Schifrin, Lalo. Carlos Saura’s Tango.  Hamburg: Deutsche Grammophon, 1998

Fa uns mesos, la Biblioteca Xavier Benguerel va rebre un donatiu immens de bandes sonores per part de la Gerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, amb motiu del tancament de COM ràdio.

Un dels discos inclosos en aquest donatiu és la banda sonora de la pel·lícula Tango, dirigida per Carlos Saura el 1998. Tango va comptar amb els actors Miguel Ángel Solá, Mia Maestro i Cecilia Narova en els papers principals.

Aquesta pel·lícula narra la història d’un director de cinema que intenta superar l’abandonament de la seva dona a partir del rodatge de la seva darrera pel·lícula, que és un homenatge al tango. Durant el rodatge s’enamora de l’actriu protagonista que és l’amant d’un perillós mafiós.

Per compondre la banda sonora, el compositor triat va ser Lalo Schifrin (Buenos Aires, Argentina, 1932). La peça musical pel qual va ser reconegut internacionalment és el tema principal de la sèrie i de les pel·lícules de Misión: Imposible. La seva carrera cinematogràfica s’ha dividit entre Europa i els Estats Units.

Cinematogràficament parlant, Lalo Schifrin va despuntar amb les bandes sonores de El rey del juego (Norman Jewison, 1965) i La leyenda del indomable (Stuart Rosenberg, 1967). Per aquesta darrera composició, Lalo Schifrin va rebre la seva primera candidatura a l’Òscar.

L’any següent va tornar a rebre una nominació a l’Òscar per la pel·lícula La zorra (Mark Rydell, 1968). Però aquell mateix any, el compositor va compondre un dels seus títols més representatius: Bullit (Peter Yates, 1968).

Amb l’arribada de la nova dècada, es va produir l’època més esplendorosa del compositor i va poder participar en molts projectes de camps molt diferents, com el fantàstic amb el títol THX 1138 (George Lucas, 1970), el bèl·lic: Los violentos de Kelly (Brian G. Hutton, 1970), el pol·licíac: Harry, el sucio (Don Siegel, 1971), el western: Joe Kidd (John Sturges, 1972), d’arts marcials: Operación dragón (Robert Clouse, 1973).

A més a més, durant aquesta època, el compositor va rebre dues nominacions més a l’Òscar: El viaje de los malditos (Stuart Rosenberg, 1976) i Terror en Amityville (Stuart Rosenberg, 1979).

Dels treballs posteriors paga la pena destacar Berlin blues (Ricardo Franco, 1988) per la qual va rebre una nominació als premis Goya i Tango.

La banda sonora de Tango s’ha de dividir entre la composició original del compositor com dels tangos preexistents. De les 22 peces que conforma el disc, només set peces són compostes originalment per la pel·lícula. De tots els fragments es destaca el Tango del atardecer, un tema musical d’una gran bellesa, encara que les set peces de Lalo Schifrin són d’una autèntica meravella.

Per aquesta banda sonora, el compositor va rebre una nominació als Premis Condor, que atorga l’Acadèmia cinematogràfica argentina.

Escolteu el seu…. tango al atardecer