L’any 1960, l’Oliva Denaro viu en un petit poble de Sicília on pateix pel dia que li vingui la regla, ja que s’acabaran les coses que li encanten com estudiar o anar corrent amunt i avall com un «xicotot», i haurà de començar a “defensar-se dels mascles per arribar intacta al casament”. Però el dia que es veu obligada a acceptar un abús, l’Oliva es rebel·la contra el patriarcat salvatge en què viu fent valer el seu dret a triar però pagant-ne un preu altíssim.

En aquesta novel·la dintre d’una novel·la documental quatre històries ens parlen dels negocis corruptes, conspiracions anticomunistes i boicots a la independència tecnològica del país, durant la postguerra. Els misteriosos accidents de Mario Tchou i d’Enrico Mattei i els empresonaments de Felice Ippolito i Domenico Marotta, figures clau en algun àmbit de la modernitat. Una novel·la que és a més una exploració sobre l’art d’escriure.

A Piombino tenir catorze anys és difícil. I si el teu pare no és ningú o es trenca l’esquena a les fàbriques d’acer que donen pa i desesperació a mitja ciutat, encara ho és més. Tot això ho saben bé, l’Anna i la Francesca, amigues inseparables. I també saben que en una barriada com aquesta, quan el cos adolescent comença a canviar, només hi ha dues alternatives: o t’amagues i restes exclosa del grup o exposes descaradament la teva bellesa i la utilitzes per ser algú.

Margarita Dolcevita és una noia amb massa imaginació: inventa paraules, recita poemes lletjos i resol problemes adults amb respostes de nena. És irònica, però també pura. Innocent, però no ingènua. Sap que el seu món no és perfecte i precisament per això li agrada. Perquè així pot millorar-ho amb les seves idees. Margarita Dolcevita té problemes en una vàlvula del cor i cor per a tota la seva excèntrica família. La seva vida farà un tomb quan els del Bene, uns nous veïns aparentment modèlics, pretenguin canviar-ho tot.

L'edat no impedeix a en Montalbano reviure els goigs de l'adolescència: la inadaptació emotiva, els trasbalsos del cor, la lascívia; i per descomptat els enamoraments sobtats amb esclats d'ira i gelosia. Una situació embolicada, i en el furor de la investigació irromp la bella Angelica. Tots els ulls se la miren...

Autora de poemaris guardonats amb múltiples premis, Cavalli ha estat traduïda a diverses llengües, entre elles el francès, anglès, espanyol i alemany. En 2016, l’American Academy a Roma li va concedir la prestigiosa Mckim Medal. En 2017 va rebre el Premi Literari Internacional Carlo Betocchi, Città de Florència i el Premi Feltrinelli de poesia.

En un món salvatge travessat simultàniament per la modernitat, les disputes familiars, el desamor i el desig de teixir vincles entre els pols oposats, Cognetti narra la història de dos germans, Alfredo i Luigi, el pare dels quals els va assignar un arbre a cada un quan van néixer: un làrix i un avet. Els dos arbres han crescut en paral·lel a la riba del riu Sesia, tan diferents i a la vegada tan semblants.

A l'estiu de 1931, la brisa marina no arriba fins als carrerons dels baixos fons de Nàpols, però el mal d'amors i la fam fan estralls, així que el comissari Ricciardi, al costat de l'inseparable Maione, no descansa. En aquesta ocasió haurà de descobrir el culpable de la mort de la duquessa de Camparino, una dona bella que alimenta les tafaneries de nobles i burgesos i no passa desapercebuda en cap festa.

Una conversa íntima i poètica entre dos desconeguts completament oposats que es troben a la frontera d’Eslovènia. Ella és una jove gitana que fuig del seu pare. Creu en el destí, en els signes, en el deu de les coses i es mou per impulsos i creences. Ell és un rellotger, amant de la muntanya, precís i inexorable que se sent una peça més dins de la màquina del món.

Quan l’Amanda interromp els estudis i torna al poble, només cal una mirada perquè la seva mare entengui que alguna cosa no va bé. Durant els primers dies a Milà, la seva filla tenia la brillantor de les llums de la ciutat als ulls, però ara només vol desaparèixer, es tanca a l’habitació i gairebé no parla. La Lucia observa horroritzada l’apatia de l’Amanda.

Entre referències a la baixa i a l’alta cultura i a records de l’autor de la Itàlia feixista, la novel·la ens explica la història de Giambattista Bodoni, un venedor de llibres antics que perd la memòria, però recorda les seves lectures. Durant la seva recerca per recuperar la memòria i per recordar al seu gran amor de la joventut reviu la història de la seva generació.

Marcello, un noi en la trentena amb vocació d’etern adolescent que no vol fer-se càrrec del bar familiar, demana una beca per a un doctorat per pur esperit de contradicció. Inesperadament, se la concedeixen i el seu tutor li encarrega una investigació que el porta per camins insospitats, mentre aprèn a nedar en les tempestuoses aigües acadèmiques.

De vegades el llenguatge no ens permet expressar el que volem, ja sigui per vergonya, ràbia, por o excés de dolor. No tot es pot explicar. Antonella i Andrea volen tenir un fill, però pot passar que alguna cosa surti malament. Coses que no podien imaginar.

Rocco Schiavone, subcomissari de la policia cínic i deprimit, tan agut en la seva recerca com intolerant amb les regles i l'ortodòxia, es recupera a l’hospital d'Aosta d'una operació, quan una mort al quiròfan durant una operació idèntica a la seva el porta a fer preguntes fins a convèncer-se que no ha estat un error de quiròfan.

És de nit a Roma, tots dormen, però el telèfon sona de sobte... Una veu que arriba des de lluny convida a Gemma a un viatge a Sarajevo, la ciutat on van néixer i van morir les emocions més profundes de la seva vida... Allí, entre els esclats d'una guerra cruel i inútil, fa setze anys va néixer Pietro, un nen que ara la diu mamà i és tan bell, sa i egoista com qualsevol altre adolescent. De tornada a aquelles terres, mare i fill hauran d'enfrontar-se a un passat que amaga secrets.

Un dia de 1624 un pare porta a la seva filla a la platja de Santa Severa a veure les restes d'una balena encallada. El pare, Giovanni Briccio, anomenat el Briccio, atresora en el seu escriptori una dent d'aquesta balena, que després la seva filla, Plautilla, conservarà tota la seva vida, juntament amb el record inesborrable de l'animal que va veure de nena en aquella platja. Giovanni és pintor, dramaturg i músic. Plautilla és la seva segona filla, menys agraciada que la primogènita, però destinada a ser una dona important.

Per primera vegada un llibre investiga en detall els vincles de la literatura i cultura italiana amb Barcelona. Barcelona sempre ha mirat Itàlia, així com Itàlia sempre ens ha observat amb curiositat, desig i set d’aventures. Després d’una recerca minuciosa, tan àmplia com profunda, Sbardella rastreja les petjades de diferents personalitats italianes per la ciutat, n’investiga les trajectòries, obres i influències.

No hi passava mai res a Nuraiò, un petit indret de la Sardenya on la vida es mor d'avorriment. Fins que, de cop i volta, la jove professora Marta Deiana és assassinada sota la pluja negra que repica amb insistència. Aquesta troballa farà que el carabiniere Martino Crissanti -i alguns dels seus homes- descobreixin tota una xarxa de personatges sospitosos i interessos de tota mena.

Jhumpa Lahiri descriu a Starnone com al “millor escriptor viu d’Itàlia”. Guanyador del premi Strega entre d’altres, i traduït a 32 països, en aquest llibre l’autor ens ofereix una meditació sobre el pas del temps, la vellesa i el desig.

A la muntanya una ombra misteriosa vaga pels boscos. Primer apareix el cadàver d’un home despullat. Teresa Battaglia, comissària de policia especialitzada en perfils criminals és l’encarregada de resoldre el cas. Amb el jove inspector Massimo Marini investiguen aquest racó mil·lenari del nord d’Itàlia.

Giovanna Cristina Vivinetto és una de les poetesses amb més projecció i reconeixement a Itàlia. Aquest és el seu primer llibre de poemes, guanyador del prestigiós Premio Viareggio, entre d’altres, i el primer al seu país a tractar en vers la qüestió trans.

En els intersticis del que no s'ha dit i l'amor indestructible d'un pare pel seu únic fill, aquestes pàgines obliguen l'autor italià a mirar-se al mirall sense fer concessions a l'hora d'explicar el que veu, mentre viatja amb el seu pare al poble dels seus ancestres, perdut a les Dolomites.