L’any passat Roger Kynard “Roky” Erickson signaba amb la banda Okkervil River l’àlbum True love cast out all evil, un autèntic renaixement musical pel mític líder dels 13th Floor Elevators. El músic texà tornava així a la palestra després d’una vida més d’ombres que de llums, determinada pels seus internaments psiquiàtrics.
El documental del 2005, You’re gonna miss me: a film about Roky Erickson, és una excel·lent aproximació a la carrera de l’artista:
http://www.youtube.com/watch?v=sVFLqzJB6qw
Resulta, doncs, un bon moment per reivindicar el primer treball dels 13th Floor Elevators. Una de les portades més famoses de la història de la música és a més (suposadament) el primer disc que va introduir la paraula “psicodèlic” al seu títol. Era l’any 1966 i moltes bandes de garatge, inquietes i àvides d’experiències psicotròpiques, començaven a distorsionar les seves guitarres i a deixar-se influir pels sons orientals. You’re gonna miss me, tema gravat anteriorment per Erickson amb els Spades i refet per a aquest disc, irrompia amb força en l’escena musical nord-americana, arribant al número 55 de la llista Billboard d’aquell any.
En aquest vídeo podem veure als Elevators interpretant en directe You’re gonna miss me:
La peculiar forma de cantar d’Erickson, l’estrany so de l’electric jug o gerra elèctrica de Tommy Hall (el podeu veure al vídeo anterior) i la guitarra de Stacy Sutherland els van convertir en una rara avis. A banda del hit mencionat, The psychedelic sounds of the 13th Floor Elevators inclou altres temes de rock garatge gens menyspreables com Roller coaster, Reverberation o Fire engine.
La banda només va editar dos discos més abans de dissoldre’s: Easter everywhere (1967), menys fresc i més elaborat que el seu debut, i Bull of the woods (1968), treballat majoritàriament per Sutherland i amb un Roky Erickson ja fora d’òrbita. Amb el temps, però, se’ls ha reivindicat per la seva gran influència en d’altres bandes contemporànies i de punk dels 70 i com a precursors del moviment psicodèlic.
