O Rromano Them ―el poble gitano― enfonsa les seves arrels en la fèrtil península indostànica i desplega la seva visió particular de la vida, en un viatge mil·lenari, de cap a cap dels cinc continents. Poques persones s’han aturat a mirar lliures de prejudicis la història real o imaginària dels gitanos i les gitanes. Si aquest cicle d’activitats proposa un recorregut per descobrir les arts i la cultura gitanes, una cultura ancestral que mira al futur; aquesta guia de lectura vol recopilar el testimoniatge i els exemples que d’aquesta cultura podeu trobar a les Biblioteques de Barcelona. Per qüestions d’espai no hi són tots els documents que podeu trobar a les biblioteques fets per gitanes i gitanos, però sí una mostra de l’amplitud de la cultura gitana. S’ha dividit la guia en 7 seccions, que d’alguna manera, corresponen a les temàtiques representades al cicle: El poble gitano, un poble lliure; Dones gitanes; Testimonis; Literatura; La música, el cant i el ball com a expressió d’un poble; Representació del poble gitano en l’art: cinema, fotografia i arts plàstiques; La llengua Rroma.
Cultura i arts gitanes. De l’Índia a la Mediterrània
«El gitano pertenece a esta mezcla de pueblos del norte de la India que se mantuvo al margen de la estructura social que impusieron los arios, y son las iniciales víctimas de una primera segregación racial, los sin casta, los parias (...) Arrogantes y desobedientes como durante milenios habrían de conservarse, iniciaran así su vida nómada, dentro mismo del vasto suelo hindú. Ese nomadismo sería, pues, una huida contra el horror social que establecieron los invasores arios y, juntamente, una forma de preservar sus tradiciones, su cultura, su destino: su libertad»
Félix Grande, a: Persecución
En aquesta secció trobareu documents relacionats amb l'origen del poble gitano i les grans migracions que els portaren per Europa fins a la porta del Mediterrani. Així com els perjudicis rebuts: esclavatge, proscripció, assetjament i persecució. També hi trobareu documents sobre el romipēn, la manera gitana de veure el món, el comportament ètic, l'espiritualitat, les concepcions estètiques,... en definitiva, la cultura gitana.
La paraula que millor defineix al poble Gitano al llarg del temps, l’espai i les circumstàncies, és resistència. Aquest assaig ens apropa a la història gitana des dels ulls dels seus protagonistes i referents, mitjançant les seves biografies.
Relat d’Irving Brown sobre la seva cerca de la vida gitana a Espanya, atret pel seu halo de llibertat, misteri, fantasia, i refús de la vida ordinària que imposa la civilització.
L’autor explora la comunitat gitana al sud de França, provinents de la diàspora cap al Rosselló arran de la llei del 1783 de Carles III que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions.
Recopilació de textos que Antonio Gómez Alfaro, on trobarem una visió històrica general i històries locals, així com visions temàtiques: les dones gitanes, els infants, estereotips i prejudicis, polítiques d’exclusió i extermini,...
Reconstrucció d’uns dels més penosos episodis soferts pels gitanos a Espanya, la redada general, executada sota el regnat de Fernando VI, el 30 de juliol de 1749.
Investigació dels orígens de los gitanos a l’Índia, de la migració gitana des de l’Edat Mitjana fins el present, de les habilitats pels que han estat reconeguts: música, treball del metall, endevinació, cures i tracta de cavalls,...; i dels perjudicis rebuts: esclavatge, proscripció, assetjament i persecució
L’autor confirma l’origen indi dels gitanos d’Europa mitjançant una comparativa lingüística entre el romaní i les llengües índies modernes; i gràcies als préstecs lingüístics, traça la ruta que van seguir cap a Europa.
Reconstrucció de la presencia del poble gitano a Espanya des de principis del segles XVI. Basant-se en testimonis, protocols, decrets i obres literàries, podrem veure les actituds canviants de les autoritats civils i eclesiàstiques, per a controlar, integrar o excloure al poble gitano.
LP gravat el 1976 que va suposar una fita, tant pel flamenc, com per a la visibilització de la història del poble gitano. El disc alterna els textos de Félix Grande amb els cants escollits per Lebrijano, per a posicionar-se de forma crítica i reivindicativa en defensa de la cultura gitana davant l’assimilació de lo gitano dins de la cultura dominant.
