Elfman, Danny. Alice in Wonderland (BSO). [S.l.]: Walt Disney, 2010

Aprofitem una efemèride molt important en el món de la literatura Infantil i juvenil, els 150 anys que fa que, durant una excursió en barca, Lewis Carrol va improvisar el conte d’Alícia en el país de les meravelles per a les germanes Liddell.

Amb motiu d’aquest fet us revisaré la banda sonora de la nova versió de la pel·lícula Alicia en el país de las maravillas que al 2010 va dur al cinema Tim Burton (Burbank, California, 1958). La banda sonora de la pel·lícula va recaure en el seu compositor habitual, Danny Elfman (Los Angeles, 1953).

Tim Burton i Danny Elfman són una de les parelles més fidels de director i compositor de cinema, ja que de les quinze pel·lícules que ha dirigit Tim Burton, tretze bandes sonores han estat compostes per Danny Elfman, excepte les d’Ed Wood (Tim Burton, 1994) i Sweeney Todd (Tim Burton, 2007), que les músiques són de Howard Shore i Stephen Sondheim respectivament.

Encara que la seva primera col·laboració va ser a La gran aventura de Pee-ee (Tim Burton, 1985), van ser les bandes sonores de Batman (Tim Burton, 1989) i sobretot Eduardo Manostijeras (Tim Burton, 1990) les que van donar més prestigi tant al director com al compositor. Vull destacar la bellesa de la banda sonora d’Eduardo Manostijeras, una veritable joia cinematogràfica.

Una altra banda sonora per a tenir en compte és la de Pesadilla antes de navidad (Henry Selick, 1993) produïda pel Tim Burton, que és una bona combinació de música i cançons originals. Malauradament, per cap d’aquestes bandes sonores Danny Elfman no va ser candidat a l’Òscar, i l’única ocasió que el compositor ha estat nominat al Premi de l’Acadèmia per una pel·lícula dirigida per Tim Burton va ser per Big Fish al 2003.

El primer tema d’aquesta banda sonora és Alícia, una cançó original que durant tota la banda sonora explica algunes de les característiques més importants de la història. La música té un gran esperit gòtic però, en els moments de l’acció, la música és espectacular. La sonoritat de Danny Elfman recorda a una sintonia que ens aproxima a la imaginació infantil gràcies a l’aparició d’un cor de nens. A aquesta banda sonora trobem una de les característiques pròpies  del compositor, el fet de jugar intencionadament amb la música i els instruments.

Si voleu aprofundir en el Danny Elfman podeu gaudir escoltant Charlie y la fabrica de chocolate (Tim Burton, 2005) una banda sonora molt divertida, Wanted (Timur Bekmambetov, 2008) amb una molt bona partitura en una pel·lícula d’acció i Hulk (Ang Lee, 2003) una bona aproximació al cinema de súper herois.

Justament fa unes setmanes va arribar a les nostres pantalles la nova col·laboració entre director i compositor, Sombras tenebrosas (Tim Burton, 2012) amb uns bons resultats.

Desitjo que descobriu un gran compositor i gaudiu de la seva música.