Cosey (Bernard Cosendai)

Lausanne, Suïssa 14 de juny de 1950

Bernard Cosendai va deixar l’escola amb quinze anys per començar a treballar per una agència publicitària. El 1969 obtingué el títol de dissenyador gràfic. El 1970 coneixerà al dibuixant Derib, l’únic dibuixant professional de còmics suís, i esdevindrà el seu aprenent i amic (tots dos comparteixen la fascinació per la vida i la cultura orientals). Va acolorir, sense acreditar, alguns dels àlbums de Derib de les sèries Go West! i Yakari.

El seu nom aparegué com a dibuixant en sèries d’altres guionistes per diaris com el belga Le Soir Jeunesse i el suís 24 Heures. En aquest últim publicà el seu primer àlbum en solitari, Paul Aroïd, i, en 1975, el primer número de Jonathan aparegué a la revista Tintin. Jonathan és la història d’un personatge amnèsic, allunyat dels arquetips d’heroi i antiheroi, que vaga pel Tibet provant de recuperar els seus records. Fugint de qualsevol trama tradicional, és una narració pausada i poètica que, a més, augmentà l’interès pel món oriental.

Cosey comença a viatjar per documentar els seus àlbums, i aquesta experiència es reflecteix a les seves noves obres, que destaquen per la plasticitat i la poètica de la nostàlgia i la meravella, a banda de la innovació i l’experimentació amb la forma de la pàgina.

El 1983, i després d’haver guanyat el premi al millor còmic d’Angoulême per la setena entrega, Cosey va engegar el seu primer projecte nou des de Jonathan: A la búsqueda de Peter Pan, una obra trencadora i conceptual que publicà en dos volums. Malgrat el seu desig d’explorar nous territoris, el seu editor li va insistir a continuar Jonathan. En Cosey acceptà, malgrat que s’allunyarà del Tibet i que les seves històries es tornen cada cop més contemplatives i reflexives. Publicarà un parell de volums ambientats a Amèrica, i després engegarà un seguit d’obres curtes, com Viaje a Italia i Saigón- Hanoi, premi al millor guió a Angoulême amb una narració gens habitual.

Després d’una aturada de deu anys, tornarà el 1997 a Jonathan i al Tibet amb Celui qui mène les fleuves à la mer. El 2005, publicarà per la revista Spirou l’obra Le Bouddha d’Azur, considerat el pinacle de la seva carrera i la seva darrera incursió al Tibet.

De llavors ençà ha concatenat tres àlbums més de Jonathan i alguns àlbums, entre els quals destaquen Futorópolis i les seves col·laboracions amb personatges de Walt Disney. El 2017 li van otorgar el Gran Prix pel conjunt de la seva obra al festival d’Angoulême.