La persecució patida pel poble gitano, com la detenció de 12.000 persones durant la Gran batuda de 1749, contrasta amb l’exaltació de la llibertat, honor i bellesa associades a la cultura gitana durant el romanticisme. Per l’autor, un major coneixement de la història del poble gitano pot contribuir a evitar l’exclusió i marginació de la minoria més nombrosa a Espanya.
Durant segles, el poble gitano ha mantigut les seves costums i tradicions. Aquest llibre defensa el manteniment de la cultura i les senyes d’identitat de la població gitana a Espanya, que supera les 600.000 persones.
Estudi integral sobre els processos de salut, malaltia i cures entre la població gitana de Perpinyà, on es troben la medicina tradicional, amb la biomedicina, les polítiques sociosanitàries, els nous moviments religiosos i les condicions de marginació d'aquest grup de gitanos catalans.
L’autor transcendeix la visió merament costumista del poble gitano, per a centrar-se en aspectes com el comportament ètic, l’espiritualitat, les concepcions estètiques o la manera gitana de veure el món, per arribar a la ‘gitanitat’, el romipēn.
La realitat actual sobre els gitanos ens arriba marcada pel desconeixement i les estereotips. Aquest llibre ens aporta elements per al coneixement i la comprensió de la història dels gitanos a Espanya, i la seva evolució, ruptura i adaptacions fins arribar a una descripció de la seva cultura al llarg del segle XX.
L’autora es qüestiona si els problemes vistos des de l’òptica paia poden tenir una altre significat, o la manca de significat, i si les úniques sortides a la població gitana que viu a les grans ciutats només pot ser la marginació o l’aculturació i assimilació a la cultura paia.
- Amarí. Revista cultural gitana. amarirevista.com
- AGÜERO FERNÁNDEZ, Silvia. ‘Prisión General de Gitanas : La Gran Redada de 1749’, a AraInfo. 30 de juliol 2020. arainfo.org
- AGÜERO FERNÁNDEZ, Silvia; JIMÉNEZ GONZÁLEZ, Nicolás. ‘75 años del samudaripen, el genocidio antigitano en Europa’, a: AraInfo. 27 de juliol 2019. arainfo.org/
- AGÜERO FERNÁNDEZ, Silvia; JIMÉNEZ GONZÁLEZ, Nicolás; OULED, Youssef. 'Todo lo que se ha dicho sobre gitanos ha sido escrito por payos y no se cuestiona', a: ElDiario.es, 18 gener 2021. eldiario.es
- FREMLOVA, Lucie. ‘La persecución de los gitanos de Ucrania (un hilo sobre su historia)’, a: CTXT, 11 març 2022. ctxt.es
- GÓMEZ URDÁÑEZ, José Luis. 'Lo que pensaban sobre los gitanos los gobernantes
del siglo ilustrado', a: Vegueta. Anuario de la Facultad de Geografía e Historia, núm. 19, 2019, 535-551. gomezurdanez.com - GÓMEZ URDÁÑEZ, José Luis. ‘La Real Casa de Misericordia de Zaragoza, cárcel de gitanas (1752 -1763)*’. [2002?]. gomezurdanez.com
- GÓMEZ URDÁÑEZ, José Luis. 'El comienzo de la integración de los gitanos en la Cataluña borbónica', a: Anatomía de la Historia, 16 desembre 2015. anatomiadelahistoria.com
- SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena. ‘Los gitanos españoles desde su salida de la India hasta los primeros conflictos en la península’, a: Revista Espacio, Tiempo y Forma. núm.7, pàgs. 319-354. 1994. educatolerancia.com
«El pueblo gitano, perseguido y criminalizado por su forma de vida ha podido resistir la persecución y el castigo a través de las redes comunitarias amplias y de la economía alternativa (...) Yo mantengo que las economías gitanas se parecen al paradigma de lo que conocemos como economía feminista. Entender que dentro de tu identidad hay una capacidad emancipatoria importante es muy poderoso. Y para el feminismo blanco es un espejo donde mirarse, porque lo gitano es lo que más cuesta en España porque es la otredad sobre lo que se ha construido lo payo y lo espanyol. La cultura paya ha sido mucho más depredadora, individualista y competitiva que la cultura de cooperación y mutualidad que es la cultura gitana»
Pastora Filigrana, entrevista a PikaraMagazín arrel de la publicació del seu libre El Pueblo gitano contra el sistema-mundo : reflexiones desde una militancia feminista y anticapitalista
En aquesta secció trobareu documents que donen visibilitat a la dona gitana, veu a la seva diversitat, a la seva dignitat, a la seva dissidència davant el racisme institucional, sistèmic i estructural que promou la segregació, exclusió laboral i educativa, la precarietat en l'habitatge, la negació de drets bàsics de ciutadania al poble gitano. Prejudicis que coincideixen amb la cosmovisió patriarcal del món, i que les dones gitanes, des d'una identitat transnacional i diversa que es fomenta en una cultura basada en el suport mutu, el reconeixement de la diferència, també pel que fa al gènere i la sexualitat, i la justícia social combaten per a emancipar-se i estendre ponts entre les diferents cultures.
