Kanata, Konami
La abuela y su gato gordo
Barcelona: Planeta de Agostini, 2014
Els amants dels gats estic segura que toooots estareu gairebé d’acord: els dibuixos de la Konami Kanata són una delícia i amb pocs traços és capaç de copsar l’humor del gat, el seu estat d’ànim, la seva personalitat, el que està maquinant… Fa una psicologia gatuna d’allò més encertada. L’artista japonesa ens recrea l’univers dels felins de forma magistral. Nen que ha llegit El dulce hogar de Chi adult incondicional de la Konami, sens dubte.
La tendresa, la ximpleria, l’astúcia, la capacitat de ficar-se en mil i un embolics és típic dels gats domèstics i amb les petites històries l’artista nipona ens va dibuixant i perfilant el caràcter de El gato gordo.
És una gata madura però amb les seves peculiaritats, les seves taquetes, les seves orelles ben dretes i els seus bigotis que la fan única. És adult però es fica en embolics i complicacions vàries com si fos un gatet jovenet… Aix! Aquest esperit incansable d’aventura felina… Recorda a Garfield però en femení… amb la seva ironia, la seva cintura rodoneta…
L’empatia amb aquests animalons s’aconsegueix amb les petites històries de l’oronda femella…
Aquesta plana 66 forma part de la historieta Gato Noel on, després d’un intent fallit per part de l’àvia, la gatona es treu la disfressa de Pare Noel que infructuosament la iaia ha volgut posar-li i s’amaga darrere l’arbre de nadal amb cara de pomes agres…
I què dir de les onomatopeies? Són fantàstiques:
Pochon, pochon. Flap, flap. Frus, frus. Poc, poc, poc. Tipi, tipi, tipi. Grumpf ñom grumpf. Ñogui, ñogui.
I què més afegir per parlar del cartell? Doncs quasi res. Un encert de colors, agradable, dinàmic, fresc i que convida a obrir un manga de gats, gatets, gatetes, mixetes… i fer-nos incondicionals d’aquests dibuixos tan agradables, tendres i divertits. El tàndem Japonesos/Gaudí és força conegut per tots nosaltres, barcelonins i ara amb les súper-conegudes torres de la Sagrada Família com a protagonistes indiscutibles.
La dolça Chi, clonada protagonista del Cartell d’enguany:
10 Comments
La veritat és el que els japonesos tenen una fixació pels gats…
És veritat, són com els egipcis, però en modern (je, je,jeeee)
Konami Kanata per mi és la millor que ha fet un còmic de gats: els dibuixos són fantàstics i sap interpretar a la perfecció tots els gestos i manies felines. i em declaro FAN de les onomatopeies que fa servir POCHON POCHON ^^
Servidora, què és una amant dels gossos, ha trobat deliciosa aquesta entrada. Gràcies per la recomanació Olímpia!!!
M’han entrat ganes de llegir-lo, gràcies Olímpia 😉
El cartell és molt maco!
Les onomatopeies són molt divertides!
Fan que cadascú les llegeixi i interpreti com vulgui!
És el llenguatge per comunicar-se de moltes persones i sobretot dels petits.
Quan tens problemes de comunicació digues una onomatopeia i tothom t’entendrà. (Broma)
Venen ganes de llegir-lo!
Els gats i el Japó són per a mí una barreixa totalment irresistible. M’encanten.
Com a “gatofila” empedreïda i aficionada a la novel.la gràfica m’apunto aquesta llaminera novetat. M’atreveixo a recomanar “Miau”, “Más Miau” i “Toñín” de José Fonollosa.
Totalment d’acord amb tú. Fonollosa és genial!
Un parell de recomanacions més que no deixaran d’entusiasmar als ‘gatofils’: la ‘Guia gatuna:normes para la convivencia con humanos’, del mateix Fonollosa, i ‘Simon’s Ca’t de Simon Tofield.
Per riure de debò amb les malifetes dels felins i les seves entremaliadures.