Everett, Mark
Cosas que los nietos deberían saber
Barcelona : Blackie Books, 2009
Si el teu pare és Hug Everett III, mecànic quàntic cervell de la Teoría dels Universos paral·lels; si l’únic contacte físic que recordes amb ell és el dia que intentes reanimar-lo quan te’l trobes mort sobre el llit. Si la teva germana després d’uns quants intents de suïcidi un mal dia ho aconsegueix. Si la teva mare, malalta de càncer, es mor entre les teves mans. I si per un motiu que desconeixes, Déu (en qui no hi creus) ha fet que les dones que t’atreuen estiguin boges…, a ningú li pot estranyar que al soterrani de casa i amb una gravadora de quatre pistes facis cançons com aquestes…
En Cosas que los nietos deberían saber Mark Oliver Everett, més conegut com a Mr.E i lider de la banda Eels, fa un repàs cronològic a la seva vida marcada per la tragèdia i la mort. Però que ningú s’imagini ni s’esperi un llibre trist, depriment o morbós. Amb un estil irònic (que no cínic), ens explica la lluita permanent per canalitzar el dolor aferrant-se a la seva única taula de salvació: la música. I no, no és la tòpica biografia de la estrella del rock malaguanyada a l’estil de Kurt Cobain o Janis Joplin. És un viatge pel procés creatiu que acompanya l’artista i que, com tota la seva discografía, reflecteix tant les baixades a l’infern com el moments d’esperança
Amb aquesta pesada moxilla emocional (o gràcies a ella) i amb una dedicació gairebé obsessiva, Mr E va aconseguir introduir-se en la indústria musical de Califòrnia i publicar dos discos en solitari: A man called E (1992) i Broken Toy Shop (1993). El 1996 va crear la banda Eels amb una formació canviant tant pel que fa als components com a la instrumentació en funció de la seva evolució emocional i musical. Van gravar discos tant desesperats com Beautifil Freak o Electro-Shock Blues, i d’altres més esperançadors com Daisies of the Galaxy o Oh what a beautiful morning. Això sí, tots provocadors i a contracorrent.
“La campaña para llevar al trágicamente inepto candidato republicano George W. Bush a la Casa Blanca usó Daisies of the Galaxy como ejemplo de las porquerías que la industria del ocio ofrecía a la juventud. Ya, ya lo sé. Da risa [….] La portada del CD tenía formato de cuento infantil y aparecían títulos como “It’s a Motherfucker” (que en realidad es una tierna oda a lo duro que ha sido perder a la novia con la que recientemente había roto) [… ]de ahí dedujeron que la portada pretendía atraer a niños de tres años, o yo que sé […] Era fantástico. Podía uno incluso descargarse las letras desde la página web de la campaña presidencial de George W. Bush”
Convertit ja en un referent de la escena independent a nivell mundial, l’introvertit i anti-social Everett és capaç d’envoltar-se dels millors. John Paris, Tom Waits o Peter Buck (REM) entre d’altres han col·laborat en els seus discos. Ha fet diverses gires mundials que han arribat a Barcelona en dues ocasions (la darrera el 2010)
Publicat al Regne Unit el 2008, Cosas que los nietos deberían saber, ha estat un fenòmen editorial àmpliament recomenat per tota la premsa especialitzada (i no només la musical). Fins i tot alguns l’han rebut com a llibre d’autoajuda. A Espanya, Blackie Books la va publicar el 2009 amb una introducció de Rodrigo Fresán. I ja va per la vuitena edició!
2 Comments
Tinc moltes ganes de llegir aquest llibre; tot i que no m’agraden les tragèdies familiars, tinc curiositat per saber com “canalitza” l’autor totes aquestes vivències.
A més, la portada del llibre és preciosa.
Molt bona recomanació. Mark Oliver Everett et fa riure amb les seves històries romàntiques i et fa “pensar” amb les seves tragèdies…
Un llibre d’ “autoajuda” fora de convencions, jo ja l’he comprat per a la meva biblioteca particular…