Fresán, Rodrigo
La parte inventada
Barcelona : Random House, 2014
A La parte inventada, Rodrigo Fresán permet que traguem el cap al seu gresol mentre selecciona, emulsiona i fusiona, els ingredients secrets de la poció: reflexionat i elaborat monòleg interior, fluïdesa de pensament i estructura ben engreixada.
A Fresán li interessa la figura de l’escriptor i també la part més divertida del procés d’escriptura, que és la de convertir un tros de realitat en mera ficció. “Com neix un escriptor?“, ens preguntarem. Ell ho va saber de ben petit. El seu ambient familiar li va empènyer. Gairebé pot dir-se que no va tenir una altra opció. I això té la seva importància, perquè, segons ell mateix, el més important ens passa fins als 12 anys. Podem afirmar doncs, que la ment de l’escriptor es desenvolupa a la infantesa més primerenca? I, com afecta l’escriptor l’experiència de la paternitat? En les seves reflexions, trobarem resposta a les habituals preguntes que es fan als autors, però aquesta vegada formant part de la mateixa obra, i no del vernissatge d’una presentació.
Seguim. On és que es troba la inspiració? Quina part de veritat existeix en la ficció? Què són aquestes realitats que habiten la mentida? Com si ens atrapessin els reflexos d’una bola de cristall, La parte inventada ens mostrarà les obsessions de l’autor en forma de visions (la dèria al llibre electrònic que no permet estampar-lo contra la paret sense desastroses conseqüències, la decepció envers la política i els polítics, la infància, els jocs, la música…), i serem els lectors els encarregats de decidir com afrontar-les. Podrem contemplar-les impàvids, compartir-les, rebutjar-les, deixar-nos portar plàcidament o també, potser, intentar desentranyar-les.
Travessar les pàgines de La parte inventada és com assistir a l’assaig principal d’un gran espectacle de màgia estil David Copperfield. Una experiència que et fa sentir com un nen de mirada innocent que travessa el backstage de l’escenari amb els ulls entretancats per por de veure el truc i perdre la il·lusió. Afortunadament, l’encanteri no es trenca. Perquè la màgia no està en l’olla fumejant que conté els ingredients de la poció, sinó que es troba a l’altre costat, en aquell lloc que si es mira massa de prop per puntuar-ho o mesurar-ho, es desfà com a pols i desapareix davant els ulls lectors. Així que acostem-nos-hi sense pors, amb curiositat, i amb els ulls ben oberts, i gaudim sense més del que ens ofereix la gran caldera d’escriptura d’aquest bruixot de la literatura.
L’escriptor i crític literari argentí establert a Barcelona des de 1999, és també autor dels llibres:
– Historia argentina
– Vidas de santos
– Esperanto
– La velocidad de las cosas
– Mantra
– Jardines de Kensington
– El fondo del cielo.
