25 relats de 25 dones sudakas explicant la seva experiència com a migrants d’Abya Yala i el Carib a l’Europa fortalesa. Escrits des del present, però recordant la ferida colonial, els textos travessen diversos aspectes de la vida i les seves resistències quotidianes, i que pretenen ser un exercici de costura, per crear un nou teixit on dels forats en sorgeixi una xarxa comunitària que sosté.

Segurament, tothom sabríem dir algun poeta de la generació del 27, però segurament ningú sabria dir-nos una poeta, la majoria han estat oblidades i ignorades a la història de la literatura.

L’arxiu és un territori tensional que ens interpel·la i ens comprèn i a través d’ell, de què conté i del que deixa fora, s’articulen les memòries personals i col·lectives. L’arxiu pot funcionar com a contra-història, com un discurs al marge del discurs oficial. I amb aquesta arxiva es recupera i reconstrueix una història fins ara invisibilitzada.

Podeu seguir la feina que fa Fils feministes i consultar la seva arxiva.

Judith Juanhuix és investigadora, doctora en física i activista trans. Amb honestedat i valentia ens mostra el seu trajecte vital, ple d’entrebancs i reptes, només per voler mostrar-se al món com és: una dona amb projectes i ganes de viure i que lluita per un món millor. Perquè, qui és el món per dir qui és o no una dona?

L’Helena va arribar al Marroc el 2002, per treballar-hi 3 mesos i quan es va instal·lar a Tànger, es va endinsar als assentaments provisionals dels boscs que rodegen Ceuta i Melilla i va començar a denunciar les violacions de drets humans que es cometien contra les persones que volien travessar la frontera buscant un futur millor a Europa. Però alertar a Salvament marítim perquè els rescatés i fer pública la situació la va posar a ella i la seva filla en el punt de mira de la policia, acusant-la de fomentar la immigració il·legal.

Mary Beard és una de les estudioses del món clàssic més reconegudes i una gran feminista i en aquest llibre plasma de forma irònica i sàvia, com la història ha tractat a les dones i als personatges femenins poderosos. I explora els fonaments culturals de la misogínia i el perquè moltes dones quan arriben al poder són sotmeses i molts cops acaben reproduint patrons masculins. Potser el què caldria és redefinir el poder i les seves estructures?

Olga Rodríguez Francisco és una periodista, especialitzada en l'Orient Mitjà. Ha treballat durant molts anys a diferents països de la zona i va ser reportera a Bagdad durant la invasió de l’Iraq de 2003, fent-ne cròniques de carrer, de sang i de vida, d’aquelles que no solen recollir els grans mitjans, ni les estadístiques. Un periodisme senzill, sense prejudicis i amb molta proximitat i humanitat, que ens apropa a històries petites, que alhora fan la Història en majúscules.

A partir de la biografia familiar de la seva família, a l'Alemanya nazi, i de vivències de dones anònimes que van viure contextos bèl·lics en zones rurals autosuficients, se’ns ofereix una mirada reflexiva sobre la relació que tenim els éssers humans amb la història i de la importància que té cada petita història per conformar la gran història. Fins a quin punt som responsables de la història dels pobles als quals pertanyem? Com ens hem d'implicar, més enllà de la redempció de la culpa, amb la memòria? Què ens deixen en herència els nostres avantpassats?

De la mateixa autora i amb el guió de Gala Rocabert Navarro, es pot llegir En el ombligo. Crónicas de guerra y paz en Colombia que recull la història d'exguerrillers i exguerrilleres de les FARC-EP els 3 anys posteriors a la signatura dels Acords de pau de 2016. També es pot trobar a Biblio Digital.

Una commovedora història d’amor, inspirada en fets reals i silenciada per la repressió franquista i el relat oficial, i que esdevé tot un homenatge a la memòria històrica de les dones lesbianes que van decidir no encaixar en allò que la societat que esperava d’elles i van optar per viure en llibertat, en molts casos, a un preu molt alt. La novel·la arriba precedida d’un gran èxit teatral.

Segons la Biblia hebrea, Lilith fou la primera dona que Déu va voler donar com a la companya a Adán, fent-la a la seva semblança, però veient-se la seva igual es va rebel·lar davant les seves exigències, convertint-se en la primera dona alliberada de la història i, alhora, la primera femme fatale. El propòsit d’aquest llibre és esbrinar les causes per les quals tants artistes han creat dones infames en els seus quadres i explicar d’on sorgeix aquest relat visual, de la dona com a secundària, marginada, pèrfida i amb una maldat innata.

Un llibre per retre homenatge a les dones d’una generació que va viure reprimida i silenciada. Un homenatge a la maternitat, amb les seves ombres i llums.

Vandana Shiva va estudiar física i ciències i s’ha convertit en una de les màximes representants de l’ecofeminisme no intentant només protegint l’ecosistema i la biodiversitat (sobretot de l’extractivisme colonial als països del sud global) sinó intentant canviar el paradigma de l’agricultura i l’alimentació (lluitant contra els transgènics i certa tecnologia agrària) i ajudant a redefinir la percepció de la dona.