Shore, Howard. The Lord of the Rings: The fellowship of the ring : original motion picture soundtrack. [S.l.] : Warner, 2001

Shore, Howard. The Lord of the Rings: The two towers : original motion picture soundtrack. [S.l.] : Warner, 2002

Shore, Howard. The Lord of the Rings: The return of the king : original motion picture soundtrack. [S.l.] : Warner, 2003

Han hagut sagues de pel·lícules que han marcat èpoques, per exemple als 70 i 80 va haver-hi la saga de La guerra de les galàxies, a la dècada dels 80 la sagues Indiana Jones i Retorn al futur, als 90 la saga Matrix i al començament del nou mil·lenni tenim… El senyor dels anells.

Amb motiu dels deu anys de l’estrena de la primera pel·lícula de la trilogia, i que a finals d’aquest any s’estrena la primera part de la pel·lícula d’El hòbbit (Peter Jackson, 2012), és bo recordar les bandes sonores d’El senyor dels anells (Peter Jackson 2001-2003) compostes totes pel músic canadenc Howard Shore (Toronto, 1946).

Dur al cinema les pel·lícules d’El senyor dels anells va ser un projecte personal de Peter Jackson (Nova Zelanda, 1961), un apassionat de l’obra de J. R. Tolkien. En aquell moment, el director neozelandès era considerat un director de sèrie B per la indústria, i a això s’ha d’afegir que les principals productores de cinema americà no ho veien gaire clar, ja que al 1978, Ralph Bakshi va fracassar al dur-la al cinema en dibuixos animats. A més a més, la idea de Peter Jackson era la de realitzar una pel·lícula per a cada llibre quan moltes majors volien que la trilogia es resumís en dues pel·lícules, per evitar invertir molts diners.

Davant la negativa de Peter Jackson a transigir en aquest fet, només una productora va acceptar a produir les tres pel·lícules, la modesta New Line Cinema.

Sorprèn que el compositor triat fos Howard Shore compositor habitual del director David Cronenberg i també de moltes pel·lícules independents. La banda sonora de la pel·lícula d’El silenci dels anells (Jonathan Demme, 1991) el va donar a conèixer a un públic més general, venint posteriorment altres títols com Philadelphia (Jonathan Demme, 1993), Seven (David Fincher, 1995) i Ed Wood (Tim Burton, 1994) que el van consolidar com a compositor. Per Howard Shore tot va canviar gràcies a la saga cinematogràfica que va dirigir Peter Jackson, ja que li va donar notorietat fins a arribar a guanyar tres Òscars, un a la millor banda sonora original per La germandat de l’anell i els altres dos a la millor cançó i millor banda sonora originals per El retorn del rei.

És molt difícil compondre bandes sonores per pel·lícules amb arrels fantàstiques. Aquestes han de donar vida a un món que no existeix i en el que es donen una gran varietat de pobles i d’éssers mitològics i fantàstics. A més la banda sonora ha d’estar pensada com un tot i no de manera individual per a cada una de les tres pel·lícules. Cal destacar que la música també té la funció de guió musical. Això vol dir que a cada moment descriu les accions, el paisatges, els pobles i sobretot els protagonistes. Per exemple, la peça musical de la Comarca és bucòlica quan descriu el paisatge i després, quan l’acció surt de la Comarca, descriu els hòbbits de la germandat de l’anell amb un to més fosc; en arribar a Rivendell la música es torna més solemne i amb arrels cèltiques, ja que és on es troben els elfs. Més endavant l’acció arriba a Rohan amb una música, aquesta vegada, d’arrels vikingues.

A una pel·lícula la música també ha d’ajudar a descriure l’acció i la història. Això es comprova amb el tema de la germandat, a on un cop que aquesta es dissol la música fa referència a l’Anell Únic. També ha d’ajudar a descriure les diferents batalles i ha de fer referència a qui participa, ja que molts personatges tenen unes notes que els identifiquen musicalment. Un punt àlgid de la banda sonora es dóna quan apareixen els espectres de l’Anell o quan s’arriba a Mòrdor, a on la música esdevé molt obscura, tenebrosa. Cal destacar el tema ‘El final de totes les coses‘ de la banda sonora d‘El Retorn del rei, just el moment de la destrucció de l’Anell, moment on la música es torna espectacular i apocalíptica.

Tota la banda sonora es considera com un únic bloc, estant tots els temes relacionats entre sí. I gràcies això gaudim d’aquest viatge musical a través de la Terra Mitjana.

Si us ha agradat el compositor us recomanaria Una història de violència (David Cronenberg, 2005), El silenci dels anyells i una joia com és La invenció d’Hugo (Martin Scorsese, 2011).

Podeu gaudir d’aquests fragments musicals: