L’ideal social: els llibres infantils en català a la Segona República 1931-1936 (1/2)
El 14 d’abril de 2021, com a commemoració del 75è aniversari de la Segona República vam realitzar una sessió virtual que va constar de dues parts.
Primerament, va intervenir la periodista i llibretera convidada, Anna Josa, que treballa a la La Memòria, una llibreria amb una àmplia selecció de narrativa i assaig històric i que es troba a la Plaça de la Vila de Gràcia.
Anna Josa ens va recomanar tres títols:
ABADÍA, Ximo
Frank
la increíble historia de una dictadura olvidada
Madrid: Dibbuks, 2018
Posteriorment, vam comptar amb la presència de Teresa Mañà, bibliotecària i Doctora en Documentació, qui ha estat professora de l’actual Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona entre 1993 i 2020 de les matèries de biblioteques escolars, llibre infantil i història de les biblioteques públiques a Catalunya als segles XIX i XX sobre les quals ha publicat nombrosos llibres i investigacions. Des de l’any 1998 col·labora a la revista Serra d’Or amb articles sobre el panorama de llibres en català per a infants i adolescents per un dels quals va rebre el VIII Premi Aurora Díaz-Plaja el 2009.
La ponent ens va parlar de l’edició dels anys 1931 al 1936 i de les accions de difusió i extensió cultural en el context històric de la Segona República: Las misiones pedagógicas i les biblioteques populars.
Després característiques de l’edició. Dinàmiques de renovació pedagògica, Escola i llibre escolar.
Cinc períodes per saber el context, períodes cronològics marcats per determinats elements interns o externs de la literatura.
A continuació es presenta una transcripció parcial, així com la bibliografia seleccionada per la convidada seguint l’ordre de citació del dia de la sessió.
Teresa Mañà es basa en els períodes establerts per Teresa Rovira:
- I. Orígens: finals del s. XIX fins 1904
- II. 1904-1916
- III. 1917-1930
- IV. 1931-1939
- V. 1939-1975
Rovira, Teresa. La literatura infantil i juvenil, dins: Història de la Literatura catalana. v. 11, pàg. 421-471. Barcelona: Ariel, 1988.
Rovira, Teresa; RIBÉ, M.C. Bibliografía histórica del libro infantil en catalán. Madrid: ANABA, 1972.
El Patrimoni de la imaginació: llibres d'ahir per a lectors d'avui. Palma de Mallorca: Institut d'Estudis Baleàrics, 2007.
Precedents: una literatura en creixement
I. Orígens: finals del XIX fins 1904
Literatura molt basada en el folklore, recollir rondalles, de literatura infantil, cultura del XIX, moralitzant, textos que s’escriuen en català i castellà prenormatius.
II. 1904-1916
1904 és un moment clau perquè neix En Patufet, que ens anirà seguint al llarg de tota la història fins els 1938. És la revista de més difusió, la més llegida que es troba a tot arreu.
III. 1917-1930
Del 1917 al 1930 Teresa Rovira distingeix dues èpoques:
Del 1917 al 1924. La Mancomunitat com a impuls oficial a la cultura: Noucentisme. Suport a la cultura i suport a l’edició.
Del 1925 al 1930. Període de la Dictadura de Primo de Rivera en la que aparentment no hi ha literatura en català, però hi ha un esforç privat amb moltes editorials en el mercat que publiquen obres de bona qualitat, amb autors de renom. Neixen moltes revistes, hi ha molta traducció i també hi destaca sempre un espai per a la crítica especialitzada.
En Josep Carner tradueix Mark Twain l’any 1918 i Carles Riba escriu Les aventures d’en Perot Marrasquí el 1924 i també els Sis Joans, i també tradueix. De la mateixa manera, apareixen revistes com La Mainada, 1921 en Jordi l’any 1928 que no dura ni un any (deu números i acaba).
IV. 1931-1939
1931-1936: Segona República
1936-1939: Guerra Civil
1931-1936. UN TERRENY ABONAT. LA CONSOLIDACIÓ DELS CANVIS PEDAGÒGICS:
Com a característiques es destaca els llibres escolars, o la bona feina d’algunes empreses editorials com Joventut.
Llibres infantils que es fan són els llibres propagandístics de tothom coneguts que edita el Comissariat de Propaganda de la Generalitat un dels quals és El més petit de tots, el conte que escriu Lola Anglada a partir de la figureta creada per Miguel Paredes i l’altre l’Auca del noi català antifeixista i humà.
En castellà també hi ha una qualificada oferta i molt generosa, molt abundant. Noms com Elena Fortún, la creadora de Celia, que comença amb les narracions a la revista Gente Menuda, Antonio Robles que publicarà los Cuentos de los juguetes vivos, Salvador Bartolozzi que fa la sèrie de Pinocho y Chapete. És a dir, molta producció i també bons autors i il·lustradors en castellà.
Quina mena de llibres es trobaven a les biblioteques entre el 1931 i el 36? Llibres que el que fan és ajudar a assentar les bases de la construcció d’un país, els mites fundacionals. També es fan molts llibres d’història, com el de Rovira i Virgili, Ferran Soldevila La conquesta de València, de Josep Narro, o llibres que donen a conèixer els autors de la pròpia tradició, com la del Ramon Llull amb El llibre de les bèsties: contat als infants, amb l’adaptació de l’Anna Rubiés, o llibres de seleccions de lectures que fan tria d’autors que institueixen, o creen el cànon i que s’institueixen a través de l’escola.
Moltes traduccions dels clàssics: Peter Pan i Wendy, Les aventures d'en Pinotxo i rondalles: Rondalles de Hans Andersen, Rondalles de Grimm (...). Alguns dels quals havien estat editats al castellà, però com ara tenim un públic es poden editar en català. No obstant, hi ha poca producció pròpia en català i de creació. Sí trobem, en canvi, llibres escolars.
SOLDEVILA, Ferran; VINYALS, Josep (Il·)
Història de Catalunya
primeres lectures
Barcelona: Seix Barral, 1933
LLIBRES ESCOLARS
LLIBRES DE LLEURE
Literatura popular
L’extensió de la Cultura. "Las Misiones pegagógicas" (1931-1936) i Les Biblioteques populars (1915-1938)
ANTECEDENTS:
Francisco Giner de los Ríos (1839- 1915) crea la Institución Libre de Enseñanza l’any 1876; Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) impulsa l’Escola Moderna i Francesc Flos i Calcat (1856-1929) funda l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1898)
LES ESCOLES A L'AIRE LLIURE:
El 1914 s’inaugurava l’Escola del Bosc, la primera institució escolar de Barcelona de titularitat municipal, pionera del model de les “escoles a l’aire lliure”.
Així mateix, l’any 1922 a la platja de la Barceloneta es crea L’Escola del Mar, destinada a nens i nenes l’estat de salut dels quals -sense estar malalts- feia aconsellable una educació a l’aire lliure i a prop del mar.
El 1932 es funda l’Institut-Escola, seguint els postulats de la Institución Libre de Enseñanza i dirigit per Josep Estadella.
Aquí finalitzaria el repàs sobre L’ideal social els llibres infantils en català a la Segona República 1931-1936.
Fora d’aquesta Jornada Professional, quedaria la segona part del IV període definit per Teresa Rovira, 1936-1939: Guerra Civil i el V període, que comprèn els anys del 1939 al 1975.
SDLIJ
Qui ha dit que les biblioteques són avorrides? Si voleu viure aventures sense fi, viatjar per paisatges remots i posar-vos a la pell de personatges ben diversos, només cal que us deixeu portar per alguns dels llibres que es recomanen al Bibarnabloc.
SDLIJ (Servei de Documentació en Literatura Infantil i Juvenil) em trobareu a la Biblioteca Xavier Benguerel.
Tots els seus posts
SDLIJ
Qui ha dit que les biblioteques són avorrides? Si voleu viure aventures sense fi, viatjar per paisatges remots i posar-vos a la pell de personatges ben diversos, només cal que us deixeu portar per alguns dels llibres que es recomanen al Bibarnabloc.
SDLIJ (Servei de Documentació en Literatura Infantil i Juvenil) em trobareu a la Biblioteca Xavier Benguerel.
Tots els seus posts
