la ciencia ficción estuvo tan cerca de la sociología!!
Puestos a recomendar, uno de los libros que más me gustó de Ballard es “Fiebre de guerra”, una recopilación de cuentos a cual mejor.