Kristof, Agota
El Gran cuaderno
Barcelona : Seix Barral, 1986

El Gran quadern
Barcelona : La Magrana, 1998

Le Grand cahier : roman
Paris : Éditions du Seuil, 1995

 
Ágota Kristóf ens desconcerta amb aquest relat, molt. I és que l’escriptora hongaresa ens roba una de les coses més preuades en la nostra societat, la innocència dels infants. Al llarg d’una narració descarnada veiem com els personatges es van deshumanitzant de manera lenta i inexorable (paradoxalment, és possible acabar veient l’àvia, personatge fosc i antipàtic, com un dels que presenten més humanitat, encara que no sigui necessàriament per bé).

Protagonitzat per uns bessons terriblement inquietants, pels que el lector pot arribar a sentir una ambivalència de sentiments: compassió a l’inici, por progressivament; perquè hi ha poques coses més aterridores que la boja lucidesa d’uns nens enfrontats a un context bèl·lic. I és que l’evolució psicològica que fan els personatges en un intent d’assegurar-se la pròpia supervivència per sobre de qualsevol altre valor moral prèviament après espanta.

L’acció es desenvolupa en una guerra que l’autora no defineix, i on només ens parla de “Gran ciutat” i “Petita ciutat”. Una guerra que cadascú pot situar en un context o un lloc del món segons la seva pròpia història personal i coneixements. Tot i que la pel·lícula que se’n va fer el 2013 i el context ens porten a la ment la Segona Guerra Mundial, en aquest primer relat (forma part d’una trilogia) en cap moment es donen referències directes al lector.

Això fa que malgrat ser un llibre publicat fa 30 anys (1986) desgraciadament el puguem catalogar com d’actualitat rabiosa pels europeus, que veiem com centenars de persones vingudes d’una “Gran ciutat” tornen a topar, un cop més, amb obstacles insalvables en la seva fugida de la guerra.

“Vamos a la cocina. La criada nos entrega nuestro paquete de ropa limpia. Tomamos de él una camisa cada uno. La sirvienta dice:

– Sois demasiado sensibles. Lo mejor que podéis hacer es olvidar lo que habéis visto.

– Nosotros no olvidamos nunca nada.

Ella nos empuja hacia la salida:

– ¡Vamos, calmaos! Todo eso no tiene nada que ver con vosotros. A vosotros no os sucederá eso. Esas gentes no son más que animales”

Molt recomanable llegir el llibre (no necessitareu més de dos viatges en tren) abans de veure la pel·lícula. La narració és molt més sincera i dura, crua i intensa, no caureu tan ràpidament en contextualitzar el relat en esdeveniments de fa 60 anys.

De totes maneres, si sou més cinèfils o preferiu les pel·lícules als llibres, se n’ha fet una adaptació prou reeixida que també podeu trobar a les nostres biblioteques.
 
https://www.youtube.com/watch?v=4FHv1PGVSlo
 
Tornant al llibre, el mèrit de l’autora és aconseguir crear aquest clima de confusió en el lector, utilitzant un llenguatge descriptiu, senzill però molt eloqüent, que transmet una forta càrrega emocional des d’un punt de vista que toca gairebé la “indiferència” (escenes quotidianes, violentes, sexuals… tot rep el mateix tractament).

Para decidir si está “Bien” o está “Mal” tenemos una regla muy sencilla: la composición debe ser verdad. Debemos escribir lo que es, lo que vemos, lo que oímos, lo que hacemos […] Las palabras que definen los sentimientos son muy vagas; es preferible evitar su empleo y atenerse a la descripción de los objetos, de los seres humanos y de uno mismo; es decir, a la descripción fiel de los hechos

Si us atreviu amb el relat, és una lectura molt ràpida i que possiblement us durà a voler-ne saber més. Si és així, trobareu la trilogia sencera (de la qual El Gran cuaderno és el primer llibre) en un únic volum:

Kristof, Agota
Trilogia de Claus i Lucas
Barcelona : La Magrana, 2007

Kristof, Agota
Claus y Lucas
Barcelona : El Aleph, 2007

 
El Gran quadern va guanyar el premi literari europeu de l’Associació d’Escriptors en llengua francesa.

No us deixarà indiferents.