Bollaín, Icíar. Katmandú, un espejo en el cielo. Madrid: Paramount, DL 2012
Hi ha viatges que poden canviar-te la vida, aquesta és la història d’un: a principis dels anys 90, Laia, una jove mestra catalana, marxa a la ciutat de Katmandú com a voluntària en una escola local, allí descobreix una pobresa que ni tan sols imaginava i un panorama educatiu desolador, que, a més a més, exclou als més pobres.
La pel·lícula està basada en la història real de Victòria Subirana, Vicki Sherpa, una mestra catalana que, en un viatge al Nepal, va descobrir que la seva feina era molt més útil en aquell país que no pas aquí.
Katmandú és una pel·lícula dirigida per Icíar Boallín, l’any 2011, i estrenada el febrer del 2012.
La Laia, una jove catalana, marxa com a voluntària a una escola local de Nepal, un cop allí descobreix que el programa educatiu exclou als més pobres, a les castes més baixes del país, i decideix que intentarà canviar-ho.
Després de casar-se, per legalitzar la seva situació, s’embarca en un projecte educatiu als barris de barraques de la ciutat, al mateix temps, de forma inesperada, s’enamora del seu marit. Amb la seva amiga i jove mestra Sharmila, la Laia emprèn un nou projecte que l’allunyarà del seu company, però que l’unirà per sempre a Sharmila i a la petita Kushila en un viatge personal que l’endinsarà cap la societat nepalesa i també, cap al fons de si mateixa.
La directora de la pel·lícula, Icíar Bollaín, és una actriu i directora espanyola, coneguda per haver dirigit pel·lícules com: Te doy mis ojos (2003), que va guanyar un total de set premis Goya, incloent el Goya a la millor pel·lícula, o Y también la lluvia (2010), seleccionada com la pel·lícula espanyola candidata a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per a la 83a edició dels premis Oscar.
La protagonista, Laia, està magistralment interpretada per l’actriu Verónica Echegui, coneguda per protagonitzar, al 2006, Yo soy la Juani, de Bigas Luna.
Als premis gaudí de 2013, la pel·lícula va guanyar el premi a la millor interpretació femenina principal (Verónica Echegui), i va estar nominada a la millor fotografia, a la millor pel·lícula catalana i a la millor direcció de producció. I als Goya d’aquell mateix any va estar nominada a la millor actriu i al millor guió adaptat.
Vaig veure la pel·lícula atreta, no tant per la història, que no la coneixia, sinó per veure els paisatges del Nepal, però al final la vida de la protagonista em va captivar.
La història està basada en la autobiografia de la protagonista: Vicki Sherpa : una mestra a Katmandú.
Victòria Subirana és una pedagoga i cooperant catalana, coneguda com Vicki Sherpa, que ha dedicat tota la seva vida a lluitar contra les desigualtats socials dels nens i nenes, dels marginats i de les dones al Nepal mitjançant l’educació.
A la dècada dels 90 va fundar la fundació Amics de Vicki Sherpa per tal d’aconseguir suport econòmic a través de l’apadrinament de les escoles. Al 2002, aquesta associació es convertí en la Fundació EduQual (Educació de Qualitat per tothom), l’encarregada de finançar els projectes al Nepal. La fundació ha rebut nombrosos premis internacionals com la millor entitat humanitària (Premis Kapital, 2009) o el premi als Valors de la convivència (Fundació Rodolfo Benito Samaniego, 2008), i també la fundadora, com el premi Protagonistas a la Solidaritat (2006), premi Tierra de Mujeres atorgat per la Fundació Yves Rocher o el premi TONETTI a la tasca Humanitària (2002).
Al 2003 UNICEF seleccionà l’escola Daleki com a exemple i model a seguir per altres organitzacions interessades a promoure l’educació i integració de nens i nenes amb discapacitats.