Revista de l'Asociación Gitanas Feministas por la Diversidad que lluita, des del feminisme, l'activisme i la reivindicació, per a generar una pressió política i social que acabi amb les estructures de poder que oprimeixen i marginen el poble gitano.
Documental que explica les vivències d'un grup de dones gitanes que viatja a Polònia l'estiu del 2014 per a commemorar el 70 aniversari de les víctimes de l'holocaust gitano. En aquest viatge es van trobar amb gitanes i gitanos vinguts de tota Europa, i van poder compartir les seves vivències durant tota una setmana.
El llibre recull un projecte d'investigació entorn a la comunitat i activismes gitanos al voltant del gènere i la sexualitat, un plantejament de preguntes i eines des de la decolonialitat i contra l'antigitanisme per a incidir i transformar la presencia de la comunitat gitana en l'imaginari col·lectiu.
Deu anys després de l'anterior llibre de relats personals, es torna a donar veu a les gitanes per a veure què ha canviat per aquestes dones que transiten els cercles de l'exclusió puguin viure amb autonomia i capacitat de decisió sobre les pròpies vides.
Llibre que es compon de seixanta fotografies i catorze entrevistes a dones gitanes d'arreu d'Europa per apropar-nos a la realitat ignorada de la realitat quotidiana de les dones 'rom', de les seves preocupacions socials i els seus anhels.
El projecte BARAÑÍ pretén resaltar la duresa i desproporció del sistema punitiu, del que són testimoni moltes dones gitanes, i la necessitat de trobar altres mecanismes de gewstió dels conflictes socials, més respectuosos amb els drets humans i les necessitats reals de la població criminalitzada.
L'autora proposa una mirada a les estratègies de resistència al capitalisme, el patriarcat i el colonialisme del poble gitano. En aquestes formes de vida es troben pràctiques d'autogestió de conflictes, resistències al model de producció i consum neoliberal, o formes de mutualisme de base; que han estat objecte d'estigmatització, càstig, criminalització i invisibilització per part de l'hegemonia dominant.
Les fotografies de Pepa Llinas i els textos d'Elisenda Ardévol il·lustren aquest llibre per a donar testimoni de la realitat de les dones gitanes al Camp de la Bota durant la dècada dels anys 80.
Reflexió sobre la construcció de les trajectòries vitals de les dones gitanes de Saragossa, i que carreguen les referències i atributs de la seva identitat ètnica i també les de la seva identitat de gènere, que nodreixen la seva individualitat, la seva consciència i el seu sentit de pertinença.
Llibre de biografies de dones gitanes que ens permet conèixer les seves vivències i forma de veure la seva vida, que tenen la convicció que no existeix incompatibilitat entre la defensa de la seva tradició i els seus valors, i la necessitat d'un canvi i transformació de la seva pròpia comunitat i de la societat.
El llibre és resultat de més d'un centenar d'entrevistes amb dones gitanes de totes les edats, situacions i status, per a conèixer a seva situació, idees i creences, sentiments i anhels quotidians, amb especial atenció al canvi de paper de la dona dins el poble gitano.
El llibre presenta històries reals de la mobilització de les dones gitanes: més d'un centenar de joves, mares, àvies i besàvies parlant de com fer front als reptes de l'educació, desmentint afirmacions fatalistes i avançant cap a una major igualtat des de la pròpia identitat cultural.
