Aproximant-s'hi des de referents culturals tan diversos com la llegenda de l'arca de Noè, els textos de Thoreau o la saga de videojocs Age of Empires, l'acadèmica multidisciplinar Joëlle Zask explora en aquest llibre les implicacions socials, econòmiques, polítiques i filosòfiques d'una emergència mediambiental que podria obligar-nos a conviure cada vegada més de prop amb l'anomenada fauna salvatge, les migracions de la qual es dirigeixen cada cop amb més freqüència als entorns urbans.

Amb l'objectiu de posar en dubte dogmes preconcebuts de les ciències naturals i socials, la biòloga estatunidenca Joan Roughgarden evidencia com l'afirmació de les diverses identitats de gènere i orientacions sexuals no és, com asseguren alguns, una entelèquia moderna, sinó una realitat tangible, existent de bon principi en tot tipus d'organismes i de societats, tant humanes com animals.

Assaig en què aquest italià detalla els efectes que les transformacions socioeconòmiques del Segle de les Llums van tenir en els canvis de costums de les elits europees de l'època: els canvis en l'alimentació i la vestimenta, la renovació de les tècniques culinàries i, per damunt de tot, una predilecció cada cop més accentuada pels productes exòtics i rars, vinguts de terres llunyanes i explotats a través del sistema colonial.

Aquest text del famós assagista i naturalista nord-americà Henry-David Thoreau (1917-1962), plantejat com a conferència llegida i mai publicat oficialment en vida de l'autor, resumeix una filosofia vital basada en la creença que la contemplació, la quietud i el retrobament de l'individu amb la natura, d'on s'ha vist forçosament apartat, són el camí cap a la plenitud espiritual.

La investigadora i escriptora catalana Carme Torres explica en aquesta novel·la la història d'una professora universitària de robòtica que arriba a Barcelona per suplir la vacant d'una companya. Arran d'un estrany descobriment al seu despatx, la nova docent es veurà afectada per una sèrie d'esdeveniments aparentment inconnexos, però regits en el fons per una lògica opaca i sinistra, com la de la realitat algorísmica i interconnectada de les noves tecnologies comunicatives.

Aquesta biografia pretén rescatar de l'oblit l'empresària, química i activista social catalana Mercè Pàniker, sovint eclipsada per la dels seus dos germans, els intel·lectuals i escriptors Raimon i Salvador. Des dels seus inicis a la carrera científica fins a la seva participació en iniciatives benèfiques i la creació d'organismes com l'Institut Català de la Dona, el llibre traça amb detall la trajectòria d'una important figura femenina del segle XX català.

De la llegendària mestra nord-americana de la ciència-ficció, coneguda pel seu compromís literari i polític, ens arriba aquesta novel·la sobre les vivències d'un diplomàtic interestel·lar enviat al gèlid planeta Gueden, habitada per una societat alienígena amb una particularitat insòlita: l'absència general de diferenciació sexual.

Assaig que especula sobre les possibles manifestacions d'una societat "postcol·lapsista": la conseqüència lògica i imminent de la inacció o negligència dels governs respecte de l'esgotament dels recursos naturals i els estralls causats pel canvi climàtic. Davant d'aquesta situació, s'obren dues alternatives: la resposta dels moviments socials anticapitalistes, sota l'estendard del decreixement, i l'ecofeixisme, entès no com a vel·leitat d'un sector minoritari de l'extrema dreta, sinó com a full de ruta d'unes elits econòmiques i polítiques decidides a estendre la idea que certs sectors de la població "gasten" o "contaminen" massa i que, per tant, han de ser marginats, desplaçats o directament eliminats.

De l'autor de 2001: Una odissea a l'espai ens arriba aquesta obra, originalment publicada l'any 1953, que relata les seqüeles d'una invasió alienígena que ha conquerit la Terra d'una manera aparentment pacífica i negociadora, i el pla que els nouvinguts tramen per als seus súbdits; un pla que podria canviar per sempre el destí final de la humanitat.

L'autor i docent català Alexandre López-Borull ens acompanya a fer una repassada de diversos tipus de teories originades per la pseudociència, mirant d'explicar-nos en quins fonaments es basa cadascuna i quins són els mecanismes psicològics i antropològics que ens empenyen a creure-les, malgrat l'enèrgica oposició de la comunitat científica.