Tomeo, Javier. Constructores de monstruos. Barcelona: Alpha Decay, 2013
Aquest mes dediquem el post dels títols dels clubs de lectura a Constructores de monstruos, la darrera novel·la publicada en vida per Javier Tomeo. El pròxim dilluns 27 de gener a les 19.00 h, en el marc de la sessió del club de lectura de la Biblioteca de Sant Antoni-Joan Oliver, hi seran convidats l’editor d’Alpha Decay Enric Cucurella i el periodista cultural i escriptor Antón Castro per parlar-ne. Ambdós foren amics de l’escriptor i coneixen abastament l’obra i la vida de Javier Tomeo.
L’AUTOR
Neix a Quincena (Osca) l’any 1932 i mor a Barcelona el mes de juny de 2013. Estudia Dret i Criminologia a la Universitat de Barcelona. Comença a publicar a la dècada dels seixanta però fins als vuitanta no se’l considera un dels millors i més originals narradors espanyols del moment. Avalat per l’èxit a França i Alemanya i per l’adaptació teatral d’algunes de les seves novel·les, Tomeo crea una cohort de lectures, devots i fidels. S’han buscat influències en la seva literatura: des de Beckett, Kafka, Camus, Ionesco i Thomas Bernhard fins a Woody Allen, Buñuel o Charlot. Proposat per las Letras Aragonesas l’any 1999 al Nobel, la seva obra ha estat traduïda a més d’una vintena de països amb una bona acollida crítica. Entre les seves obres destaquen: Amado monstruo (1985), adaptada al teatre l’any 1989 per Jacques Nichet, Jean-Jacques Préau i Joëlle Gras, i interpretada per Josep Maria Pou, Historias mínimas (1989), El crimen del cine Oriente (1995), adaptada al cinema per Pedro Costa l’any 1997, La soledad de los pirómanos (2001) o el recull de contes Los nuevos inquisidores (2004).
Durant l’any 2013 l’editorial Páginas de espuma ha publicat Cuentos completos, amb edició de Daniel Gascón i Alpha Decay ens ha apropat les novel·les Los ejércitos i Constructores de monstruos. L’editorial Anagrama publicarà durant el mes de gener la seva novel·la inèdita El hombre bicolor.
L’OBRA
“No queremos un monstruo que toque las campanitas de una iglesia, sino una criatura feroz y despiadada”
Constructores de monstruos ens explica la història d’un inventor i el seu deixeble i l’encàrrec de construir un ésser monstruós que esdevingui el terror de la contrada. Ens trobem davant de Tomeo en estat pur: humor grotesc i negre, recursos al·legòrics, acceptació de múltiples lectures, etc… Integrats dins del text trobem els dibuixos que Tomeo feia per tal de visualitzar les seves criatures i algunes escenes de les seves novel·les, dibuixos que a vegades prenien la forma d’un autèntic story-board i que en aquesta ocasió va decidir incorporar. Aquest element constructiu incorporat en el text dóna peu a veure en Constructores de monstruos una metàfora de la construcció novel·lesca.