- Insumisas gitanas. Bloc de dones i homes gitanes i feministes en lluita contra el gitanisme, l'heteropatriarcat, el masclisme i el racisme cap a les dones gitanes. http://insumisasgitanas.blogspot.com
- AGÜERO FERNÁNDEZ, Silvia; FERNÁNDEZ MORENO, Lola. ‘101 mujeres gitanas pa’ construir tu feminismo’, a: Pikara Magazine, 21 abril 2021. pikaramagazine.com
- AGÜERO FERNÁNDEZ, Silvia. ‘La prueba del pañuelo explicada para dummies’, a: Pikara Magazine, 8 novembre 2019. pikaramagazine.com/2019/11/la-prueba-del-panuelo-explicada-dummies/
- AGÜERO FERNÁNDEZ, Silvia. 'El amor como arma de resistència', a: Pikara Magazine, 28 juliol 2017. pikaramagazine.com
«Si pudiera nacer de nuevo, me gustaría nacer nuevamente como Rromni (gitana). Me gustaría vivir de la misma manera que viví y hacer lo mismo que hice. Me gustaría escribir alguna buena palabra sobre la verdad del corazón romanó, del corazón gitano, y vivir para ver el día en que esa palabra verdadera del corazón de los Rroma obtuviera por respuesta una buena palabra del resto del mundo»
Elena Lacková, a: Narodilajsem se podšťastnouhvězdou (Nací con buena estrella)
En aquesta secció trobareu els testimonis personals de gitanos i gitanes. Tot i que hi ha una varietat d'èpoques, indrets, i situacions personals i socials. Són especialment estremidors els testimonis que corresponen al Porrajmos o Samudaripen el genocidi, o intent d'aniquilació massiva, de gitanos per part del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Relats en castellà i català, amb titulació i vocabulari romaní, desenvolupats per alumnes i famílies gitanes de l’Institut Escola del Prat de Llobregat, que mostren els trets culturals propis de la seva comunitat amb una visió positiva. La iniciativa té la voluntat d’afavorir l’èxit acadèmic dels alumnes i la integració de les famílies en l’entorn escolar.
Brossa Quartet de Corda proposa un viatge sonor per aquestes músiques que, amb tot, van sobreviure a l'Holocaust. Així, fent un pont entre la música clàssica i les músiques klezmer, zíngara o mediterrània, BQC fa un exercici imaginatiu de reconstrucció de la memòria musical i històrica; i convida a escoltar la veu dels vençuts, a partir dels textos escrits pels supervivents o de textos que evoquen el seu drama real.
Converses amb tres gitanos de Sant Roc: “el gitano Ramón”, “el Tío Emilio” i “Isabel”, que demanen la paraula per explicar-se, però també per tenir el control sobre el que es diu d’ells i de quina manera es diu.
Novel·la basada en la història real de Johann Trollmann, un excepcional boxador al que el Tercer Reich va arrabassar la glòria esportiva i la vida. De nen, Johann va descobrir la boxa i va dur al quadrilàter tota l'herència dels gitanos sinti. Però, ni la seva meravellosa tècnica, que posava de peu al públic alemany evità que la repressió nazi.
La vida de Johann Trollmann s’accelera quan descobreix la boxa i puja al ring acompanyat dels valors i la tradició de la seva gent, els gitanos. Suma victòries, cadascuna més emocionant que l’anterior, amb el públic, sobretot femení, en èxtasi. Però un gitano no és com els altres alemanys. Els camins cap a l’èxit aviat es veuen barrats, el clima polític empitjora i el nazisme ho controla tot, fins i tot la seva vida i la de la seva família. Tant fa que Johann sigui el millor: malgrat que l’hagi guanyat al ring, li negaran el títol de campió dels pesos semipesants.
Relat de la vida de Sonia Kovalévskaya, una vida fascinant que la porta a participar a la Comuna de París, relacionar-se amb escriptors i científics més importants del seu temps, a ser la primera dona en fer un Doctorat en Matemàtiques, donar nom a un teorema matemàtic, ésser professora de la Universitat d'Estocolm, rebre el premi Bordín de l'Acadèmia de Ciències de París, escriure novel·les i articles, i ser una lluitadora pels drets d'emancipació de la dona.
Documental que xplica les vivències d'un grup de dones gitanes que viatja a Polònia l'estiu del 2014 per a commemorar el 70 aniversari de les víctimes de l'holocaust gitano. En aquest viatge es van trobar amb gitanes i gitanos vinguts de tota Europa, i van poder compartir les seves vivències durant tota una setmana.
Novel·la documental basada en fets reals en que es retrata la fugida de l'exèrcit alemany, durant la Segona Guerra Mundial, d'un petit grup de gitanos des del sur de Polònia, Txecoslovàquia i Hongria.
Relat de Ceija Stojka sobre el seu pas per Bergen-Belsen, a on va ser traslladada quan tenia 11 anys, després de passar per Auschwitz i Ravensbrück, i on hi va estar amb la seva mare i altres familiars, des de principis de 1945 fins a l'alliberament del camp de concentració.
Mikey va néixer en una família gitana romaní amb una llarga tradició en la boxa de carrer, sense guants. Rarament s’ajuntava amb persones que no fossin gitanes. La caravana i el campament eren el seu món. Després de segles de persecució, els gitanos desconfien dels estranys. La lleialtat és un valor fonamental de la comunitat, i tot i saber que ha heretat una cultura vibrant, per a ell també ha estat un llegat agredolç.
- AGÜERO FERNÁNDEZ, Silvia; JIMÉNEZ GONZÁLEZ, Nicolas. ‘María Cabrera, la gitana española más antigua’, a: Gitanizando: Pretendemos gitanizar el mundo, 8 març 2018. web.archive.org
- PETE ‘BLACK THUNDER. ‘La «gitanilla pistolera» que se enfrentó a un Consejo de Guerra’ a: Agente Provocador. 10 de juliol 2019. agenteprovocador.es
- SALINAS QUEVEDO, Juan. ‘Rukeli, el boxeador gitano al que Hitler llevó al campo de exterminio’, a: El Asombrario & Co. Público, 18 març 2021. elasombrario.publico.es
«Hay muchos gitanos que tienen el profundo y persistente deseo de escribir, crear y hablar, y así lo hacen. Algunos escriben en su lengua materna, otros en sus lenguas de adopción, ya que la mayoría de los gitanos son al menos bilingües. Hay retos que superar en el camino hacia la representación dominante: traducción, organización y accesibilidad. Prácticamente no hay escritores gitanos incluidos en "el gran canon literario"; muy pocos escritores gitanos son traducidos al inglés y otros idiomas, pocos aparecen en la teoría crítica, así que como pueden imaginar, es un campo floreciente de oportunidades de descubrimiento y de verdadera erudición innovadora»
Jessica Reidy, a: Veinte escritoras gitanas que deberías leer.
Hi ha autors que lliguen la preeminència oral de la cultura gitana, i la idiosincràsia dialògica, mudable i canviant de l’oralitat, al nomadisme i al paisatge canviant pel qual transiten els Rroma; i la invisibilitat dels seus autors i autores a la segregació i marginalitat a la que s’ha sotmès al poble gitano, a l’exclusió de l’entramat de drets i deures de la ciutadania. En aquesta secció hem fet recopilació de les expressions literàries que es poden trobar a les biblioteques de la ciutat, tant les realitzades per escriptors i escriptores gitanes com quan el pobles gitano és l’objecte literari.
Ostelinda, una nena gitana catalana de 12 anys ens descriu, a partir de fets autobiogràfics, qui són els gitanos, la seva història, els seus costums i la seva cultura, l'educació, el folklore..., és a dir tots els elements que configuren la vida social quotidiana del seu col·lectiu social que viu al barri d'Hostafrancs de Barcelona.
Recopilació de set relats breus de la tradició oral gitana que mostren el ric, variat i imaginatiu univers de la mitologia calé. Els relats van acompanyats dels coloristes dibuixos de la bailaora gitana “La Chunga”.
Maíto és un nen que viu en un poblat gitano. El seu pare, Panduro, és a la presó. Com no sap escriure es comuniquen mitjançant dibuixos on expressa les seves pors, el desig de tornar a la vida nòmada i rural, els seus pensaments, l’ànsia de llibertat, la pena de la separació i la soledat de la presó.
Compilació de contes i llegendes populars gitanes, adaptades al català. S’hi inclou un nou conte que recorda un dels capítols més tràgics de la història gitana: la Gran Batuda, decretada per Ferran VI, el 31 de juliol de 1749.
Carmen Amaya va ser la bailaora més universal del flamenc. Artista autodidacta i revolucionaria, va recórrer els escenaris de mig món. Se la coneixia com La Capitana. Aquest conte està escrit amb rimes senzilles i acompanyat d’il·lustracions.
Repertori musical dels Rrom, sempre compartit en cada rencontre i enriquit per les constants improvisacions, ens mostra el veritable rostre del poble gitano: profund, alegre, intens i emotiu. Expressa la seva alegria i el seu ímpetu de llibertat, però també la dura realitat quotidiana dels ‘fills del vent’.
Els gitanos espanyols gaurden a la seva memòria contes on destaquen relats històrics i èpics que parlen d’herois medievals, i contes i llegendes amb un component fantàstic: ànimes en pena, apareguts, encanteris...
Els vuitanta contes populars gitanos recopilat en aquest llibre són una mostra d’un dels majors tresors de la cultura romaní: la tradició del relat oral; i que ens introduiran en la cultura i que ofereixen una complet mosaic de la imaginació gitana.
Novel·la parcialment autobiogràfica publicada pòstumament el 1899, aquesta obra retrata del despertar de la consciència de la seva protagonista, una jove capaç de superar el ambient opressiu de la vida heretada per a descobrir l’amistat, la solidaritat i l’amor.]
Novel·la protagonitzada per dos germans de família aristocràtica, Sebastian i Viola, fills de la inflexible Lucy. La seva rígida instrucció serà alterada per Leonard Anquetil, un aventurer que els arrossegarà a la seva condició d’esperit lliure.
Història novel·lada de Jacques Leonard, el fotògraf que va estimar els gitanos. L’autor va conèixer a Santi Leonard, fill de Jacques, i li va fer arribar un manuscrit que havia deixat el seu pare, unes pàgines autobiogràfiques fascinats que són el germen d’aquesta novel·la.
Recull de contes de 1906 on Juli Vallmitjana, narrador i dramaturg que es va integrar en els pobles gitanos de Barcelona i que va retratar d’una manera directa i crua.
En la Barcelona del Modernisme, escenari de lluita entre anarquistes i burgesos, existeix una tercera instància, la púrria dels barris pobres. Aquesta novel·la és un fresc al natural dels miserables que pul·lulen al marge de la societat, i un document excepcional sobre la seua manera de parlar.
Papusza va ser la primera poeta gitana que publicà la seva obra. En aquest llibre de poemes reflecteix la vida nòmada dels gitanos romaní, la seva relació amb la natura, el patiment durant la Segona Guerra Mundial, i l’amenaça constant dels nazis. El llibre és un testimoni històric de la tragèdia del poble gitano mitjançant un profund lirisme.
Sota la dictadura franquista, Helios Gómez crea una antologia nacional gitana, un memorial fundacional que a més reafirma, per analogia, la identitat d’una altra comunitat perseguida, la dels republicans vençuts, en la que inscriu la seva.
Aquest llibre de poemes és un dels llibres més celebrats de la poesia en llengua castellana, una síntesi entre poesia popular i alta poesia. Conté 18 romanços amb temes com la nit, la mort, el cel, la lluna, i el tema que els atravesa és la cultura gitana. La obra reflecteix les penes d’un poble que viu al marge de la societat i que se sent perseguit pels representants de l’autoritat, i que lluita con aquesta autoritat.
Recopilació de textos de Juli Vallmitjana, l’autor teatral de principis de segle XX interessat en la realitat social marginal, que freqüentava els ambients gitanos de Gràcia i Hostafrancs, els barris baixos barcelonins, la falda de Montjuïc i el Xino. El coneixement d'aquests ambients no només es limitava a visites puntuals, sinó que va establir contactes personals i va generar un gran volum de notes i de documentació, com per exemple, la llengua dels gitanos.
La peça de Potocki, paradigma del pensament de la Il·lustració, fa una defensa de la llibertat, imprescindible per aconseguir el veritable objectiu de l’humanista: la felicitat. En aquesta obra mostra la cultura gitana en el segle XVIII a Andalusia.
Alina ȘERBAN és una actriu i dramaturga d’ètnia Rroma que escriu i presenta espectacles amb un clar missatge per la justícia social, contra el racisme, el sexisme, l’homofòbia i totes les formes de discriminació.
I Declare At My Own Risk, és una obra inspirada en la història autobiogràfica de l’actriu.
The Great Shame, narra els aproximadament 500 anys d’esclavitud Rroma en la zona de Romania , incloent-t’hi documents històrics poc coneguts:
Reportatge gràfic basat en l’experiència del periodista i fotògraf Alain Keler, que durant 10 anys va recórrer Europa per a contar la història del poble romaní, probablement un dels pobles més castigats d’Europa: perseguit pels albanokosovars, estigmatitzats pels neonazis de la República Txeca, i segregats i estigmatitzats en la majoria de societats d’Europa.
En un futur proper, Gipsy recorre la inabastable autopista tricontinental a los comandament del seu camió. Cremant carretera, el gitano i la seva màquina travessen un món desestabilitzat pel canvi climàtic, la guerra i el capitalisme salvatge.
Django Reinhardt, creador del jazz manouche, està considerat com el millor guitarrista de la història. Però no tothom sap que de petit, Django va patir un accident que li va fer perdre la mobilitat de dos dits de la seva mà esquerre, tant important per a un guitarrista. Com es va convertir un nen d’un humil poblat de caravanes en un dels músics més importants del segle XX?
«La música del Flamenco son las alas que arraigan. Y su palabra las raíces que vuelan. Cuando música y palabra se abrazan como uña y carne, quitan el sentío de cualquiera que las sienta. Pero no trasnmiten las mismas emociones por separado. Recuerdo al maestro Manolo Sanlúcar decirme que un simple rasgueo de guitarra se basta para crear Flamenco. O unas palmas. O un taconeo. O un quejío. La palabra sola, no»
Antonio Manuel, a: Arqueología de lo jondo.
En aquesta secció us proposarem documents relacionats amb la música, el cant i el ball com a expressió del poble gitano. Tot i que segurament ho relacionem amb el flamenc, l'expressió musical dels gitanos va més enllà, perquè el nomadisme els porta arreu. La música Rrom convida a compartir, a viure el present profunda, alegre i intensament. L’emoció, l’esperit de llibertat i rebel·lia, i la dura trajectòria històrica del poble gitano fa que la seva música condensi una emotivitat que s’enriqueix en cada encontre i rencontre, en cada improvisació, en cada gest.
«La historia de los gitanos está muy vinculada a la del mundo. Ellos han pasado por todos los problemas que nosotros tenemos en la actualidad. Para mí, los gitanos son los verdaderos depositarios de la cultura europea»
Tony Gatlif, cineasta
Aquesta secció inclou documents que tenen la representació visual del poble gitano com element central. La plasticitat, els colors, la intensitat de la cultura Rroma en imatges...
- Delaine Le Bas [Web de l'artista]. delainelebas.com
- Selma Selman. [Web de l'artista]. selmanselma.com
«La llengua pròpia del poble gitano és el Rromanes. Actualment la llengua romaní es parla per la gran majoria de romà que hi ha a tot el món, entre 12.000.000 i 16.000.000 de persones. A Espanya, la llengua romaní va desaparèixer com a idioma fa temps. El deteriorament progressiu dels pilars gramaticals de la llengua va donar lloc al que avui en dia es coneix com a 'caló'»
Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya
En aquesta secció trobareu alguns manuals, cursos i vocabularis per aprendre o perfeccionar la vostra llengua romaní, una oportunitat també per a endinsar-se en la cultura Rroma, amb un alt component d'oralitat.
Iniciativa del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya que es va fer pública l’any 2010 i és el resultat de treball conjunt entre l’administració, associacions gitanes, experts i la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment el Museu Virtual Gitano és conduit per Rromane Siklǒvne en coordinació amb el Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya.
Fundació que es dedica a la promoció integral de la comunitat gitana, des de l'atenció a la diversitat cultural, orientant-se a la promoció i al canvi social per a permeter l'accés de las persones gitanes als drets, serveis, bens i recursos en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania.
Conté una pàgina amb materials i recursos :
L'Asociación intercultural Nakeramos de Barcelona, és una organització sense ànim de lucre que neix el 2002 a Barcelona davant la necessitat de crear espais d'interacció positiva amb la resta de cultures presents a la ciutat i que treballa activament per a la inserció laboral de persones d'ètnia gitana.